Samuel Sánchez ha obtingut una “ERC Proof of Concept” amb la qual explorarà el potencial dels seus nanorrobots en el tractament de tumors secretors de moc. Aquest ajut l’atorga el Consell de Recerca Europeu (ERC) i permet als seus beneficiaris avaluar la viabilitat i el potencial de transferència de coneixement d’un projecte de recerca.
El projecte “MucOncoBots” té com a objectiu utilitzar nanobots per transportar un fàrmac destinat al tractament de la pseudomixoma peritoneal (PMP). Aquesta malaltia rara es caracteritza per formació de tumors que generen una gran quantitat de mucositat en la cavitat peritoneal, la qual cosa la converteix en el tipus de tumor més mucinós conegut.
Samuel Sánchez és professor de recerca ICREA a l’IBEC, on lidera el grup de Nano-biodispositius Intel·ligents dedicat a la recerca i desenvolupament de nanorrobots per a la seva aplicació en l’àmbit biomèdic. En aquest projecte, compta amb la participació de Meritxell Serra-Casablancas, una estudiant de doctorat enfocada en el desenvolupament de nanorrobots propulsats per enzims per al seu ús en el tractament del càncer, amb un enfocament particular en tumors mucinosos. Meritxell serà la responsable del desenvolupament tècnic dels nanobots i durà a terme les demostracions in vitro de l’ efecte terapèutic.
Aquesta investigació es durà a terme en estreta col·laboració amb l’equip de recerca del Dr. Héctor G. Palmer, líder del grup de Cèl·lules Mare i Càncer de l’Institut de Recerca Oncològica de Vall d’Hebron (VHIO), i també comptarà amb l’assessorament mèdic de la Dra. Elena Élez, cap del grup de Càncer colorectal del VHIO i oncòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (VHUV).
Nanorobots per fer arribar un fàrmac a les cèl·lules tumorals
El moc és una barrera defensiva que protegeix les cèl·lules subjacents de patògens i compostos tòxics. Tanmateix, aquesta funció protectora també dificulta l’accés de fàrmacs quan s’ administren localment. És per això que una administració de fàrmacs transmucosa, com la proposta en aquest projecte, resultarà més eficient. Els nanobots no només actuaran com a transportadors del fàrmac, sinó que també s’autopropulsaran cap al seu objectiu, superant la barrera de moc en el seu camí.
El desenvolupament d’aquesta nova teràpia amb capacitat mucolítica i millor eficàcia en l’administració de fàrmacs podria tenir un impacte beneficiós no només en el tractament de la pseudomixoma peritoneal (PMP), sinó també en altres patologies en què la barrera mucosa dificulta l’activitat terapèutica efectiva. Entre aquestes patologies es troben aproximadament un 15% dels tumors colorrectals i el 5% dels tumors de pulmó, entre d’altres.
A més, aquesta teràpia podria tenir aplicacions en el tractament de malalties pulmonars inflamatòries cròniques, com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC) i la fibrosi quística, on la barrera de moc també representa un desafiament per a l’administració adequada dels fàrmacs.
Aquest projecte sorgeix de la col·laboració establerta entre Meritxell Serra-Casablancas, de l’equip de Samuel Sánchez, i un grup d’investigadors i investigadores del VHIO, així com clínics del VHUV. Aquesta col·laboració va tenir el seu origen durant el programa d’immersió clínica per a estudiants de doctorat en el qual Meritxell participa, dut a terme conjuntament entre l’IBEC i el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB).
L’ objectiu d’aquest programa d’immersió clínica és connectar doctorands de l’IBEC amb especialistes clínics, per tal de fomentar la transferència de resultats de la recerca a la pràctica clínica.
“El programa de mentoria plantejat pel COMB respon a una necessitat fonamental en medicina com és el desenvolupament d’investigació multidisciplinària que permet la col·laboració estreta entre clínics i investigadors bàsics per garantir que es busca contestar preguntes amb rellevància per als pacients i que suposen una necessitat mèdica no resolta” explica la Dra. “En aquest cas concret, ens va permetre redefinir un brillant projecte inicialment plantejat per a un altre tipus de tumor però que podia respondre en una important mesura a un altre tipus de tumor diferent com és el pseudomixoma peritoneal. Aquestes iniciatives permeten guanyar eficiència en les línies de recerca primerenques en ambdues disciplines, en aquest cas tecnologia i medicina.”
