L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) va celebrar el dimecres 21 d’octubre el seu 20è aniversari amb un acte institucional a l’Auditori de la Fundació Joan Miró de Barcelona. Representants del Govern, persones que han dirigit i acompanyat el centre des de la seva creació i investigadors i investigadores de l’IBEC van repassar dues dècades de recerca a la frontera entre l’enginyeria i les ciències de la vida, i van compartir la seva visió sobre els reptes dels propers anys.
L’IBEC va ser creat el 2005 per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Vint anys després, el centre, que forma part de la xarxa CERCA, aplega més de 400 persones i 26 grups de recerca. L’acte, al qual van assistir més de 100 persones, va ser la celebració central d’un any d’aniversari que ha inclòs iniciatives com l’IBEC Day o el pòdcast IBEC On Air.
Parlaments institucionals
El director de l’IBEC, Manuel Salmeron, va obrir l’acte donant la benvinguda a les autoritats, als membres del Patronat i a la resta de convidats. Salmeron va recordar que l’IBEC va néixer d’una aposta compartida de la Generalitat, la UB i la UPC, que van creure que Catalunya necessitava un centre on la bioenginyeria es posés al servei de la salut, i que aquella aposta recollia la feina de grups que ja col·laboraven des de feia anys. També va agrair el suport de les institucions i va reconèixer la tasca dels qui havien dirigit el centre abans que ell, Josep A. Planell i Josep Samitier. «Celebrem el que hem fet, però sobretot el que ens queda per fer», va afirmar.
És una trajectòria d’excel·lència reconeguda, que no es mesura només en reconeixements, sinó en obrir nous camins.
Antoni Plasència
A continuació va intervenir Antoni Plasència, director general de Recerca i Innovació en Salut del Departament de Salut, en representació de la consellera de Salut, Olga Pané. Plasència va destacar la implicació de Josep A. Planell, Josep Samitier i Manuel Salmeron al capdavant del centre i va subratllar que la recerca de l’IBEC contribueix a avançar cap a una medicina més personalitzada i precisa. «És una trajectòria d’excel·lència reconeguda, que no es mesura només en reconeixements, sinó en obrir nous camins», va assenyalar. També va insistir en la necessitat de garantir que el progrés arribi a la ciutadania i que Catalunya continuï sent un lloc per a la recerca.
Va cloure els parlaments la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, que va parlar «des dels dos bàndols»: el de qui fa recerca i el de qui té l’encàrrec de fer-la possible. Montserrat, que fa dos anys va deixar el laboratori per assumir la conselleria, va evocar la seva etapa a l’IBEC: «Hi ha llocs on s’arriba i llocs on s’hi torna. Per a mi, això és l’IBEC». Va afegir que al centre va constatar que la ciència és, sobretot, un treball en equip.
La confiança pública importa tant com el finançament.
Núria Montserrat
La consellera va definir la creació de l’IBEC com una aposta agosarada de persones convençudes que biòlegs i enginyers podien treballar plegats, i el va presentar com un model que el Govern vol continuar impulsant. Va recordar també que l’IBEC va ser el centre més jove a obtenir l’acreditació Severo Ochoa, que ha renovat tres vegades, i que ha liderat projectes internacionals. Montserrat es va preguntar com portar els descobriments del laboratori a la vida real sense perdre ambició i qui decideix quins riscos es poden assumir, preguntes que, va dir, no són només tècniques sinó també democràtiques. «La confiança pública importa tant com el finançament», va afirmar. Va agrair la tasca de Josep Samitier, va expressar el seu suport a l’equip directiu actual i va tancar amb una imatge presa de la mecanobiologia: l’harmonia sorgeix de la tensió entre forces oposades, com passa en la relació entre institucions.
A l’acte també hi van assistir Laia Pellejà, directora de la Institució CERCA, membres del Patronat i del Comitè Científic Assessor de l’IBEC, i representants del sistema de recerca i innovació.
La nostra ciència, la nostra gent
Fa vint anys vam apostar per una idea que llavors no era evident: que els grans reptes de la medicina només es poden resoldre si les disciplines deixen de treballar per separat.
Manuel Salmeron
Després de la projecció d’un vídeo commemoratiu dels 20 anys del centre, Manuel Salmeron va presentar «La nostra ciència, la nostra gent», una reflexió sobre la multidisciplinarietat que defineix l’IBEC, on professionals de la física, la química, la biologia i l’enginyeria treballen plegats. «Fa vint anys vam apostar per una idea que llavors no era evident: que els grans reptes de la medicina només es poden resoldre si les disciplines deixen de treballar per separat», va assenyalar.
Salmeron va donar pas a la conferència inaugural, a càrrec de Xavier Trepat, professor d’investigació ICREA i investigador principal del grup Dinàmica integrativa de cèl·lules i teixits de l’IBEC. Llicenciat en Física i en Enginyeria i doctor per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Trepat es va incorporar a l’IBEC després d’una etapa postdoctoral a la Universitat Harvard. El seu equip estudia com les forces físiques governen el comportament de les cèl·lules i els teixits, amb aplicacions que van del desenvolupament embrionari al càncer.
En la seva conferència, «Mechanobiology at IBEC: bottom-up research in a bottom-up institute», Trepat va relatar que, a diferència d’altres centres, l’IBEC es va construir de baix a dalt, a partir de la iniciativa d’un grup d’investigadors entre els quals va citar Josep A. Planell, Josep Samitier, Daniel Navajas, Alícia Casals, Fausto Sanz, Antonio Juárez i Raimon Jané. «Tenien una idea i, com que no va ser possible crear l’IBEC de dalt a baix, ho van fer de baix a dalt», va assenyalar. Avui, va recordar, l’institut aplega 429 persones i suma 30 projectes del Consell Europeu de Recerca (ERC) i 85 famílies de patents.
Tenien una idea i, com que no va ser possible crear l’IBEC de dalt a baix, ho van fer de baix a dalt.
Xavier Trepat
Trepat va repassar com es genera la forma dels teixits, com es manté, com s’altera en la malaltia i com es regenera, i ho va il·lustrar amb recerques de l’IBEC: des de teixits vius capaços de canviar de forma de manera programada o cèl·lules líders controlades amb llum fins a l’enregistrament en temps real de la implantació d’embrions humans i un dispositiu que reprodueix tumors per estudiar l’eficàcia de la immunoteràpia. També va destacar les col·laboracions amb altres grups del centre.
Una taula rodona amb qui ha construït l’IBEC
La taula rodona «20 anys de bioenginyeria: una reflexió sobre dues dècades d’excel·lència científica, innovació i impacte», moderada per Manuel Salmeron, va reunir sis persones que han estat clau en la creació, el desenvolupament i la consolidació del centre.
Hi van participar Josep A. Planell, rector emèrit de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i director fundador de l’IBEC entre 2005 i 2013; Josep Samitier, director de l’IBEC entre 2013 i 2025 i actualment director executiu de Fraunhofer Spain Research, director del Fraunhofer Center for Applied Theragnostics (Fraunhofer CAT) i adjunt a la direcció de l’IBEC; i Pastora Martínez, comissionada per a l’Acció Internacional de la UOC i gerent científica de l’IBEC en els seus primers anys, entre 2006 i 2008.
Van completar la taula Teresa Sanchis, directora general de Recerca de la Generalitat de Catalunya i vicepresidenta del Patronat de l’IBEC, que abans havia estat cap d’Estratègia del centre durant gairebé una dècada; Samuel I. Stupp, director del Simpson Querrey Institute for BioNanotechnology de la Northwestern University i president del Comitè Científic Assessor de l’IBEC des del 2013; i Carlijn Bouten, catedràtica de Cell-Matrix Interactions for Cardiovascular Regeneration a la Eindhoven University of Technology i membre del Comitè Científic Assessor des del 2019.
Planell va agrair la feina de totes les persones que han fet possible l’IBEC durant aquests 20 anys, des del personal investigador i tècnic fins als gestors de projectes i el Comitè Científic Assessor. Va recordar que des del principi van tenir clar que la nanotecnologia havia de tenir un paper central, inspirats en part per un article de Samuel Stupp del 2001, i va resumir l’esperit d’aquells inicis: «Quan no ets el millor, t’has de fer útil».
L’IBEC és com un diamant que cal cuidar.
Samuel I. Stupp
Samitier va posar el focus en la gestió del talent, tant per retenir-lo com per atraure noves persones que aportin idees noves. Per la seva banda, Teresa Sanchis, que va contribuir a definir l’estratègia del centre i ara l’observa des de la Direcció General de Recerca, va destacar el lideratge de l’IBEC en àmbits com la ciència oberta o la sostenibilitat en la recerca, i la seva capacitat per identificar noves tendències i ser un referent per a altres centres.
Stupp va afirmar que tots els indicadors del centre han millorat de manera gradual des dels inicis: la qualitat del talent, de la ciència i de les publicacions, el finançament extern i el reconeixement dels seus investigadors. Va advertir, però, que el finançament basal no ha crescut al mateix ritme. «L’IBEC és com un diamant que cal cuidar», va dir. Per a Stupp, el gran repte de la bioenginyeria és la translació clínica: «És un camí molt difícil».
Cal orquestrar la ciència. No es pot fer una música extraordinària amb un sol músic.
Carlijn Bouten
Carlijn Bouten, que va conèixer l’IBEC quan el centre feia 13 anys, va subratllar la importància de la col·laboració: «Cal orquestrar la ciència. No es pot fer una música extraordinària amb un sol músic».
Preguntats per què farien diferent si creessin avui l’IBEC, Planell va defensar que les condicions de partida han canviat poc i va resumir la seva recepta: atraure els millors i deixar-los créixer. Sanchis va plantejar que l’escassetat de finançament ha modelat la cultura del centre, acostumat a buscar recursos fora, especialment a Europa. Samitier va proposar analitzar models d’altres països per traslladar la ciència a la societat i reforçar la col·laboració internacional, amb programes impulsats per les administracions locals i estatals. Bouten, per la seva banda, va defensar apropar l’enginyeria i la clínica: «Els enginyers també haurien de veure els pacients».
La conversa també va abordar el paper de la intel·ligència artificial en la recerca. Stupp va reconèixer que és un moment exigent per fer ciència i va defensar el valor del cervell humà: segons ell, la IA funciona bé amb allò que ja sabem, però no amb les idees veritablement disruptives. Planell va reclamar més recerca sobre els processos cognitius i sobre com afecta l’ús de la IA les ments joves, i Bouten hi va afegir una pregunta: quin lloc ocupa la curiositat.
Per al 40è aniversari de l’IBEC m’agradaria brindar amb el guanyador del Premi Nobel del 2046.
Josep A. Planell
Sobre per què hauria de continuar existint l’IBEC d’aquí a 20 anys, Sanchis va assenyalar la salut cerebral com una gran oportunitat: «Hem augmentat molt l’esperança de vida, però no tant l’esperança de vida en bona salut», va dir, i va apuntar al deteriorament cognitiu i les malalties neurodegeneratives, així com a la contribució de la bioenginyeria davant la crisi climàtica. Planell, per la seva banda, va expressar un desig per al 40è aniversari de l’IBEC: «M’agradaria brindar amb el guanyador del Premi Nobel del 2046».
Salmeron va tancar la taula agraint la participació als ponents: «Fa vint anys, l’IBEC era una idea ambiciosa; avui és una realitat, gràcies a moltes de les persones que són en aquest escenari i en aquesta sala».
Art i ciència
L’acte va incloure diverses peces interpretades en directe per la violinista Noemi Jakab. A més, la il·lustradora Carlotta Cataldi, especialitzada en graphic recording (la tècnica de plasmar gràficament i en directe les idees i els continguts d’un esdeveniment), va realitzar durant la celebració un mural que recull les idees presentades al llarg de l’acte.
Per tancar l’acte es va presentar «Revelant l’invisible», un projecte d’art i ciència amb què l’IBEC celebra el seu 20è aniversari: la fotògrafa Roser Salarich ha transformat en cianotípies 20 imatges cedides pels grups de recerca del centre, una per cada any de trajectòria. En acabar, els assistents van poder visitar l’exposició i veure de prop l’obra de Carlotta Cataldi durant el còctel de cloenda.
Amb aquesta celebració, l’IBEC reafirma el seu compromís amb una recerca d’excel·lència en bioenginyeria orientada a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones, i amb la comunitat d’investigadors, investigadores i professionals que la fan possible.
