Un estudi liderat per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) identifica una molècula, P33, que modula parcialment l’enzim que inicia la formació de beta-amiloide. Els resultats, obtinguts en cultius cel·lulars i en ratolins, obren una nova via de recerca química sobre la malaltia.
Un nou estudi liderat per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) mostra que un mateix biomaterial pot “programar-se” localment per ser rígid en unes zones i flexible en d’altres, imitant una estratègia que insectes i altres artròpodes fa temps que utilitzen. Com a prova de concepte, descrita a la revista Journal of Materials Chemistry A, els investigadors van construir estructures articulades que combinen segments rígids i articulacions flexibles per permetre un moviment controlat dins d’una única làmina contínua. Inspirant-se en com la natura construeix estructures complexes a partir d’un únic material, l’enfocament podria simplificar tant la fabricació com el reciclatge. Programar localment un únic material biodegradable amb quantitats traça de metalls evita haver de produir materials diferents per a funcions diferents, i podria permetre reciclar o compostar l’objecte sencer d’un sol cop, eliminant la separació i la recuperació per separat que exigeixen avui els productes multimaterial.
Un equip de recerca de l’IBEC ha desenvolupat el XpertBiofilm, un dispositiu senzill i de baix cost que reprodueix el flux (shear stress) que els bacteris troben al cos humà, … Read more
Investigadors de l’IBEC han descobert que els teixits epitelials s’adapten a un estirament prolongat reorganitzant lentament el seu citoesquelet de queratina en grans xarxes multicel·lulars. Utilitzant microscòpia avançada en temps … Read more
Un consorci liderat per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha desenvolupat un nou enfocament basat en la fotofarmacologia, que permet controlar l’activitat dels fàrmacs amb llum. Els compostos, anomenats prosthe6, imiten la funció de les cèl·lules fotoreceptores, que es degeneren en malalties que causen ceguesa com la degeneració macular associada a l’edat (DMAE) i la retinitis pigmentària (RP). Aquestes molècules mostren resultats prometedors com a candidats a nous fàrmacs per restaurar la visió en pacients amb malalties degeneratives de la retina, sense necessitat de manipulació genètica ni dispositius implantats.
The research, led by the Institute for Bioengineering of Catalonia, reveals that the blood–brain barrier is defined not only by the proteins it expresses, but by how it uses them, through a dynamic property known as endocytic turnover rate (ETOR). This discovery shows that brain endothelial cells have a unique molecular behaviour that distinguishes them from other blood vessels and can be disrupted during inflammation. The results provide new insight into how the barrier functions and fails in disease which may help identify novel therapeutic strategies to restore neurovascular health.
Científics de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i del King’s College de Londres han descobert que les cèl·lules no només detecten les forces mecàniques, sinó que també mesuren quant temps duren abans de respondre-hi. Els resultats, publicats en Nature Materials, revelen un mecanisme temporal que permet a les cèl·lules ignorar el soroll mecànic breu i reaccionar davant canvis sostinguts, un procés crucial en malalties com el càncer i la fibrosi.
Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) ) i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE) han desenvolupat una nova estratègia per “programar” la forma de teixits biològics in vitro. El treball, publicat a la revista Science, demostra per primera vegada que és possible guiar les forces i forma final d’un teixit viu controlant l’orientació de les seves cèl·lules. La recerca obre la porta a noves aplicacions en enginyeria de teixits, robòtica biohíbrida i el disseny de materials vius intel·ligents.
Un estudi de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) crea un atles mutacional de l’hormona amilina, l’agregació de la qual pot danyar les cèl·lules pancreàtiques i desembocar en diabetis tipus 2. L’equip va analitzar 1.916 variants de la proteïna i va comparar els resultats d’aquest mapa mutacional amb dades genètiques i clíniques de 500.000 persones. El treball, publicat a Nature Communications, obre noves vies per entendre el paper de la genètica en la diabetis i per dissenyar fàrmacs més segurs i eficaços.
En un avanç significatiu per a la tecnologia de laboratori en un xip, investigadors de l’IBEC dins del marc del projecte europeu BLOC (Benchtop NMR for lab-on a-xip), han desenvolupat la primera integració d’un … Read more