{"id":134695,"date":"2026-07-15T09:00:00","date_gmt":"2026-07-15T07:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/ibecbarcelona.eu\/?p=134695"},"modified":"2026-07-10T13:06:53","modified_gmt":"2026-07-10T11:06:53","slug":"un-consorci-liderat-per-libec-desenvolupa-farmacs-activats-per-llum-que-restauren-la-visio-en-ratolins-cecs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ibecbarcelona.eu\/ca\/un-consorci-liderat-per-libec-desenvolupa-farmacs-activats-per-llum-que-restauren-la-visio-en-ratolins-cecs\/","title":{"rendered":"Un consorci liderat per l’IBEC desenvolupa f\u00e0rmacs activats per llum que restauren la visi\u00f3 en ratolins cecs"},"content":{"rendered":"\n

Un consorci liderat per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha desenvolupat un nou enfocament basat en la fotofarmacologia, que permet controlar l’activitat dels f\u00e0rmacs amb llum.<\/strong> Els compostos, anomenats prosthe6, imiten la funci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules fotoreceptores, que es degeneren en malalties que causen ceguesa com la degeneraci\u00f3 macular associada a l’edat (DMAE) i la retinitis pigment\u00e0ria (RP).<\/strong> Aquestes mol\u00e8cules mostren resultats prometedors com a candidats a nous f\u00e0rmacs per restaurar la visi\u00f3 en pacients amb malalties degeneratives de la retina, sense necessitat de manipulaci\u00f3 gen\u00e8tica ni dispositius implantats.<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"
Rosalba Sortino (esquerra) i Joaquin Martinez Tambella (dreta).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Les malalties que causen ceguesa a causa de la degeneraci\u00f3 dels fotoreceptors, com la degeneraci\u00f3 macular associada a l’edat (DMAE) i la retinitis pigment\u00e0ria (RP), afecten 200 milions de persones a tot el m\u00f3n <\/strong>i representen les principals causes de discapacitat visual i ceguesa. M\u00e9s enll\u00e0 de l’impacte personal en la qualitat de vida i la independ\u00e8ncia, la p\u00e8rdua de visi\u00f3 suposa una c\u00e0rrega econ\u00f2mica global estimada en m\u00e9s de 400.000 milions de d\u00f2lars anuals <\/strong>en costos sanitaris i p\u00e8rdua de productivitat<\/p>\n\n\n\n

\n

Aquestes mol\u00e8cules no curen la ceguesa. Tanmateix, s\u00f3n sorprenentment eficaces a l’hora de restaurar la visi\u00f3, i ho fan mitjan\u00e7ant un enfocament molt senzill i potencialment f\u00e0cil d’usar per als pacients<\/em><\/p>\n\n\n\n

Pau Gorostiza<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

En moltes d’aquestes condicions, les c\u00e8l\u00b7lules fotoreceptores<\/strong> \u2014els detectors de llum de la retina\u2014 es degeneren progressivament i moren. <\/strong>Tot i que la resta del circuit neuronal de la retina roman en gran manera intacte i funcional, ja no rep els senyals de llum<\/strong> necessaris per dirigir el processament visual cap al cervell. Aquest fet representa una finestra d’oportunitat que ha impulsat noves vies de recerca per desenvolupar tractaments capa\u00e7os de restaurar la sensibilitat a la llum a l’ull. Les estrat\u00e8gies actuals inclouen la ter\u00e0pia g\u00e8nica \u2014efectiva nom\u00e9s per a un subconjunt molt petit de pacients amb mutacions espec\u00edfiques\u2014 i les pr\u00f2tesis electr\u00f2niques de retina, que s\u00f3n invasives, costoses i requereixen una formaci\u00f3 extensa per al seu \u00fas efectiu. M\u00e9s recentment, l’optogen\u00e8tica i els f\u00e0rmacs sensibles a la llum han entrat en assajos cl\u00ednics. Malgrat els resultats de seguretat alentidors en el cas dels f\u00e0rmacs sensibles a la llum, aconseguir una visi\u00f3 d’alta qualitat en nivells d’il\u00b7luminaci\u00f3 ambiental continua sent un gran desafiament.<\/p>\n\n\n\n

Ara, un consorci liderat per l‘Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) <\/strong>ha fet un gran pas endavant en la recerca de tractaments per restaurar la visi\u00f3 en humans. Publicada al Journal of the American Chemical Society<\/em><\/a> (JACS<\/em>), la investigaci\u00f3 presenta una nova classe de f\u00e0rmacs fotosensibles <\/strong>capa\u00e7os de restaurar funcions visuals clau en models animals de ceguesa. Els compostos poden assumir el paper funcional dels fotoreceptors <\/strong>injectant-los a l’ull com es fa amb altres f\u00e0rmacs oft\u00e0lmics, o fins i tot administrant-los en forma de col\u00b7liris<\/strong>. En qualsevol cas, no requereixen manipulaci\u00f3 gen\u00e8tica ni dispositius implantats. A m\u00e9s, els compostos presenten perfils de seguretat<\/strong> prometedors que els posicionen com a possibles candidats a f\u00e0rmacs per a futures ter\u00e0pies de restauraci\u00f3 de la visi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n

El nostre objectiu era restaurar la visi\u00f3 mitjan\u00e7ant un mecanisme molecular el m\u00e9s semblant possible al funcionament d’una retina sana<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Rosalba Sortino<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

“Aquestes mol\u00e8cules no curen la ceguesa, ja que no aborden la causa de la degeneraci\u00f3 dels fotoreceptors. Tanmateix, s\u00f3n sorprenentment eficaces a l’hora de restaurar la visi\u00f3, i ho fan mitjan\u00e7ant un enfocament molt senzill i potencialment f\u00e0cil d’usar per als pacients”<\/em>, explica Pau Gorostiza<\/strong>, professor de recerca ICREA a l’IBEC, l\u00edder del grup de Nanosondes i Nanoconmutadors<\/a>, membre del CIBER-BBN i co-l\u00edder de l’estudi.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

“El nostre objectiu era restaurar la visi\u00f3 mitjan\u00e7ant un mecanisme molecular el m\u00e9s semblant possible al funcionament d’una retina sana<\/em>“, afirma Rosalba Sortino<\/strong>, ex-doctoranda de la Universitat de Barcelona i actualment investigadora postdoctoral en el grup de Pau Gorostiza a l’IBEC i co-primera autora de l’estudi. “En lloc de sortejar el processament visual de la retina, vol\u00edem reactivar-lo just en el mateix punt del circuit retinal on normalment actuen els fotoreceptors perduts”.<\/em><\/p>\n\n\n\n

El treball es va dur a terme en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’equip liderat per Pedro de la Villa<\/strong> a  la Universitat d’Alcal\u00e1 (UAH<\/strong>), aix\u00ed com amb personal investigador de l‘Institut de Qu\u00edmica Avan\u00e7ada de Catalunya (IQAC-CSIC),<\/strong> la Universitat de Barcelona (UB)<\/strong>, l‘Institut Ram\u00f3n y Cajal de Recerca en Salut (IRYCIS), <\/strong> la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB)<\/strong> i la Fundaci\u00f3 Eduard Soler<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Restauraci\u00f3 de la funci\u00f3 visual en models animals<\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n

L’enfocament es basa en la fotofarmacologia<\/strong>, una t\u00e8cnica que permet controlar de forma reversible l’activitat dels f\u00e0rmacs mitjan\u00e7ant la llum. Aquest innovador m\u00e8tode consisteix a modificar l’estructura qu\u00edmica dels compostos incorporant un interruptor molecular activat per la llum, la qual cosa permet regular la seva acci\u00f3 farmacol\u00f2gica. Amb aquest objectiu, l’equip d’investigaci\u00f3 va desenvolupar una fam\u00edlia de compostos anomenats prosthe6<\/strong> que es dirigeixen a les neurones bipolars ON i van restaurar amb \u00e8xit els moviments oculars sac\u00e0dics<\/strong> (reflex optocin\u00e8tic) en larves cegues de peix zebra, un model animal \u00e0mpliament utilitzat per estudiar l’agudesa visual. Per\u00f2 el m\u00e9s cridaner \u00e9s que els investigadors van demostrar la recuperaci\u00f3 del comportament innat d’evitaci\u00f3 de la llum<\/strong> en models murins de degeneraci\u00f3 macular associada a l’edat i de retinitis pigment\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Els ratolins sans prefereixen, de manera natural, romandre en ambients foscos i instintivament eviten les zones amb molta llum, un comportament que dep\u00e8n completament d’un sistema visual funcional. Els ratolins cecs, en canvi, perden aquesta prefer\u00e8ncia i es mouen indistintament entre espais de llum i foscor, ja que no poden percebre la llum. Despr\u00e9s del tractament amb prosthe6, els ratolins cecs van mostrar novament una prefer\u00e8ncia clara i espont\u00e0nia per les zones fosques, cosa que indica que podien percebre la llum i usar aquesta informaci\u00f3 per guiar el seu comportament. Aquesta recuperaci\u00f3 es va produir sense cap entrenament i sota nivells de llum comparables als que es troben en interiors o en un dia ennuvolat, demostrant que el tractament restaura la percepci\u00f3 funcional de la llum capa\u00e7 d’impulsar un comportament natural i guiat visualment.<\/p>\n\n\n\n

Dos compostos, prosthe6-12 i la prosthe6-15<\/strong>, van mostrar resultats especialment prometedors. Els comportaments restaurats es van observar no nom\u00e9s despr\u00e9s de la injecci\u00f3 intraocular, sin\u00f3 tamb\u00e9 despr\u00e9s de l’administraci\u00f3 t\u00f2pica en forma de col\u00b7liris<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Actuar en el lloc adequat de la retina<\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Els compostos prosthe6 funcionen actuant sobre un tipus espec\u00edfic de c\u00e8l\u00b7lules de la retina anomenades c\u00e8l\u00b7lules bipolars ON<\/strong>, que normalment reben senyals dels fotoreceptors, <\/strong>les c\u00e8l\u00b7lules de l’ull encarregades de detectar la llum.<\/p>\n\n\n\n

“En la visi\u00f3 sana, les c\u00e8l\u00b7lules bipolars ON exerceixen un paper clau en la transmissi\u00f3 d’informaci\u00f3 sobre la pres\u00e8ncia de llum a la resta del circuit visual. En les malalties oculars degeneratives, tot i que es perden els fotoreceptors, gran part d’aquest circuit subjacent roman intacte, per\u00f2 inactiu. Aix\u00f2 crea una gran oportunitat terap\u00e8utica”, <\/em>explica Pedro de la Villa, co-l\u00edder de l’estudi.<\/p>\n\n\n\n

\n

En les malalties oculars degeneratives, tot i que es perden els fotoreceptors, gran part d’aquest circuit subjacent roman intacte, per\u00f2 inactiu. Aix\u00f2 crea una gran oportunitat terap\u00e8utica<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Pedro de la Villa<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

En actuar sobre una prote\u00efna (mGlu6) present en aquesta part preservada de la retina, els compostos prosthe6 poden assumir la funci\u00f3 dels fotoreceptors que s’han perdut. Quan la llum entra a l’ull, aquestes mol\u00e8cules responen canviant de forma, cosa que desencadena senyals a la retina d’una manera molt similar al de la visi\u00f3 natural. D’aquesta manera, els f\u00e0rmacs actuen com a veritables \u00abpr\u00f2tesis moleculars\u00bb<\/strong>, ajudant l’ull a tornar a processar la llum sense necessitat d’implants ni modificacions gen\u00e8tiques.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s important destacar que aquests compostos estan dissenyats per funcionar sota condicions normals d’il\u00b7luminaci\u00f3 i no requereixen dispositius que millorin la llum com passa en el cas de l’optogen\u00e8tica. S\u00f3n mol\u00e8cules petites i solubles en aigua que responen a la llum visible o blanca ordin\u00e0ria, com la il\u00b7luminaci\u00f3 interior o la llum di\u00fcrna, sense necessitat de fonts de llum intenses o especialitzades.<\/p>\n\n\n\n

\n