Dintre del que es la nanomedicina i la medicina regenerativa, l\u2019enginyeria de teixits ocupa un lloc destacat. El desenvolupament de substrats sint\u00e8tics que permetin la regeneraci\u00f3 de teixits n\u2019\u00e9s una de les \u00e0rees m\u00e9s destacades. Trobar materials per a matrius sint\u00e8tiques que ajudin a regenerar teixits com el nervi\u00f3s, l\u2019ossi o el vascular (Prof. S. Stupp) o sistemes biosint\u00e8tics que ajudin a regenerar \u00f2rgans com ara el fetge o el p\u00e0ncrees ( Prof. T. Akaike) s\u00f3n els grans reptes perqu\u00e8 les c\u00e8l\u00b7lules mare puguin portar a terme la seva activitat regeneradora. Per altra banda, el desenvolupament de nova tecnologia sofisticada per als processos de cultiu i diferenciaci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules mare \u00e9s un altre dels \u00e0mbits de suport als especialistes en medicina regenerativa (Prof. G. Fuhr<\/p>\n
El comportament de les c\u00e8l\u00b7lules dep\u00e8n dels est\u00edmuls que reben. Darrerament s\u2019est\u00e0 veient que els est\u00edmuls mec\u00e0nics tenen un paper protagonista i el seu control ser\u00e0 fonamental per poder guiar el comportament cel\u00b7lular en processos de medicina regenerativa (Prof. V. Vogel i Prof. D. Navajas). Les forces que exerceixen les c\u00e8l\u00b7lules sobre els substrats fan que aquestes es puguin moure i migrar. Aquest \u00e9s un aspecte rellevant en la migraci\u00f3 neuronal (Prof. V. Torre) que pot estar associat als processos reparatius o regeneratius del teixit nervi\u00f3s.<\/p>\n
Dintre de l\u2019\u00e0mbit del diagn\u00f2stic en nanomedicina, la funcionalitat neuronal est\u00e0 a la base de la interacci\u00f3 de neurones amb el\u00e8ctrodes i de l\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019efecte de f\u00e0rmacs en el comportament de les neurones. Tots ells s\u00f3n aspectes rellevants en el diagn\u00f2stic i la ter\u00e0pia de malalties neurodegeneratives (Prof. G.W. Gross). Per altra banda, actualment comencem a entendre la capacitat que tenen les neurones per destriar els senyals provinents dels sensors olfactoris, que permeten recon\u00e8ixer les olors. El desenvolupament de dispositius d\u2019olfacci\u00f3 artificial que imitin l\u2019olfacte dels animals ha de permetre detectar informaci\u00f3 molt important per a la salut humana i la superviv\u00e8ncia (Dr. S. Marco).<\/p>\n
En els darrers anys estem veient que per a la detecci\u00f3 d\u2019algunes biomol\u00e8cules espec\u00edfiques de determinades malalties, com ara els marcadors de c\u00e0ncer, es requereix el desenvolupament de biosensors molt espec\u00edfics per tal de poder fer un diagn\u00f2stic prematur de la malaltia. En aquest sentit, dispositius que permetin detectar accions de reconeixement molecular tenen un inter\u00e8s molt especial (Prof. Y. Miyahara). En un \u00e0mbit totalment diferent, comprendre la relaci\u00f3 entre bact\u00e8ria i hoste, aix\u00ed com els factors que intervenen en la virul\u00e8ncia bacteriana s\u00f3n elements que seran importants en el desenvolupament de dispositius de diagn\u00f2stic (Prof. B. E. Uhlin).<\/p>\n
Finalment, dintre d\u2019una \u00e0rea ben pr\u00f2pia de la bioenginyeria es troba la rob\u00f2tica m\u00e8dica. El desenvolupament de robots per a aplicacions quir\u00fargiques, sobretot en sistemes m\u00ednimament invasius, \u00e9s un camp en plena activitat i gran futur (Prof. P. Dario).<\/p>\n
<\/p>\n
Ponents convidats: Els d\u00edes 1 i 2 de juny, l\u2019Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) celebrar\u00e0 el seu 3er simposi anual on experts de reconegut prestigi internacional dels \u00e0mbits de la bioenginyeria i la nanomedicina, i pel que fa a la nanomedicina especialment de la medicina regenerativa i el diagn\u00f2stic, es reuniran a Barcelona per exposar alguns resultats recents de la seva recerca. <\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[98],"tags":[],"post_formats":[],"class_list":["post-5244","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies-institucionals"],"yoast_head":"\n
Toshihiro Akaike<\/span>, Tokyo Institute of Technology (Jap\u00f3); Paolo Dario<\/span>, Scuola Superiore Sant’Anna and Italian Institute of Technology (It\u00e0lia); G\u00fcnter R. Fuhr<\/span>, Fraunhofer Institute for Biomedical Engineering (Alemania); Guenter W. Gross<\/span>, Center for Network Neuroscience, University of North Texas, (EUA); Santiago Marco<\/span>, Institut de Bioenginyeria de Catalunya (Espanya); Yuji Miyahara<\/span>, Biomaterials Center and International Center for Materials Nanoarchitectonics, NIMS (Jap\u00f3); Daniel Navajas<\/span>, Institut de Bioenginyeria de Catalunya (Espanya); Samuel Stupp<\/span>, Institute for BioNanotechnology in Medicine, Northwestern University (EUA); Vincent Torre<\/span>, International School for Advanced Studies (It\u00e0lia), Bernt E. Uhlin<\/span>, Molecular Biology, Ume\u00e5 University (Su\u00e8cia) i Viola Vogel<\/span>, Swiss Federal Institute of Technology-ETH (Su\u00efssa).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"