L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha instal·lat un nou sistema POLARIS a Barcelona, un dels dos primers sistemes de ressonància magnètica potenciada quànticament desplegats en el marc del projecte europeu Q-AID, juntament amb una instal·lació bessona a la Universitat d’Anvers. El sistema marca l’entrada de l’IBEC en una iniciativa europea de quatre anys i 8,3 milions d’euros per construir una plataforma compartida d’imatge metabòlica potenciada quànticament.
El projecte europeu Q-AID (Quantum-enhanced and AI-powered metabolic MRI Diagnostics) ha desplegat els seus dos primers sistemes de ressonància magnètica potenciada quànticament a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), a Barcelona, i a la Universitat d’Anvers, marcant la transició d’aquesta iniciativa de quatre anys de la fase de planificació a la seva implementació física. Els dos sistemes POLARIS, d’ús preclínic, són les primeres instal·lacions d’una xarxa europea dissenyada per connectar centres de recerca mitjançant tecnologia, fluxos de treball, infraestructura de dades i estàndards operatius comuns.
Dins de Q-AID, estudiarem el glioblastoma i el càncer d’ovari, on les diferències en el metabolisme tumoral podrien aportar informació rellevant sobre la progressió de la malaltia i la resposta al tractament.
Irene Marco-Rius
La ressonància magnètica potenciada quànticament permet visualitzar processos metabòlics difícils de detectar amb la ressonància magnètica convencional, i obre noves oportunitats per comprendre els mecanismes de la malaltia i monitorar la resposta al tractament. Però portar aquesta tecnologia dels resultats prometedors en laboratoris individuals cap a estudis multicèntrics de més escala i a un futur ús clínic exigeix alguna cosa més que sistemes aïllats. Les persones investigadores han de poder produir agents d’imatge de manera consistent, operar la tecnologia entre diferents institucions i generar dades que es puguin comparar de manera significativa entre centres.
A l’IBEC, el nou sistema POLARIS se suma a l’experiència ja existent de l’institut en imatge hiperpolaritzada i amplia la seva capacitat per investigar el metabolisme en temps real. La recerca dins de Q-AID inclourà aplicacions en glioblastoma i càncer d’ovari, a més del desenvolupament de models de càncer en xip (cancer-on-chip), on la imatge metabòlica podria aportar noves dades sobre la biologia de la malaltia i la resposta al tractament.
«La ressonància magnètica hiperpolaritzada ens dona una finestra molt primerenca sobre com canvia el metabolisme de la malaltia i com respon al tractament, de vegades abans que aquests canvis siguin visibles amb biomarcadors més convencionals», explica la Dra. Irene Marco-Rius, investigadora principal del grup Imatge molecular per a medicina de precisió de l’IBEC, que ha desenvolupat aquesta capacitat des que va fundar el grup el 2021. «POLARIS farà que aquesta generació de substrats hiperpolaritzats sigui més ràpida i accessible, alhora que facilitarà que noves persones investigadores es familiaritzin amb aquesta tècnica. Dins de Q-AID, estudiarem el glioblastoma i el càncer d’ovari, on les diferències en el metabolisme tumoral podrien aportar informació rellevant sobre la progressió de la malaltia i la resposta al tractament».
Coordinat per l’empresa alemanya de tecnologia quàntica NVision Quantum Technologies, el projecte Digital Europe Programme, amb un pressupost de 8,3 milions d’euros, reuneix socis de set països per desenvolupar una plataforma compartida que abasta sistemes de ressonància magnètica potenciada quànticament, fluxos de treball estandarditzats, anàlisi de dades amb suport d’IA i una cadena de subministrament europea de materials i consumibles crítics. Aquest enfocament s’alinea estretament amb l’Estratègia Europea Quàntica (Quantum Europe Strategy) de la UE i el seu objectiu de traduir la fortalesa científica europea en tecnologies quàntiques cap a infraestructura desplegada, capacitat industrial i aplicacions reals.
Les instal·lacions de Barcelona i Anvers són les dues primeres de les quatre previstes dins de Q-AID. Amb elles es posa en marxa la xarxa de recerca preclínica del projecte, que permetrà als equips investigadors utilitzar la mateixa plataforma en institucions i àrees de malaltia diferents mentre desenvolupen i proven mètodes comuns.
«Això va més enllà d’instal·lar sistemes individuals. Q-AID està construint la base tècnica, científica i operativa d’una nova generació de ressonància magnètica potenciada quànticament, connectant centres de recerca, infraestructura compartida i experiència per permetre estudis multicèntrics a gran escala en càncer i malalties neurològiques», afirma la professora Myriam Chaumeil, responsable de Recerca a NVision. «En vincular el descobriment preclínic amb la validació clínica, Q-AID accelerarà el desenvolupament i la validació de biomarcadors d’imatge metabòlica i establirà les capacitats necessàries per portar la ressonància magnètica potenciada quànticament a la recerca clínica de rutina i, finalment, a l’atenció dels pacients».
«Europa compta amb una base sòlida en recerca quàntica, i el següent pas és traduir aquesta excel·lència científica en tecnologies i capacitats que es puguin desplegar en entorns reals», assenyala Oscar Diez, sotscap de la Unitat de Tecnologies Quàntiques de la Comissió Europea. «Q-AID és un bon exemple d’aquesta transició, portant la imatge potenciada quànticament a entorns de recerca de tot Europa i connectant experiència i infraestructura més enllà de les fronteres».
Els diferents programes científics de l’IBEC i d’Anvers són una part important del projecte. En aplicar la mateixa plataforma d’imatge potenciada quànticament en entorns de recerca i àrees de malaltia diferents, Q-AID pot començar a comprovar com es comporta la tecnologia entre institucions, en lloc d’optimitzar-la per a un únic laboratori.
Aquests desplegaments suposen, per tant, alguna cosa més que l’arribada de dos nous sistemes de recerca. Són el primer pas físic cap a l’objectiu més ampli de Q-AID: una plataforma europea on la imatge metabòlica potenciada quànticament pugui desenvolupar-se, comparar-se i, finalment, validar-se més enllà de les fronteres.
Sobre Q-AID
Q-AID, Quantum-enhanced and AI-powered metabolic MRI Diagnostics, és un projecte de quatre anys i 8,3 milions d’euros finançat a través del Digital Europe Programme de la Unió Europea, que es desenvolupa entre l’abril de 2025 i el març de 2029.
Coordinat per NVision Quantum Technologies, el projecte reuneix socis de set països europeus per combinar la ressonància magnètica metabòlica potenciada quànticament amb intel·ligència artificial i infraestructura de recerca compartida. Q-AID abasta recerca preclínica, futura validació clínica, desenvolupament de dades i programari, i les cadenes de subministrament necessàries per donar suport a una adopció més àmplia de la ressonància magnètica hiperpolaritzada arreu d’Europa.
Aquest projecte ha rebut finançament del Digital Europe Programme (DIGITAL) de la Unió Europea, sota l'acord de subvenció (grant agreement) núm. 101195272.
