\nEl m\u00e8tode es basa en l’\u00fas de la t\u00e8cnica de la papirofl\u00e8xia l’ADN (en angl\u00e8s DNA origami), en la qual es parteix d’una gran cadena d’ADN d’origen viral que es va plegant de manera natural gr\u00e0cies a altres petits segments d’ADN (oligonucle\u00f2tids) que actuen com si fossin grapes, fins a obtenir dissenys diversos. D’aqu\u00ed ve precisament el seu nom, pres del tradicional art oriental que crea figures plegant un full de paper en diferents formes.<\/p>\n
Les estructures obtingudes poden emprar-se com a plantilles per col\u00b7locar prote\u00efnes, nanopart\u00edcules, enzims o qualsevol altra mol\u00e8cula funcional seguint un patr\u00f3 predeterminat.
\nUsant aquesta t\u00e8cnica, els cient\u00edfics han fixat primer, en una superf\u00edcie d’or, un conjunt de mol\u00e8cules d’ADN d’uns 10 micr\u00f2metres quadrats que cont\u00e9 uns 250 segments d’ADN de forma ordenada. Entre cada un dels segments d’ADN hi ha una dist\u00e0ncia de pocs nan\u00f2metres.<\/p>\n
Per a la generaci\u00f3 del patr\u00f3 -en aquest cas, una l\u00ednia- s’han modificat 12 dels 250 oligonucle\u00f2tids grapa amb un compost qu\u00edmic (un grup tiol) que reacciona amb la superf\u00edcie d’or. No obstant aix\u00f2, es podria “dibuixar” qualsevol altra forma com a patr\u00f3. “D’aquesta forma, aquestes mol\u00e8cules marcades d’ADN i nom\u00e9s aquestes reaccionen quan s\u00f3n fixades sobre la superf\u00edcie d’or, que \u00e9s la base habitual dels microdispositius”, explica Ramon Eritja, cient\u00edfic del CSIC a l’Institut de Qu\u00edmica Avan\u00e7ada de Catalunya.<\/p>\n
Quan les mol\u00e8cules d’ADN marcades s’han unit a la superf\u00edcie d’or, s’eliminen les altres que no estan marcades, aix\u00ed com l’ADN viral. \u00c9s aix\u00ed com s’aconsegueix transferir a la superf\u00edcie d\u2019or el patr\u00f3 lineal d’oligonucle\u00f2tids, els qual, al seu torn, pot atraure i unir nanomaterials funcionalitzats amb cadenes complement\u00e0ries a les grapes d\u2019ADN.<\/p>\n
\u00c9s com crear un segell o un tamp\u00f3, que es pot integrar en els processos de fotolitografia que s’usen habitualment per a crear circuits microelectr\u00f2nics, i que permet “estampar” i integrar, sobre les superf\u00edcies d’or dels circuits, estructures o patrons d’ADN a una escala inferior als 10 nan\u00f2metres. Una cosa que fins ara no s’havia pogut aconseguir.<\/p>\n
![\"adnorigami\"](\"https:\/\/ibecbarcelona.eu\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/adnorigami.jpg\")
<\/a>El treball, liderat pel CSIC i en el qual han participat investigadors de l’Institut de\u00a0Bioingenieria\u00a0de Catalunya (IBEC), ha estat publicat en la revista\u00a0Advanced\u00a0Materials, on proposa aquesta nova t\u00e8cnica que serviria per a aplicacions microelectr\u00f2niques i biom\u00e8diques, incorporant mol\u00e8cules de forma ordenada \u201ca la carta\u201d.<\/h3>\n