Un estudi liderat per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) identifica una molècula, P33, que modula parcialment l’enzim que inicia la formació de beta-amiloide. Els resultats, obtinguts en cultius cel·lulars i en ratolins, obren una nova via de recerca química sobre la malaltia.
Un equip de recerca liderat pel grup de Neurobiotecnologia Molecular i Cel·lular de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), en col·laboració amb el laboratori de Míriam Royo de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC), la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), ha identificat un pèptid sintètic que redueix la producció de beta-amiloide (Aβ). Aquesta proteïna s’acumula al cervell en la malaltia d’Alzheimer. El treball, publicat a la revista Bioorganic Chemistry, s’ha dut a terme en neurones en cultiu (in vitro) i en un model de ratolí de la malaltia (in vivo).
En la producció d’Aβ hi intervé un enzim, BACE1. Els enzims són proteïnes que faciliten reaccions químiques a les cèl·lules; en aquest cas, BACE1 actua com unes «tisores» que tallen una altra proteïna i donen lloc a la beta-amiloide. Els fàrmacs dissenyats per bloquejar-lo completament no han superat els assajos clínics, en part pels efectes secundaris de bloquejar també altres funcions necessàries de l’enzim. L’equip ha provat una altra estratègia: ha dissenyat uns pèptids, petites cadenes com les que formen les proteïnes, i els ha modificat químicament perquè l’organisme no els destrueixi ràpidament i perquè puguin entrar a les cèl·lules, on es produeix la beta-amiloide.
“Vam analitzar una biblioteca de 50 d’aquestes molècules en neurones en cultiu. P33 va destacar perquè reduïa clarament la beta-amiloide sense danyar les cèl·lules i, a més, frenava de manera selectiva l’activitat de BACE1», explica Dayaneth Jácome, primera autora de l’estudi i investigadora de l’IBEC.
Els nostres resultats mostren que no cal bloquejar completament BACE1 per reduir la producció de beta-amiloide, almenys en models de laboratori. Aquests pèptids ens ofereixen una plataforma química versàtil per continuar investigant aquesta via. .
José A. Del Río
En neurones de ratolí en cultiu, P33 va reduir l’alliberament d’Aβ a menys de la meitat sense danyar les cèl·lules. També va disminuir més d’un 50% l’activitat associada a BACE1, sense afectar significativament un enzim molt similar, BACE2. En ratolins modificats genèticament per desenvolupar plaques d’amiloide, l’administració de P33 durant vuit setmanes va reduir un 35,6% els nivells d’Aβ cerebral i la superfície ocupada per plaques a l’escorça i l’hipocamp. No es van detectar danys en altres òrgans ni canvis en els marcadors d’inflamació analitzats.
“Els nostres resultats mostren que no cal bloquejar completament BACE1 per reduir la producció de beta-amiloide, almenys en models de laboratori. Aquests pèptids ens ofereixen una plataforma química versàtil per continuar investigant aquesta via. », explica José A. Del Río, investigador principal a l’IBEC, catedràtic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB), membre de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBneuro) i del CIBERNED, i colíder de l’estudi.
“Aquests primers resultats en ratolins obren diverses línies de treball. Ara volem ampliar els estudis amb un nombre més gran d’animals, mesurar quant P33 arriba al cervell i confirmar amb precisió com actua sobre BACE1 ,” assenyala Rosalina Gavín, colíder de l’estudi, investigadora sènior de l’IBEC, professora agregada de la UB i membre de l’UBneuro i del CIBERNED. L’equip també vol comprovar si la tendència a una millor memòria que van mostrar els ratolins tractats es confirma en estudis més amplis.
Article de referència
Dayaneth Jácome, Marina Pérez-Palau, Inés Martínez-Soria, Laia Lidón, Cristina Vergara, Daniel Carbajo, Ximena Pulido, Macarena Sánchez-Navarro, Ernest Giralt, Fernando Albericio, Miriam Royo, Rosalina Gavín, José Antonio Del Río. cis-γ-Amino-L-proline peptides as chemical probes of amyloidogenic processing in neurons and APP/PS1 mice. Bioorganic Chemistry (2026). DOI: https://doi.org/10.1016/j.bioorg.2026.110386
