![\"\"](\"https:\/\/ibecbarcelona.eu\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/medical-research-scientist-tests-vaccine-experimental-drug-laboratory-mouse1-scaled.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Una petita eruga, considerada una plaga pels apicultors de tot el m\u00f3n, ha demostrat recentment ser una gran promesa en biomedicina. Mentre que les larves de l’esp\u00e8cie d’arnes <\/span>Galleria mellonella<\/span><\/i> s\u00f3n conegudes per danyar els ruscs, tamb\u00e9 han estat objecte de molta recerca cient\u00edfica en les \u00faltimes d\u00e8cades, particularment per la seva utilitat com a models invertebrats per als mecanismes de les malalties. Ara, en un nou article publicat a la revista cient\u00edfica <\/span>Chemosfera<\/span><\/a>, les larves de <\/span>G. mellonella<\/span><\/i> tamb\u00e9 s’han utilitzat com a models per provar la toxicologia de nanopart\u00edcules.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Aquest treball va ser escrit per <\/span>Eduard Torrents<\/span><\/a> en col\u00b7laboraci\u00f3 amb <\/span>Jos\u00e9 Antonio Del R\u00edo<\/span><\/a>, l\u00edders dels grups de l\u2019IBEC: <\/span>Infeccions Bacterianes: Ter\u00e0pies Antimicrobianes<\/span><\/a> i <\/span>Neurobiotecnologia Molecular i Cel\u00b7lular<\/span><\/a>, respectivament, i professors de la Universitat de Barcelona. Tamb\u00e9 van contribuir a aquest estudi la primera autora Laura Moya-And\u00e9rico, aix\u00ed com <\/span>Maria del Mar Cendra<\/span><\/a>,<\/span> ambdues del grup d’Eduard Torrents, i <\/span>Miriam Segura Feliu<\/span><\/a> i <\/span>Vanessa Gil<\/span><\/a>, del grup de Jos\u00e9 Antonio Del R\u00edo. El projecte tamb\u00e9 va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Marija Vukomanovic de l’Institut <\/span>Jozef Stefan de Ljubljana<\/span><\/a>, Eslov\u00e8nia.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Una nanopart\u00edcula \u00e9s una part\u00edcula de mat\u00e8ria que t\u00e9 menys de 100 nan\u00f2metres de di\u00e0metre. Per a posar-ho en perspectiva, el punt al final d’aquesta frase \u00e9s aproximadament d\u20191.000.000 de nan\u00f2metres d’ample. Doncs b\u00e9, aquestes petites part\u00edcules tenen una s\u00e8rie de propietats que els hi permeten optimitzar molts dels objectes quotidians. Fins avui, ens han donat ulleres a prova de rascades, pintures resistents a les esquerdes, teles antitaques i m\u00e9s. I, fins i tot, s’estan utilitzant en dispositius i tractaments m\u00e8dics.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Les nanopart\u00edcules de plata, or i seleni, les subst\u00e0ncies provades en aquest estudi, s\u00f3n tres tipus que s’utilitzen \u00e0mpliament en molts camps industrials i biom\u00e8dics. Mentre que les <\/span>nanopart\u00edcules de plata s’utilitzen en molts productes de consum, com t\u00e8xtils i dispositius m\u00e8dics, els seus hom\u00f2legs d’or han demostrat ser efica\u00e7os en l’administraci\u00f3 de f\u00e0rmacs i en la ter\u00e0pia de l’artritis i el c\u00e0ncer. Finalment, s’ha demostrat que les nanopart\u00edcules de seleni milloren les funcions immunes, cognitives i reproductives.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, malgrat els seus nombrosos beneficis, les nanopart\u00edcules tamb\u00e9 poden ser t\u00f2xiques si se superen determinades concentracions. Aquesta q\u00fcesti\u00f3 resulta essencial quan han d\u2019\u00e9sser utilitzades en pacients.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n La toxicitat de les nanopart\u00edcules es comprova primer<\/span> in vitro<\/span><\/i> en l\u00ednies cel\u00b7lulars i despr\u00e9s <\/span>in vivo<\/span><\/i> en ratolins, una pr\u00e0ctica que \u00e9s alhora molt cara i \u00e8ticament controvertida. Els autors d’aquest estudi proposen l’\u00fas de larves de <\/span>G. mellonella<\/span><\/i>, tamb\u00e9 conegudes com a cucs de cera, com un pont entre aquests dos models.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Els investigadors van injectar a les larves diferents concentracions de nanopart\u00edcules. Mitjan\u00e7ant la mesura de la dosi letal mitjana, la proliferaci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules immunes, la distribuci\u00f3 de nanopart\u00edcules a tot l’organisme, els canvis de comportament i els canvis anat\u00f2mics a nivell microsc\u00f2pic, l\u2019estudi va identificar que la toxicitat de les tres subst\u00e0ncies estava estretament alineada amb els resultats obtinguts en ratolins. A m\u00e9s, les nanopart\u00edcules de seleni van resltar, amb difer\u00e8ncia, les m\u00e9s t\u00f2xiques de les tres, seguides de les de plata i les d’or.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Un par\u00e0metre mesurat pels investigadors va ser el nombre d’hem\u00f2cits (c\u00e8l\u00b7lules immunes invertebrades) produ\u00efts per les larves en resposta a les diferents concentracions de les nanopart\u00edcules. At\u00e8s que aquestes c\u00e8l\u00b7lules s\u00f3n similars a certs tipus de c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries dels mam\u00edfers, s\u00f3n un indicador molt \u00fatil de com les part\u00edcules poden afectar en humans.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Els resultats d’aquest treball demostren que les larves de <\/span>G. mellonella<\/span><\/i> poden ser utilitzades de manera fiable com un <\/span>\u201cmodel <\/span>pont<\/span>\u201d<\/span> entre els estudis <\/span>in vitro<\/span><\/i> i amb ratol\u00ed. A m\u00e9s, amb aquest model d’invertebrats, els investigadors podran estudiar un gran nombre de mostres simult\u00e0niament i, per tant, fer millors prediccions sobre els seus efectes t\u00f2xics en els ratolins. Aix\u00f2 significa que podran dur a terme estudis amb ratolins m\u00e9s barats i \u00e8tics, ja que es requeriran menys rosegadors i menys quantitat de nanopart\u00edcules.<\/span>\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Aquesta investigaci\u00f3 ofereix una alternativa m\u00e9s \u00e8tica als models de ratolins, en les proves de toxicitat de nanopart\u00edcules.\u00a0<\/strong><\/p>\n Eduard Torrents\u00a0<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n Article de refer\u00e8ncia:Qu\u00e8 s\u00f3n les nanopart\u00edcules?\u00a0<\/strong><\/h2>\n
Proves m\u00e9s \u00e8tiques amb la larva G. mellonella\u00a0<\/strong><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/ibecbarcelona.eu\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Layout-1-scaled.jpg\")
\n
\n\n
\n<\/strong>Laura Moya-And\u00e9rico<\/span><\/a><\/u> , Marija Vukomanovic<\/span><\/a><\/u> , Maria Del Mar Cendra<\/span><\/a><\/u>, Miriam Segura-Feliu<\/span><\/a><\/u>, Vanessa Gil<\/span><\/a><\/u>, Jos\u00e9 A Del R\u00edo<\/span><\/a><\/u>, Eduard Torrents<\/span><\/a><\/u>. Utility of Galleria mellonella larvae for evaluating nanoparticle toxicology<\/a><\/u>.<\/i><\/b> Chemosphere, 2021.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Un nou estudi dels grups de l’IBEC: Infeccions Bacterianes: Ter\u00e0pies Antimicrobianes i Neurobiotecnologia Molecular i Cel\u00b7lular mostren que les larves de Galleria mellonella poden ser eficaces per provar la toxicitat de les nanopart\u00edcules. Aquest treball prepara el cam\u00ed cap a un nou model animal per als estudis de toxicitat que representa una alternativa econ\u00f2mica i m\u00e9s \u00e8tica a les proves de rosegadors. <\/h3>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":82397,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[96],"tags":[1141,1444],"post_formats":[],"class_list":["post-82387","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies-de-recerca","tag-eduard-torrents-ca","tag-nanotecnologia-ca"],"yoast_head":"\n