Núria Montserrat rep el premi “Constantes y Vitales” a la millor publicació biomèdica de l’any

La investigadora de l’IBEC Núria Montserrat rep el premi “Constantes y Vitales” a la millor publicació biomèdica del 2020 pel seu treball amb organoides humans creats amb tècniques de bioenginyeria per aplicació a l’estudi del SARS-CoV-2.

Read more…

Montserrat ha recollit avui el premi, atorgat per la Fundació Atresmedia, en el Palau Neptuno de Madrid. 

Aquest matí s’ha celebrat la 6a edició dels Premis Constantes y Vitales, destinats a reconèixer els projectes d’Investigació biomèdica i prevenció en salut de 2020. En l’edició d’enguany, Núria Montserrat, professora d’investigació ICREA i investigadora principal a l’IBEC, va ser guardonada pel seu estudi de la SARS-CoV-2 mitjançant l’ús dorganoides humans creats amb tècniques de bioenginyeria. El lliurament dels guardons va tenir lloc al Palau de Neptuno de Madrid i ha estat conduïda per l’ambaixadora de la iniciativa i presentadora de La Sexta, Mamen Mendizábal. Olga Sánchez, presidenta de la Fundació AXA, ha lliurat el premi a Núria Montserrat. 

A part de Montserrat, també han estat premiats Francisco Martínez Mojica per la seva trajectòria, l’AECC per la millor campanya de divulgació en prevenció mèdica i el cardiòleg Borja Ibáñez amb el Premi al ‘Jove Talent’. 

L’acte ha estat recolzat per Pedro Duque, ministre de Ciència i Innovació; Antonio Zapatero, viceconseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, els màxims representants dAtresmedia i Fundació AXA i altres científics de reconegut prestigi. 

Organoides de Bioenginyeria per estudiar el SARS-COV-2, una gran fita en 2020 

El Grup “Pluripotència per a la regeneració d’òrgans ‘de Núria Montserrat a l’IBEC, va aconseguir un avanç important el passat mes d’abril de 2020 autilitzar, per primera vegada, en un estudi en col·laboració amb altres centres de recerca internacionals com l’Institut Karolinska a Suècia, l’Institute of Molecular Biotechnology de l’Austrian Academy of Sciences i el Life Sciences Institute (LSI) de la Universitat of British Columbia, entre d’altres, organoides de laboratori per estudiar el virus SARS-CoV-2. Els investigadors van demostrar que els organoides renals contenien grups de cèl·lules que expressaven un receptor cel·lular, anomenat ACE2, de manera semblant a la que s’observa en el teixit natiu, i van procedir a infectar-los amb el virus SARS-CoV-2. Un cop van obtenir els minirronyons infectats, van aplicar diferents compostos terapèutics per inhibir la infecció per SARS-CoV-2 i reduir la seva càrrega viral. Gràcies a aquests estudis, els investigadors de IBEC van ajudar a identificar un fàrmac en fase clínica que bloquejava els efectes de virus SARS-CoV-2. El treball va ser publicat a la revista Cell. Des de llavors, el grup de Montserrat a l’IBEC no ha deixat de treballar intensament per utilitzar organoides renals, i d’altres tipus, per estudiar el coronavirus i contribuir a desenvolupar possibles eines terapèutiques per a l’actual brot de COVID-19. 

Núria Montserrat, una cursa centrada en les cèl·lules pluripotents i els organoides 

Núria Montserrat es va interessar per la regeneració d’òrgans i les cèl·lules mare durant el seu màster i doctorat, que va finalitzar el 2006. 

Aquest mateix any va obtenir una beca postdoctoral de la Fundaçao para a Ciência e Tecnologia (Portugal). En 2007 va ser contractada com a investigadora postdoctoral a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i, el 2008, es va traslladar a el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) com a investigadora associada. Allà, la Dra. Montserrat va participar en el desenvolupament d’estratègies per a la generació i emmagatzematge de noves cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC). El 2010, va ser coautora d’un article a Nature Protocols que, per primera, detallava com reprogramar les cèl·lules mare de la sang de cordó umbilical. Més endavant, Montserrat va proposar que les iPSCs es podrien obtenir mitjançant estratègies segures amb nous factors. El treball va resultar en una publicació d’alt impacte a la revista a Cell Stem Cell (2013). També va col·laborar en altres projectes destinats a caracteritzar la integritat genòmica de les iPSC humanes (Nature 2012), així com en la diferenciació de les iPSC cap a diferents llinatges (Stem Cells 2011; Nature 2012; Nature Methods 2012, Nature Cell Biology 2013, Nature Communications 2014). La Professora Montserrat també ha participat en la generació de plataformes per a l’estudi de la progressió de la malaltia mitjançant iPSCs (Nature 2012, Nature Communications 2014).