Tots sabem com d’emotius poden ser les olors; només la subtil olor del cotó de sucre o de la plastilina ens pot transportar dècades en un moment. Però, de quina manera el nostre sistema olfactiu és capaç de reconèixer les olors inclòs en dosis molt baixes?
Dos grups que treballen junts al IBEC demostren el potencial dels estudis elèctrics de les cèl•lules bacterianes individuals en un article publicat a ACS Nano.El grup de Gabriel Gomila, Caracterització Bioelèctrica a la Nanoescala, i el d’Antoni Juárez, Biotecnologia Microbiana i Interacció Hoste-patogen, combinen els seus coneixements en les mesures de microscòpia electrònica i bacteris per trobar una manera d0estudiar la resposta a camps elèctrics externs de només una única cèl•lula bacteriana.
Els investigadors del grup de Nanosondes i Nanocommutadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i els seus col•laboradors han anunciat el desenvolupament del primer agent terapèutic controlat per llum els efectes del qual es focalitzen específicament en la classe més gran de proteïnes que són diana de fàrmacs – els receptors acoblats a proteïnes G.A la revista Nature Chemical Biology els científics descriuen Alloswitch-1, l’últim avanç en la seva recerca en fàrmacs fotocommutables (o regulats per llum). Controlar l’activitat d’un fàrmac mitjançant la llum significa que els agents terapèutics poden ser alliberats amb precisió a un nivell local, d’aquesta manera es redueix el seu efecte en altres àrees i conseqüentment es redueixen també els efectes secundaris, el que al seu torn ajuda a reduir la dosis requerida.
La capacitat de polarització elèctrica del ADN és una propietat fonamental que influeix directament en les seves funcions biològiques. Malgrat la importància d’aquesta propietat no ha estat possible mesurar-la fins ara.En un estudi publicat avui a PNAS els investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) dirigits per Laura Fumagalli, investigadora sènior al IBEC i professora de la Universitat de Barcelona (UB), i els seus col·laboradors del Institut de Recerca Biomèdica (IRB), del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación, (BSC-CNS) del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) i del Institut IMDEA de Nanociència a Madrid, descriuen com han trobat una manera per mesurar directament la capacitat de polarització elèctrica del ADN – representada per la seva constant dielèctrica que indica com reacciona un material a l’aplicació d’un camp elèctric – per primera vegada en la història.
Un grup investigador de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha desenvolupat una nova tecnologia per desxifrar els mecanismes de curació de les ferides. Gràcies a aquesta tecnologia han descobert com les cèl·lules es mouen i treballen conjuntament per tancar una lesió en un teixit.L’estudi, publicat avui a Nature Physics, significa un gran pas endavant per comprendre el misteri de la reparació de les ferides podent ajudar a desenvolupar tractaments per accelerar-ne la curació, ja que optimitzar la reparació de teixits és una necessitat important per al tractament de malalties agudes i cròniques. El descobriment del mecanisme bàsic demostrat en aquest estudi també és un pas important per aconseguir una regeneració eficaç d’òrgans.
La recerca duta a terme a l’IBEC ha obert el camí cap a les noves aplicacions per controlar l’activació de les neurones o altres parts funcionals de les cèl•lules.El somni de controlar amb precisió i de forma remota tots els aspectes del funcionament intern cel•lular en el teixit ofereix la promesa de descobrir els mecanismes moleculars dels processos cel•lulars complexes. Cosa que al seu torn pot donar lloc a grans avenços en la nostra comprensió del que succeeix quan les coses van malament – per exemple, com i quan les malalties neurodegeneratives poden desenvolupar-se.
Una recerca publicada a Nanomedicine i portada a terme per científics del IBEC, ISGlobal i la UB obre la porta a millorar el tractament de la malària mitjançant heparina.L’estudi publicat a Nanomedicine explora si l’heparina (esquerra), que ha mostrat tenir activitat contra la malària i afinitat d’unió específica per als glòbuls vermells infectats per Plasmodium falciparum respecte els glòbuls no infectats, pot mostrar ambdues propietats i unir-les en una estratègia d’administració de fàrmacs contra la malària. En aquest cas l’heparina tindria un doble paper com antimalàric i com a element de focalització de les nanopartícules carregades amb fàrmacs que actuarien en unir-se als glòbuls vermells infectats. Aquest estudi, dut a terme per investigadors del CRESIB, centre d’investigació d’ISGlobal, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de la Universitat de Barcelona, ha estat publicat en Nanomedicine.
Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de la Universitat de Barcelona (UB) revelen, en un article publicat a la revista Molecular Neurobiology, que el nostre sistema nerviós envia, de manera natural, una resposta protectora en un intent de reprimir l’avanç de l’Alzheimer. Això contribuiria al fet que els pacients no mostren dèficits de memòria en la primera etapa de la malaltia.
Investigadors del Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de la Universitat de Barcelona (UB) en col·laboració amb l’institut de Marseille Luminy de la Universitat de la Mediterrània de França i el Children’s Hospital de Cincinnati, Estats Units, han identificat per primera vegada el mecanisme molecular que regula la migració de les cèl·lules Cajal-Retzius en els primers estadis del desenvolupament del còrtex cerebral, la capa més superficial del cervell.
Un estudi de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) publicat el diumenge en Nature Materials, revela com les cèl·lules mamàries detecten l’enduriment del teixit, cosa que és clau en el desenvolupament del càncer de mama.