{"id":22355,"date":"2016-04-11T15:05:15","date_gmt":"2016-04-11T15:05:15","guid":{"rendered":"http:\/\/ibecbarcelona.eu\/?p=22355"},"modified":"2016-05-17T15:19:10","modified_gmt":"2016-05-17T15:19:10","slug":"es-descobreix-com-la-rigidesa-dels-teixits-activa-el-cancer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ibecbarcelona.eu\/ca\/es-descobreix-com-la-rigidesa-dels-teixits-activa-el-cancer\/","title":{"rendered":"Es descobreix com la rigidesa dels teixits activa el c\u00e0ncer"},"content":{"rendered":"
Esquerra: Imatges del citosquelet cel\u00b7lular aplicant for\u00e7a a substrats de diferent rigidesa<\/h6>\n

Aquest descobriment \u00e9s el resultat d\u2019una llarga recerca dedicada a l\u2019estudi de les forces que les c\u00e8l\u00b7lules exerceixen sobre el seu teixit circumdant. Aquestes forces determinen com les c\u00e8l\u00b7lules proliferen, es diferencien i es mouen, i tamb\u00e9 regulen el desenvolupament, la tumorog\u00e8nesi i la cicatritzaci\u00f3 de ferides.<\/p>\n

\u201cAix\u00f2 \u00e9s rellevant perqu\u00e8 la majoria dels tumors s\u00f2lids s\u00f3n m\u00e9s r\u00edgids que el teixit normal; per exemple, la pres\u00e8ncia de n\u00f2duls durs en el pit pot ser un s\u00edmptoma de c\u00e0ncer de mama\u201d, explica el responsable de la recerca, Pere Roca-Cusachs, investigador principal de l\u2019IBEC i tamb\u00e9 professor agregat de la Universitat de Barcelona. \u201cPer\u00f2 ara podem anar m\u00e9s enll\u00e0; augmentant o disminuint la rigidesa del teixit es pot accelerar o frenar la progressi\u00f3 tumoral\u201d.<\/p>\n

\"scheme<\/p>\n

Dreta: Esquema mostrant com la talina i les integrines connecten el citosquelet cel\u00b7lular al teixit envolupant. Depenent de si el teixit \u00e9s r\u00edgid no, les forces aplicades portessin a la integrina a desplegar-se primer o b\u00e9 a la talina i a la conseg\u00fcent uni\u00f3 amb la vinculina.<\/h6>\n

\u201cLes c\u00e8l\u00b7lules han d\u2019aplicar forces sobre el seu teixit circumdant per detectar com \u00e9s la seva rigidesa, de la mateixa manera que una persona necessitaria asseure\u2019s en un matal\u00e0s o pressionar-ho, per saber com \u00e9s de tou\u201d, diu Alberto El\u00f3segui-Artola, investigador de l\u2019IBEC i primer autor de l\u2019article. \u201cAix\u00f2 ho fan a trav\u00e9s de mol\u00e8cules com les integrines, que uneixen directament les c\u00e8l\u00b7lules amb la matriu extracel\u00b7lular circumdant, i la talina, que connecta les integrines al citosquelet, o cos, de la c\u00e8l\u00b7lula\u201d.<\/p>\n

Els investigadors han descobert que, si el teixit \u00e9s r\u00edgid, les forces que les c\u00e8l\u00b7lules apliquen per tirar d\u2019aquestes mol\u00e8cules fan que la talina es desplegui. En desplegar-se, la prote\u00efna exposa una zona d\u2019uni\u00f3 a una altra prote\u00efna anomenada vinculina que, al seu torn, s\u2019uneix i provoca l\u2019activaci\u00f3 de YAP – un important factor en la progressi\u00f3 tumoral. No obstant aix\u00f2, si el teixit \u00e9s tou, la for\u00e7a s\u2019aplica de forma m\u00e9s lenta. Aix\u00f2 fa que la uni\u00f3 entre les integrines i el teixit es trenqui abans que la talina es pugui desplegar, impedint l\u2019activaci\u00f3 de YAP.<\/p>\n

\u201cAquest \u00e9s un important primer pas cap a la possibilitat de desenvolupar un f\u00e0rmac o tractament basat en aquest principi, la qual cosa podria frenar el creixement de molts tipus de c\u00e0ncer: com el de mama, pulm\u00f3, pr\u00f2stata, pell i molts uns altres\u201d.
\nL\u2019estudi va ser finan\u00e7at en part per la Marat\u00f3 de Tv3.<\/p>\n

—<\/p>\n