Investigadors i investigadores de l’IBEC es van sumar a les activitats de la Nit Europea de la Recerca 2026, que es van dur a terme al CosmoCaixa i a la Biblioteca Gabriel García Márquez la setmana passada. Amb activitats sobre imants, bacteris, nanopartícules i llum, l’objectiu era donar a conèixer la recerca d’excel·lència, despertar l’interès per la ciència i mostrar com la feina científica repercuteix en el dia a dia de les persones.
La Nit Europea de la Recerca és una iniciativa de divulgació científica impulsada per la UE que, des del 2005, busca apropar la societat als investigadors i investigadores d’universitats i centres de recerca perquè la ciutadania conegui de prop qui fa recerca i descobreixi l’impacte de la seva feina en la vida quotidiana. Aquest esdeveniment està impulsat per les accions Marie Skłodowska-Curie (MSCA) de la Comissió Europea i se celebra cada any a finals de setembre, de manera simultània, en uns 40 països i més de 460 ciutats d’Europa i del món. En aquest context, l’IBEC va participar amb quatre activitats que, plegades, van sumar prop de 290 assistents.
Tallers i demostracions al CosmoCaixa
Divendres 25 de setembre, de 18 a 22 h, al Museu de la Ciència CosmoCaixa, diversos investigadors i investigadores de diferents grups de l’IBEC van participar en tres activitats.
El taller “La màgia de les imatges per ressonància magnètica“, a càrrec del grup d’Irene Marco Rius (Imatge Molecular per a la Medicina de Precisió), va reunir unes 30 persones. Juntament amb María Alejandra Ortega, Nicolle Miranda, Vicent Ribas i Jakub Podraza, l’equip va plantejar un taller obert i participatiu organitzat en quatre estacions que els visitants podien recórrer al seu ritme.
A les dues primeres, el públic va descobrir com funciona un equip de ressonància magnètica, va viure una demostració sensorial del que se sent en entrar en un escàner i va aprendre com s’obtenen les imatges i quines mesures de seguretat cal seguir en utilitzar aquests equips. Les altres dues estacions van mostrar com s’utilitza la ressonància magnètica per investigar malalties com el càncer: a través de models biològics tridimensionals, cultius cel·lulars i plataformes microfluídiques, els participants van conèixer com es desenvolupen tecnologies d’òrgan en un xip (organ-on-a-chip) per estudiar els teixits i la seva resposta a diferents tractaments.
Al taller “El món ocult dels bacteris“, Eduard Torrents, investigador principal del grup Infeccions Bacterianes i Teràpies Antimicrobianes, juntament amb Maria Escolà, Núria Blanco, Joel Álvarez i Albert Ripoll, va mostrar a unes 30 persones que els bacteris no viuen sols: s’organitzen en comunitats microscòpiques anomenades biofilms o biopel·lícules, presents en rius i sòls, a les canonades, les aigüeres o les dutxes de casa, i fins i tot dins del mateix cos humà.
El taller es va organitzar en dues parades que el públic podia visitar lliurement i sense un ordre establert. A la primera, dedicada al món microbià, un pòster introduïa els conceptes de microorganisme i de biofilm; un pòster participatiu convidava a situar biofilms en llocs quotidians, i unes targetes amb imatges i noms de diferents microorganismes permetien ampliar la informació. A la segona, dedicada a l’observació, els visitants van veure de prop plaques de Petri amb cultius de bacteris no patògens, com Staphylococcus epidermidis o Escherichia coli, i plaques d’empremta que comparaven una mà bruta amb una mà neta per mostrar que els bacteris conviuen amb les persones. Al microscopi van observar preparacions d’organismes com Penicillium, Aspergillus o Spirogyra, i van descobrir formes que no s’imaginaven.
A la Fira de la Recerca, Annalisa Caló, investigadora del grup Caracterització Bioelèctrica a Nanoescala de l’IBEC, va participar a l’estand “De les molècules als materials: la química per construir un futur millor“, organitzat per la Universitat de Barcelona (UB), que va rebre unes 200 persones. Mitjançant demostracions interactives, models i experiments senzills, l’estand va mostrar com molècules simples es poden transformar en compostos complexos i materials avançats amb aplicacions en biomedicina, energia verda i sostenibilitat ambiental.
Caló va utilitzar una nanopartícula impresa en 3D, amb els receptors que li permeten entrar a les cèl·lules, per explicar que la seva superfície està formada per lípids que es fusionen amb els de la membrana cel·lular, cosa que permet que el fàrmac que transporta entri a la cèl·lula i actuï. Com que aquestes estructures són tan petites, li van servir de punt de partida per presentar el microscopi de força atòmica (AFM, per les sigles en anglès), molt més potent que un microscopi òptic. Amb una maqueta que simulava la punta de l’AFM recorrent una superfície, va mostrar com aquesta tècnica “palpa” les mostres per analitzar-les i com permet estudiar diferències entre cèl·lules sanes i malaltes —per exemple, les cèl·lules canceroses canvien de rigidesa— o les seves propietats elèctriques. L’activitat d’Annalisa es va emmarcar en el projecte europeu SPM4.0, una xarxa doctoral de les accions Marie Skłodowska-Curie (Project: 101168976).
Microxerrada a la Biblioteca Gabriel García Márquez
Divendres 2 d’octubre, la Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona va acollir el programa de microxerrades de La Nit de la Recerca, organitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). Galyna Malieieva, investigadora del grup Nanosondes i Nanocommutadors de l’IBEC, liderat per Pau Gorostiza, va impartir la microxerrada “Què són els fotofàrmacs i com la llum pot ajudar a resoldre problemes de salut?” davant d’unes 30 persones.
Malieieva va explicar que els fotofàrmacs són medicaments que se sintetitzen en una forma inactiva i que només s’activen quan s’il·luminen amb una llum determinada. També va presentar la idea de combinar-los amb implants emissors de llum en miniatura que, gràcies a nanocristalls, converteixen la llum infraroja aplicada des de l’exterior del cos en llum visible just on cal el tractament. Aquest enfocament permetria activar el fàrmac només al lloc i en el moment necessaris, amb l’objectiu d’augmentar la precisió del tractament i reduir-ne els efectes secundaris. Com a exemple, va parlar de la seva possible aplicació per reduir el dolor i les crisis epilèptiques en regions localitzades del sistema nerviós. Aquesta microxerrada es va emmarcar en el projecte europeu PHOTOTHERAPORT (Project: 101130883).
La participació a la Nit Europea de la Recerca forma part de l’aposta de l’IBEC per apropar la recerca a la societat. Sortir del laboratori i compartir de primera mà com treballa la bioenginyeria permet a la ciutadania conèixer la ciència que es fa al seu entorn, i al personal investigador, escoltar-ne les preguntes i inspirar futures generacions de científics i científiques.
