Un exemple d’aix\u00f2 \u00e9s el grup de Dispositius Intel\u00b7ligents Nanobio, liderat per Samuel S\u00e1nchez, investigador ICREA a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).<\/p>\n
Despr\u00e9s d’anys desenvolupant dispositius de la grand\u00e0ria d’una mil\u00b7l\u00e8sima part del gruix d’un cabell per a aplicacions tecnol\u00f2giques i biom\u00e8diques, el grup de S\u00e1nchez, en col\u00b7laboraci\u00f3 multidisciplin\u00e0ria amb un equip de qu\u00edmica computacional, ha fet un nou salt significatiu en la seva recerca: entendre els processos a escala molecular que permeten als anomenats micromotors, propulsar-se per un l\u00edquid. L’estudi, que s’ha publicat avui a la prestigiosa revista Nature Communications, S\u00e1nchez i els seus col\u00b7laboradors descriuen el que fins ara resultava un misteri per a la comunitat cient\u00edfica: com era possible que enzims, que s\u00f3n m\u00e0quines catal\u00edtiques a escala nanosc\u00f2pica, arribessin a propulsar part\u00edcules enormes en relaci\u00f3 a elles?<\/p>\n
Mentre que la majoria de grups de recerca centraven els seus esfor\u00e7os a dotar als microrobots de propulsors basats en un enzim anomenat ureasa, els investigadors de l’IBEC han aconseguit adherir i provar la mobilitat d’aquests objectes microsc\u00f2pics amb tota una nova s\u00e8rie d’enzims. Xavier Arqu\u00e9, estudiant de doctorat a l’IBEC i primer autor de l’estudi, afirma: “El secret de la mobilitat d’aquests microrobots radica en les propietats dels mateixos enzims”. Mentre que enzims com la ureasa i l’acetilcolinesterasa podrien canviar la seva estructura interna, estant aquest proc\u00e9s relacionat amb una major velocitat de reacci\u00f3 (coneguda com a conformaci\u00f3<\/em> en terminologia cient\u00edfica), i generar la propulsi\u00f3 dels micromotors, uns altres enzims m\u00e9s r\u00edgids amb menor velocitat de reacci\u00f3 no eren capa\u00e7os de generar tal mobilitat. En paraules del propi S\u00e1nchez: “\u00e9s la primera vegada que podem preveure si un enzim en ser\u00e0 \u00fatil per a propulsar objectes microsc\u00f2pics”.<\/p>\n Per a dur a terme el descobriment, els investigadors van combinar les t\u00e8cniques m\u00e9s avan\u00e7ades de simulaci\u00f3 per ordinador amb t\u00e8cniques experimentals, gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 amb el grup de la Dra. S\u00edlvia Osuna, professora ICREA de la Universitat de Girona. Aquest descobriment obre la porta a tota una nova s\u00e8rie de microrobots autopropulsats amb aplicacions en medecina, tractament d’aig\u00fces i biotecnologia.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.ibecbarcelona.eu\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/ndp_ssanchez_web.png\")
Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) obre la porta a la mobilitat de nous objectes microsc\u00f2pics utilitzant tota una llibreria d’enzims. Segons els experts, aquests microrobots es podran utilitzar en un futur pr\u00f2xim amb aplicacions mediambientals i biom\u00e8diques.<\/h3>\n<\/p>\n