La Fundació La Marató de 3Cat ha seleccionat dos projectes coordinats per investigadors de l’IBEC, Xavier Rovira i Xavier Trepat, en la convocatòria d’ajuts a la recerca sobre càncer de l’edició 2025. Cada projecte rebrà 300.000 euros. Durant tres anys, tots dos estudiaran per què les cèl·lules del sistema immunitari tenen dificultats per penetrar en els tumors sòlids, un dels principals obstacles de la immunoteràpia en càncers com el de mama o el colorectal.
La Marató de 3Cat 2025, celebrada el 14 de desembre, es va dedicar al càncer i va tancar amb una recaptació final de 14.425.548 euros. La Fundació ha presentat avui, en un acte al plató 1 de TV3, els 38 projectes seleccionats per rebre aquests fons. Es van presentar 201 propostes, que 169 experts internacionals van avaluar mitjançant un procés de revisió per experts gestionat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Dos dels projectes seleccionats estan coordinats des de l’IBEC.
Cèl·lules NK modificades per travessar les defenses del càncer de mama
El projecte iNKFILTRATE està coordinat per Xavier Rovira Clavé, líder del grup de Biotecnologia Espacial de l’IBEC, i es desenvolupa conjuntament amb el grup de Teràpies Avançades Derivades d’iPSC que dirigeix Belén Álvarez Palomo al Banc de Sang i Teixits (BST). El projecte se centra en les cèl·lules natural killer (NK), un tipus de cèl·lula immunitària capaç de reconèixer i eliminar cèl·lules tumorals.
L’equip obtindrà aquestes cèl·lules a partir de cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC). Es tracta d’una font estandarditzada que, en el futur, podria permetre produir-les a gran escala i tenir-les disponibles per a qualsevol pacient. Les teràpies CAR-T actuals, en canvi, es fabriquen de manera individualitzada a partir de les cèl·lules de cada persona.
Per ajudar-les a trobar el seu objectiu, els investigadors modificaran genèticament aquestes cèl·lules perquè reconeguin p95HER2, una variant de la proteïna HER2 que apareix en una part dels càncers de mama HER2 positius i que no es troba en els teixits sans. A més, les dotaran d’eines per obrir-se pas a través de l’estroma, la capa de teixit dens que protegeix el tumor. També les prepararan per continuar actives en un entorn que tendeix a desactivar les defenses del cos.
Els investigadors avaluaran aquestes variants en models tridimensionals in vitro de càncer de mama i en models animals. Per analitzar-les utilitzaran tècniques d’imatge espacial d’alta resolució, com la imatge multiplexada per feix d’ions (MIBI), que permeten cartografiar cèl·lula a cèl·lula on se situen les cèl·lules NK dins del tumor. Així podran identificar quines característiques de l’organització tumoral s’associen a una resposta eficaç. L’objectiu és trobar possibles biomarcadors predictius i establir criteris de disseny per a futures immunoteràpies cel·lulars contra tumors sòlids.
La mecànica del tumor com a barrera per a les cèl·lules immunitàries
El segon projecte està coordinat per Xavier Trepat, líder del grup de Dinàmica Integrativa de Cèl·lules i Teixits de l’IBEC, en col·laboració amb el grup de Luis Francisco Lorenzo-Martín al Centre d’Investigació del Càncer (CIC) de Salamanca. Fins ara, la recerca sobre com els tumors colorectals aconsegueixen escapar del sistema immunitari s’ha centrat sobretot en factors bioquímics i genètics. Aquest projecte parteix d’una hipòtesi diferent: que les propietats mecàniques del tumor i les forces que s’hi generen dificulten que els limfòcits T hi entrin i eliminin les cèl·lules canceroses.
Per posar-la a prova, els equips desenvoluparan «minicòlons», uns sistemes d’òrgan en un xip (organ-on-a-chip). Aquests sistemes combinen organoides tumorals, alguns derivats de pacients, amb fibroblasts associats al càncer, cèl·lules endotelials i cèl·lules immunitàries, organitzats de manera que reprodueixin l’arquitectura del teixit.
Els investigadors mesuraran la rigidesa i les forces cel·lulars d’aquest entorn i les modificaran amb eines com l’optogenètica o fàrmacs. D’aquesta manera podran estudiar com l’entorn físic del tumor condiciona la migració i la capacitat citotòxica de les cèl·lules T. Els resultats podrien ajudar a identificar mecanismes físics que impedeixen l’entrada de les cèl·lules immunitàries al tumor i sobre els quals es pugui actuar per millorar l’eficàcia de la immunoteràpia, i aportar noves eines per avaluar-la.
Tots dos projectes se centren en la recerca bàsica i preclínica, una etapa clau per generar el coneixement i les eines que han de fer possible, en el futur, noves estratègies d’immunoteràpia per a tumors sòlids. L’IBEC agraeix a la Fundació La Marató de 3Cat i a totes les persones que hi van contribuir, el seu suport, que fa possible una recerca impulsada pel compromís de la ciutadania en la lluita contra el càncer.
