Fins el moment, la major part de la recerca dedicada a com es d\u00f3na aquesta migraci\u00f3 s\u2019ha fet amb c\u00e8l\u00b7lules individuals. En estudiar un conjunt de c\u00e8l\u00b7lules migrat\u00f2ries \u2013 en aquest cas, c\u00e8l\u00b7lules de la superf\u00edcie del rony\u00f3 \u2013 els cient\u00edfics varen descobrir que el seu moviment com a grup \u2013 la ralentitzaci\u00f3 de la migraci\u00f3 en augmentar la densitat cel\u00b7lular, i el moviment de les c\u00e8l\u00b7lules m\u00e9s r\u00e0pides en grans grups que augmenten la seva mida en augmentar la densitat cel\u00b7lular \u2013 \u00e9s similar a un proc\u00e9s anomenat transici\u00f3 v\u00edtria.<\/p>\n
El vidre \u00e9s, per definici\u00f3, un s\u00f2lid no cristal\u00b7l\u00ed que passa de ser trencad\u00eds a fondre\u2019s quan s\u2019escalfa, i a l\u2019inrev\u00e9s quan es refreda: d\u2019aquest proc\u00e9s se\u2019n diu transici\u00f3 v\u00edtria. Aix\u00f2 tamb\u00e9 els succeeix a pol\u00edmers com els pl\u00e0stics, i segueix essent\u00e9s un dels grans problemes sense resoldre de la f\u00edsica. \u201cEls nostres resultats ofereixen una analogia sorprenent,\u201d diu en Xavier. \u201cS\u2019havia predit que a partir de certes escales temporals, els teixits podrien actuar com fluids. El que hem trobat mostra que si la densitat cel\u00b7lular est\u00e0 per sota de certa xifra, les c\u00e8l\u00b7lules confluents (c\u00e8l\u00b7lules que es mouen juntes) s\u00ed que es desplacen com un fluid. En canvi, a mesura que la densitat cel\u00b7lular augmenta, la din\u00e0mica de les c\u00e8l\u00b7lules es ralentitza progressivament, tal i com fan les mol\u00e8cules de d\u2019un vidre quan es refreda.\u201d<\/p>\n
\u201cCom que les nostres c\u00e8l\u00b7lules mostren una transici\u00f3 v\u00edtria, gaireb\u00e9 podr\u00edem dir que estem fets de vidre!\u201d<\/p>\n
Els autors de l\u2019article, encap\u00e7alats pels investigadors de Harvard Thomas Angelini i David Weitz, diuen que aquest nou coneixement ofereix un marc per comprendre les din\u00e0miques col\u00b7lectives de la cicatritzaci\u00f3 de ferides. \u201cUn comportament similar al del vidre per part de les c\u00e8l\u00b7lules confluents t\u00e9 implicacions directes en la migraci\u00f3 col\u00b7lectiva i els seus prop\u00f2sits,\u201d explica en Xavier, la recerca del qual dins de l\u2019IBEC est\u00e0 parcialment finan\u00e7ada pel prestigi\u00f3s Institut Catal\u00e0 per la Recerca i els Estudis Avan\u00e7ats (ICREA). \u201cEn la cicatritzaci\u00f3, per exemple, en la qual grans grups de c\u00e8l\u00b7lules s\u00f3n separades d\u2019un teixit cohesiu, la densitat cel\u00b7lular \u00e9s nul\u00b7la en les vores de la ferida, i les c\u00e8l\u00b7lules migren r\u00e0pidament cap al centre per reomplir-la. Els nostres resultats apunten a que aquesta dr\u00e0stica reducci\u00f3 de la densitat cel\u00b7lular \u00e9s an\u00e0loga a una reducci\u00f3 localitzada de la densitat de part\u00edcules en els vidres col\u00b7lo\u00efdals, o an\u00e0loga a un augment localitzat de la temperatura en els vidres moleculars, creant una regi\u00f3 \u2018fosa\u2019 de la capa cel\u00b7lular danyada.<\/p>\n
\u201cEl nostre proper pas ser\u00e0 explorar l\u2019analogia entre les c\u00e8l\u00b7lules i els sistemes vitris. Estudiarem malalties greus en les quals la densitat cel\u00b7lular juga un paper central; per exemple, en moltes formes de c\u00e0ncer els tumors presenten una densitat cel\u00b7lular m\u00e9s gran que el teixits que els envolten. Els nostres resultats poden ajudar a comprendre la din\u00e0mica de les c\u00e8l\u00b7lules tumorals i els mecanismes f\u00edsics que usen per separar-se del tumor i metastatitzar.\u201d<\/p>\n