Els precursors de DNA (els desoxiribonucle\u00f2tids) es troben entre les mol\u00e8cules m\u00e9s antigues de la Terra i l\u2019enzim responsable de la seva producci\u00f3 estava present en els primers \u00e9ssers vius que van apar\u00e8ixer en el nostre planeta ara fa m\u00e9s de 3.500 milions d’anys. Aquest enzim, anomenat RNR (ribonucleotidil reductasa) \u00e9s essencial per a tots els organismes vius i una diana important per a f\u00e0rmacs indicats contra el c\u00e0ncer i infeccions tant bacterianes com parasit\u00e0ries o v\u00edriques. La recerca que han dut a terme els investigadors de l\u2019IBEC i de la Universitat d\u2019Estocolm \u00e9s clau per entendre com les RNR s\u2019han desenvolupat al llarg de l\u2019evoluci\u00f3.<\/p>\n
Segons explica Eduard Torrents, investigador de l\u2019IBEC, \u201cvam descobrir un virus en el qu\u00e8 un DNA forani interferia en la funci\u00f3 del gen que sintetitza per la RNR. Lo habitual \u00e9s que aquest fet deix\u00e9s inactiu el gen per\u00f2, sorprenentment, vam comprovar que gr\u00e0cies a la capacitat que t\u00e9 el virus per sintetitzar els seus propis precursors de DNA, aquest microorganisme podia tamb\u00e9 recuperar per si mateix la funci\u00f3 que duu a terme aquest enzim<\/em>\u201d. Malgrat la inserci\u00f3 d\u2019aquest gen enmig del centre actiu de l\u2019enzim, aquest \u00e9s actiu ja que s\u2019ensamblen les dues peces. Aquest fet \u201cdemostra l\u2019enorme plasticitat del DNA i ajuda a entendre com l\u2019evoluci\u00f3 s\u2019ha desenvolupat des dels organismes unicel\u00b7lulars fins a l\u2019enorme biodiversitat existent actualment<\/em>\u201d, apunta Britt-Marie Sj\u00f6berg, del Departament de Biologia Molecular i Gen\u00f2mica Funcional de la Universitat d\u2019Estocolm.<\/p>\n \u201cAquesta investigaci\u00f3 \u00e9s de gran inter\u00e8s per continuar estudiant l\u2019origen d\u2019aquest enzim al ser un dels m\u00e9s antics des del punt de vista evolutiu i que es troben en qualsevol tipus d\u2019organisme viu a la terra. A m\u00e9s, obre una via a la possibilitat de desenvolupar noves mol\u00e8cules que puguin inhibir la seva funci\u00f3 en c\u00e8l\u00b7lules tumorals, infeccions parasit\u00e0ries o malalties infeccioses<\/em>\u201d, conclou l\u2019Eduard Torrents, de l\u2019IBEC.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El treball, que s’ha publicat a l’edici\u00f3 electr\u00f2nica de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), es basa en l’estudi de l’enzim responsable de la s\u00edntesi d’aquestes mol\u00e8cules en un virus bacteri\u00e0. <\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":4907,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[96],"tags":[],"post_formats":[],"class_list":["post-4916","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies-de-recerca"],"yoast_head":"\nUn equip internacional d’investigadors liderat per Eduard Torrents de l’Intitut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ubicat al Parc Cient\u00edfic de Barcelona, i Britt-Marie Sj\u00f6berg del Departament de Biologia Molecular i Gen\u00f2mica Funcional de la Universitat d’Estocolm, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb cient\u00edfics de la Universitat de Western Ontario de Canad\u00e0, ha descobert com la s\u00edntesi d’algunes mol\u00e8cules precursores del DNA podria haver-se desenvolupat al llarg de l’evoluci\u00f3. <\/h3>\n