Amb motiu del seu 20è aniversari, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha impulsat «Revelant l’invisible», un projecte d’art i ciència en què la fotògrafa Roser Salarich ha convertit en cianotípies vint imatges cedides pels grups de recerca del centre, una per cada any de trajectòria. L’exposició es va presentar a l’acte institucional del 20è aniversari i es va poder visitar durant el Simposi anual de l’IBEC.
Cada dia, als laboratoris de l’IBEC es generen imatges que donen forma a la recerca: cèl·lules, teixits, organoides, estructures microscòpiques o mapes de dades. El personal investigador les observa, les compara i les interpreta fins a convertir-les en coneixement. «Revelant l’invisible» les treu del laboratori i les mira amb uns altres ulls.
Per fer-ho, el projecte recupera la cianotípia, una tècnica nascuda fa gairebé dos-cents anys que va ser una de les primeres posades al servei de la ciència. És un procés artesanal en què la llum, l’aigua i el paper revelen lentament la imatge, en blanc sobre un blau intens. Com la recerca, demana precisió, paciència i cura, i obre un diàleg entre els orígens de la fotografia científica i la ciència actual.
Cada cianotípia té un títol propi i va acompanyada de la imatge científica original i d’un text divulgatiu que explica la recerca que hi ha al darrere. Les obres recorren àmbits molt diversos: des d’un embrió humà de 9 dies en el moment d’implantar-se fins a un organoide de ronyó, nanorobots observats amb microscopi electrònic o un braç robòtic que s’entrena amb intel·ligència artificial per localitzar ferides.
Més enllà del sentit científic
Les imatges també mostren les diferents maneres de fer visible el que no es veu: cèl·lules marcades amb fluorescència, superfícies reconstruïdes amb un microscopi que «palpa» la cèl·lula o mapes de colors que representen l’efecte de mutacions en una proteïna. L’exposició reivindica, a més, l’error i l’atzar com a part de la recerca. Els anells de «La bellesa de l’error» són fruit d’una fallada en el protocol, i les cèl·lules d’«Estrella de mar» s’escapen per casualitat formant cinc braços.
Els títols de les obres, que en molts casos han proposat els mateixos investigadors i investigadores, juguen amb la creativitat i amb allò que els suggereix cada imatge. Així, unes cèl·lules que adquireixen trets de neurona es converteixen en «Neurones wannabe», un model de medul·la espinal en forma d’anell en un «Donette neural» i un organoide cerebral travessat per una xarxa densa de neurones, en «Neurones en flames».
De la Fundació Joan Miró al Simposi del 20è aniversari
L’exposició es va presentar el 21 d’octubre per tancar l’acte institucional del 20è aniversari, celebrat a l’Auditori de la Fundació Joan Miró, i les persones assistents la van poder visitar durant el còctel de cloenda.
L’endemà, les cianotípies es van exposar al World Trade Center Barcelona durant el Simposi del 20è aniversari, que va reunir més de 350 persones. Un vídeo va presentar el projecte i els assistents van poder recórrer l’exposició durant les pauses. En la cloenda de la jornada, l’IBEC va lliurar a Josep Samitier, director del centre entre 2013 i 2025, una còpia emmarcada de «Remolins fluorescents», la cianotípia que mostra un xip de microfluídica desenvolupat pel seu grup de Nanobioenginyeria.
A més, quatre de les cianotípies s’han reproduït en xapes commemoratives del 20è aniversari.
Ciència i art
El projecte s’emmarca en el compromís de l’IBEC amb el diàleg entre ciència i art com a via per apropar la recerca a la societat.
«Revelant l’invisible» ha estat coordinat per Anna Solé Tremoleda i Maria López Alonso, de l’IBEC. Totes les obres, amb les imatges originals i els textos divulgatius en català i anglès, es poden consultar al web de l’exposició.
“Revealing the Invisible” was coordinated by Anna Solé Tremoleda and Maria López Alonso, of IBEC. All the works, together with the original images and the popular-science texts in Catalan and English, can be viewed on the exhibition website.
