{"id":85248,"date":"2021-06-21T17:10:16","date_gmt":"2021-06-21T15:10:16","guid":{"rendered":"https:\/\/ibecbarcelona.eu\/?p=85248"},"modified":"2021-06-21T17:50:37","modified_gmt":"2021-06-21T15:50:37","slug":"descobreixen-com-es-plega-i-es-mou-la-paret-de-lintesti-mesurant-ne-les-forces","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ibecbarcelona.eu\/ca\/descobreixen-com-es-plega-i-es-mou-la-paret-de-lintesti-mesurant-ne-les-forces\/","title":{"rendered":"Descobreixen com es plega i es mou la paret de l’intest\u00ed mesurant-ne les forces"},"content":{"rendered":"
\"\"
Secci\u00f3 transversal d’intest\u00ed que mostra la seva estructura de plecs caracter\u00edstica. Cr\u00e8dit: Amy Engevik<\/figcaption><\/figure>\n

L’intest\u00ed hum\u00e0 est\u00e0 format per m\u00e9s de 40 metres quadrats de teixit, amb multitud de plecs a la superf\u00edcie interna que recorden valls i cims muntanyosos, per aconseguir, entre d’altres objectius, augmentar l’absorci\u00f3 dels nutrients. A m\u00e9s, l’intest\u00ed t\u00e9 la particularitat d’estar en renovaci\u00f3 constant, cosa que implica que, aproximadament cada 5 dies, es renoven totes les c\u00e8l\u00b7lules de la seva paret interna per garantir un funcionament intestinal correcte. Fins ara se sabia que aquesta renovaci\u00f3 era possible gr\u00e0cies a c\u00e8l\u00b7lules mare que es troben protegides a les anomenades criptes o valls intestinals, i que donen lloc a noves c\u00e8l\u00b7lules diferenciades. No obstant aix\u00f2, el proc\u00e9s que porta a la forma c\u00f2ncava de les criptes i a la migraci\u00f3 de les noves c\u00e8l\u00b7lules cap als cims intestinals, continuava sent una inc\u00f2gnita.<\/p>\n

Ara, un equip internacional liderat per Xavier Trepat<\/a>, professor d\u2019investigaci\u00f3 ICREA i l\u00edder de grup a l’IBEC, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’IRB, investigadors de la UB i de la UPC de Barcelona, i amb l’Institut Curie de Par\u00eds, ha desxifrat el mecanisme pel qual les criptes adopten i mantenen la seva forma c\u00f2ncava, i com es produeix el moviment de migraci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules cap als cims sense que l’intest\u00ed perdi la seva forma de plecs caracter\u00edstica<\/strong>. El treball, publicat a la prestigiosa revista Nature Cell Biology<\/em><\/a>, ha combinat la modelitzaci\u00f3 per ordinador, part liderada per Marino Arroyo, professor de la UPC, investigador associat a l’IBEC i membre del CIMNE, amb experiments amb organoides intestinals de c\u00e8l\u00b7lules de ratolins, i mostra que aquest proc\u00e9s \u00e9s possible gr\u00e0cies a les forces mec\u00e0niques exercides per les c\u00e8l\u00b7lules. Una part important d’aquest estudi ha comptat amb el suport de la Fundaci\u00f3 “la Caixa” en el marc del programa CaixaResearch. L’entitat tamb\u00e9 ha concedit una beca al primer coautor, Gerardo Ceada, per dur a terme el seu doctorat a l’IBEC.<\/p>\n

Les forces determinen i controlen la forma de l’intest\u00ed i el moviment de les c\u00e8l\u00b7lules<\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/h4>\n

 <\/p>\n

Utilitzant c\u00e8l\u00b7lules mare de ratol\u00ed i t\u00e8cniques de bioenginyeria i mecanobiologia, els investigadors han desenvolupat miniintestins, organoides que reprodueixen l’estructura tridimensional de valls i cims que recapitulen les funcions del teixit<\/span>\u00a0in vivo.<\/span><\/i>\u00a0Mitjan\u00e7ant tecnologies de microsc\u00f2pia desenvolupades en el mateix grup, han realitzat, per primer cop, experiments en alta resoluci\u00f3 que han perm\u00e8s obtenir mapes en 3D que mostren les forces exercides per cada c\u00e8l\u00b7lula.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

A m\u00e9s, amb aquest model\u00a0<\/span>in vitro<\/span><\/i>\u00a0els investigadors han demostrat que el moviment de les noves c\u00e8l\u00b7lules cap al cim tamb\u00e9 est\u00e0 controlat per forces mec\u00e0niques exercides per les mateixes c\u00e8l\u00b7lules, concretament pel citoesquelet, una xarxa de filaments que determina i mant\u00e9 la forma cel\u00b7lular.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n