Des de fa diverses dècades se sap que quan el paràsit de la malària entra en el torrent sanguini, envaeix les cèl·lules del fetge per produir milers de merozoïts (una fase de vida del paràsit) que tornen a incorporar-se a la circulació, on infecten els glòbuls vermells i aconsegueixen escapar a la vigilància del sistema immunitari. “El nostre primer pas va ser demostrar que l’heparina pot bloquejar l’adhesió i entrada delsmerozoïts als glòbuls vermells. Així, inhibint el creixement del paràsit, es podria promoure la resposta immune contra el mateix”, ha explicat el Dr. Fernández-Busquets aquest matí.
A més, el grup del Dr. Fernández Busquets va descobrir que l’heparina mostra afinitat d’unió específica per als glòbuls vermells infectats enfront dels glòbuls no infectats. “Això podria permetre el desenvolupament de teràpies antimaláricas específiques per a les cèl·lules infectades, basades també en l’heparina” afegeix.
Fins ara, l’heparina no havia progressat cap a aquest tipus d’aplicacions clíniques perquè presenta una forta activitat anticoagulant i les quantitats necessàries per al tractament contra la malària podria provocar hemorràgies internes. Per solucionar aquest problema s’investiga per tres vies diferents:
D’una banda s’ha vist que la unió de nanopartícules a l’heparina minimitza la seva activitat anticoagulant. Ara s’està explorant la capacitat de l’heparina unida a nanopartícules per exercir una doble activitat: com a agent transportador d’altres antimalàrics (que estarien inclosos en les nanopartícules) i com a fàrmac en si mateix.
En segon lloc s’estudia l’ús de l’heparina com a fàrmac contra les fases del paràsit de la malària que es troben en els mosquits; l’administració directa a aquests insectes eliminaria els problemes relacionats amb la anticoagulació i permetria un desenvolupament ràpid del compost.
Finalment, s’estan testant in vitro 19 compostos derivats d’heparina modificats químicament i amb una baixa capacitat anticoagulant, que podrien obrir noves estratègies contra la malària basades en l’estimulació del sistema immunitari perquè pugui eliminar més eficientment al patogen. D’aquests, 8 han mostrat una activitat antimalàrica significativa.
“Hem finalitzat una primera fase molt interessant. Les tres són estratègies que obren la porta a dissenyar nous enfocaments terapèutics contra la malària i això ens anima a seguir investigant”, conclou Fernández Busquets.
