DONATE

Investigador del IBEC publica in Nature Physics

El treball, titulat “Physical forces during collective cell migration”, acaba de ser publicat per Nature Physics i en ell s’aborda aquest tema de la motilitat cel•lular col•lectiva, és a dir, com es mouen les cèl•lules dins els teixits, que és la forma de moviment prevalent dins els organismes vius.

«La recerca en motilitat cel•lular col•lectiva és molt activa per les implicacions directes que té en camps tan importants com ara el desenvolupament embrionari, la regeneració d’òrgans i el càncer. Per exemple, si aconseguíssim de controlar la motilitat cel•lular durant la metàstasi, el càncer seria una patologia curable en la majoria de casos», comenta Xavier Trepat, que és també membre de la xarxa CIBER de malalties respiratòries.

Fins ara, els científics havien proposat diversos mecanismes per explicar la migració cel•lular col•lectiva. Una hipòtesi, per exemple, planteja que les cèl•lules es mouen col•lectivament gràcies a l’existència de cèl•lules líder, que estiren la resta del grup, tal com una locomotora estira els vagons del tren. Segons altres hipòtesis, cada cèl•lula es mou independentment de les veïnes, per exemple els cotxes en una autopista durant un embús o els soldats en una desfilada militar. «Nosaltres hem refutat aquestes dues possibilitats», apunta Trepat.

El treball del Dr. Trepat presenta com a primícia uns resultats que difereixen del paradigma acceptat per la major part de la comunitat científica. Segons el seu estudi, la motilitat cel•lular col•lectiva és el resultat d’un procés cooperatiu en el qual cada cèl•lula contribueix al moviment del grup estirant les veïnes. És un mecanisme anàleg al del joc de la soca-tira, en el qual dos equips estiren una corda pels extrems i guanya l’equip que aconsegueix estirar més fort. En aquest joc, cada jugador genera força i la transmet a la corda, de manera que la tensió a la corda és la suma de les forces generades per cada membre de l’equip. Les cèl•lules fan el mateix. Cada cèl•lula genera força per estirar les veïnes en la direcció del moviment», explica l’investigador.