{"id":78058,"date":"2020-10-07T16:32:25","date_gmt":"2020-10-07T14:32:25","guid":{"rendered":"http:\/\/ibecbarcelona.eu\/?p=78058"},"modified":"2020-10-14T07:12:18","modified_gmt":"2020-10-14T05:12:18","slug":"premi-nobel-per-a-crispr-cas9-una-de-les-eines-de-la-bioenginyeria-mes-afilades","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ibecbarcelona.eu\/ca\/premi-nobel-per-a-crispr-cas9-una-de-les-eines-de-la-bioenginyeria-mes-afilades\/","title":{"rendered":"Premi Nobel per a CRISPR\/Cas9, una de les eines de la bioenginyeria m\u00e9s afilades"},"content":{"rendered":"
\"\"
La bioqu\u00edmica nord-americana Jennifer. Doudna (esq.) i la microbi\u00f2loga francesa Emanuelle Charpentier, guanyadores de el Premi Nobel de Qu\u00edmica 2020
. Foto: picture alliance \/ dpa (Photo by Alexander Heinl\/picture alliance via Getty Images)<\/em><\/figcaption><\/figure>\n

La Dra. Charpentier i Dra. Doudna, la sisena i setena dones en rebre el premi de qu\u00edmica<\/a>, van ser pioneres en els primers treballs sobre Crispr-Cas9, una esp\u00e8cie de tisores gen\u00e8tiques que permeten als investigadors alterar l\u2019ADN dels animals, plantes i microorganismes amb una alta precisi\u00f3 extrema. Poc despr\u00e9s que Emanuelle Charpentier i Jennifer Doudna publiquessin el seu descobriment de les tisores gen\u00e8tiques CRISPR\/Cas9 en 2012, diversos grups d\u2019investigaci\u00f3 han demostrat que aquesta eina pot utilitzar-se per modificar el genoma en c\u00e8l\u00b7lules en ratolins i humans, el que porta a un desenvolupament explosiu que podria transportar les ci\u00e8ncies de la vida a una nova \u00e8poca i, en molts sentits, en al benefici de la humanitat.<\/p>\n

En els \u00faltims anys, aquesta tecnologia ha estat utilitzada en nombroses aplicacions cient\u00edfiques per a la salut, des del desenvolupament de tractaments en curs per afeccions com la malaltia de c\u00e8l\u00b7lules falciformes<\/a> o la ceguera heredit\u00e0ria<\/a>. Les tisores gen\u00e8tiques tamb\u00e9 estan contribuint a noves immunoter\u00e0pies pel c\u00e0ncer i s\u2019estan realitzant assajos per fer realitat un somni \u2013 curar enfermetats heredit\u00e0ries. Els investigadors ja estan realitzant estudis cl\u00ednics per investigar com poden utilitzar el CRISPR\/Cas9 per tractar malalties de la sang com l\u2019an\u00e8mia de c\u00e8l\u00b7lules falciformes i la beta talass\u00e8mia, aix\u00ed com malalties oculars heredit\u00e0ries. Investigadors a l’IBEC <\/a>tamb\u00e9 estan utilitzant aquesta tecnologia de bioenginyeria per estudiar malalties i possibles solucions per la salut.<\/p>\n

Investigadors de tot el m\u00f3n tamb\u00e9 estan desenvolupant m\u00e8todes per la reparaci\u00f3 de gens en \u00f2rgans com el cervell i els m\u00fasculs. Els experiments en animals han demostrat que els virus dissenyats poden enviar les tisores gen\u00e8tiques a les c\u00e8l\u00b7lules desitjades, tractant models de malalties heredit\u00e0ries devastadores com la distr\u00f2fia muscular, l\u00b4atr\u00f2fia muscular espinal i la malaltia de Huntington. No obstant aix\u00f2, la tecnologia necessita un major refinament abans que pugui provar-se en humans.<\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Emmanuelle Charpentier,<\/strong> nascuda en 1968 en Juvisy-sur-Orge, Fran\u00e7a. Doctora. 1995 de l\u2019Institut Pasteur, Par\u00eds, Fran\u00e7a. Directora de la Unitat Max Planck per la Ci\u00e8ncia de Pat\u00e8gens, Berl\u00edn, Alemanya.<\/p>\n

Jennifer A. Doudna<\/strong>, <\/strong>nascuda en 1964 en Washington, D. C, USA. Doctora. 1989 de l\u2019Escola de Medicina de Harvard, Boston, USA. Professora en la Universitat de California, Berkeley, USA i Investigadora de l\u2019Institut M\u00e8dic de Howard Hughes.<\/p>\n

 <\/p>\n

Imatges de: Niklas Elmehed.<\/p>\n