Esquerra: cèl·lules de la pell – fibroblastos dèrmics – es disseminen en una matriu de col·lagen 3D. Imatge de la Claudia Navarro-Requena
“Fins ara, l’aplicació d’aquestes teràpies es veu obstaculitzada pels alts costos, la falta d’estandardització i d’escalabilitat dels processos i els problemes d’emmagatzematge i regulació, així com per la falta d’evidència real que funcionin”, explica l’Òscar Castaño, investigador sènior de l’IBEC i professor assistent de la UB. “Per abordar aquesta qüestió, suggerim concentrar-nos en els biomaterials que poden actuar com a plataformes generadores d’estímuls que promoguin de la regeneració tissular”.
Aquesta estratègia in situ utilitza la pròpia capacitat de regeneració del cos mobilitzant cèl·lules mare endògenes de l’hoste o cèl·lules progenitores específiques del teixit a la ferida per promoure la reparació i la regeneració. “L’objectiu seria crear microentorns instructius que combinin suports de biomaterials amb els diferents senyals presents en la curació de ferides”, diu l’Òscar. “Aquests regularien el lliurament espai-temporal de la senyalització adequada en funció dels mecanismes biològics que hi intervenen”.
—
Oscar Castaño, Soledad Pérez-Amodio, Claudia Navarro-Requena, Miguel Angel Mateos-Timoneda, Elisabeth Engel (2018). Instructive microenvironments in skin wound healing: Biomaterials as signal releasing platforms. Advanced Drug Delivery Reviews, 129, 95-117
