Gabriel Gomila

Un estudi internacional en el qual han participat investigadors de l’IBEC, ha determinat que el níquel és l’element conductor clau en el transport d’electricitat en els bacteris-cable. Es tracta d’un nou mecanisme de transport d’electrons a llarg recorregut fins ara desconegut.

Amb un nou mètode que combina microscopis de rastreig de força d’alta potència i l’aprenentatge automàtic, els investigadors de l’IBEC han reduït dràsticament el temps de processament necessari per aconseguir un mapa de composicions bioquímiques a nanoescala a partir d’imatges elèctriques de cèl·lules eucariotes en tan sols segons.

Investigadors de l’IBEC i l’ICMAB han desenvolupat una plataforma de transistors biocompatibles, flexibles i econòmics capaços d’enregistrar un electrocardiograma en cèl·lules i microteixits durant períodes llargs de temps.

La plataforma, basada en transistors orgànics de tipus EGOFET, també pot mesurar l’efecte dels fàrmacs en cèl·lules amb batec, com ara els cardiomiòcits, fet que obre la porta a diverses aplicacions, per exemple, de dispositius implantables per millorar la salut.

Una recerca liderada pel National Graphene Institute de la Universitat de Manchester, que ha comptat amb la col·laboració de l’IBEC, revela que la capa d’aigua que cobreix totes les superfícies que ens envolten té propietats elèctriques molt diferents a l’aigua normal.

L’aigua, una de les substàncies més fascinants de la Terra, compta entre les seves moltes propietats inusuals amb una alta polaritzabilitat, és a dir, una forta resposta a un camp elèctric aplicat.

Recentment, no obstant això, un equip de recerca ha descobert que les capes d’aigua de tan sol unes poques molècules de gruix -com l’aigua que cobreix totes les superfícies que ens envolten- es comporta de manera molt diferent a l’aigua normal.