L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) va commemorar el seu 20è aniversari amb una edició especial del seu simposi anual, sota el lema «20 anys donant forma al present i al futur de la medicina amb la bioenginyeria». Durant dos dies, més de 350 membres de la comunitat de l’IBEC es van reunir a Barcelona per compartir la seva feina, debatre els últims avenços en bioenginyeria i celebrar dues dècades de recerca interdisciplinària a l’institut.
El dijous 22 d’octubre, el World Trade Center Barcelona va acollir el Simposi del 20è aniversari de l’IBEC. Tot i que estava adreçat especialment a la comunitat de l’IBEC, l’acte era obert a tota la comunitat científica i hi van assistir més de 350 persones.
Van presentar el simposi Rita Grimalt Mirada i Timothée Caboche, investigadors dels grups de Biomaterials per a la Regeneració Neural i de Biosensors per a Bioenginyeria de l’IBEC, respectivament.
L’acte es va obrir amb els parlaments de Robert Fabregat, director de Biocat; Andreu Mas-Colell, president del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), i Núria Montserrat, consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.
Fabregat, que va treballar a l’IBEC durant els primers anys de l’institut, va recordar la seva etapa al centre, incloent-hi la creació de la primera spin-off, Rob Surgical, i la preparació de la primera acreditació Severo Ochoa. Va subratllar que l’excel·lència científica no es construeix només amb talent, sinó també amb col·laboració i ambició compartida, i va demanar accelerar la traducció dels descobriments científics en solucions reals per als pacients. Quan li van demanar que definís l’IBEC amb una sola paraula, va triar «visionari».
«El meu desig per als propers 20 anys: no perdeu mai la valentia, la paciència i la visió d’anar per davant del vostre temps.»
Robert Fabregat
Mas-Colell va recordar la creació de l’IBEC a principis dels anys 2000, en un moment en què es posaven en marxa diversos centres de recerca nous en diferents àmbits temàtics. L’IBEC i alguns d’aquests centres s’unirien més endavant en el BIST, creat el 2015 per fomentar la col·laboració interdisciplinària.
Montserrat va descriure el simposi com una oportunitat per mirar més enllà del que ja sabem. Repassant la història de l’IBEC, en va definir la creació com una aposta valenta de persones que creien que biòlegs i enginyers podien treballar junts, i va afirmar que, 20 anys després, l’institut és un exemple d’un model que la Generalitat de Catalunya vol continuar impulsant.
La consellera va reflexionar sobre com portar els descobriments del laboratori a la vida real sense perdre ambició, i sobre qui decideix quins riscos es poden assumir, unes preguntes que, segons va dir, no són només tècniques, sinó també democràtiques. Establint un paral·lelisme amb els organoides, va aplicar la mateixa idea a les relacions entre institucions i al sistema de recerca en conjunt:
«Els sistemes complexos no funcionen només per la qualitat de les seves parts, sinó també per la qualitat de les seves relacions.»
Núria Montserrat
Montserrat va tancar la seva intervenció desitjant als assistents «una jornada de debat, amb preguntes incòmodes, descobriments compartits i idees noves».
Després dels parlaments, es va projectar un vídeo que repassava els 20 anys de l’IBEC.
Com és habitual, el director de l’IBEC, Manuel Salmeron, va obrir el torn de ponències amb un repàs del darrer any de l’institut, estructurat al voltant de cinc verbs: créixer, brillar, connectar, impactar i celebrar.
Pel que fa al creixement, Salmeron va destacar la cartera de 16 projectes ERC actius de l’IBEC, amb un valor total de 23 milions d’euros, i els 19 nous ajuts competitius obtinguts aquest any. Entre aquests hi ha una ERC Consolidator Grant i tres ERC Proof of Concept, així com nous projectes finançats per Horizon Europe, la Fundació “la Caixa”, La Marató, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) i la Fundació Pasqual Maragall. Segons dades provisionals del Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI) sobre Horizon Europe 2021–2024, l’IBEC ocupa la setena posició entre totes les entitats espanyoles en finançament ERC i la cinquena entre els centres de recerca en finançament global d’Horizon Europe. També va presentar el nou equip humà i el nou equipament de la plataforma de microscòpia, així com el pla per concentrar l’institut en tres edificis que sumen 8.400 m².
En l’apartat «brillar», va repassar alguns dels resultats de recerca destacats de l’any, com ara organoides renals humans que es van integrar en ronyons de porc durant una perfusió ex vivo i molècules fotocommutables que van restablir conductes guiades per la visió en ratolins cecs. També va recordar els tres grans premis que han rebut investigadors de l’IBEC el 2026: el Premi Rei Jaume I a Samuel Sánchez, el premi George Winter al mateix Salmeron i el premi RSEQ–Lilly Early Career a Irene Marco-Rius. A més, va donar la benvinguda als nous líders de grup de l’institut, Javier G. Fernández i Carlos Moreno Yruela.
La presentació també va abordar les cinc xarxes temàtiques (Thematic Networks), que connecten 17 grups de recerca; les aliances internacionals de l’IBEC, i una nova unitat conjunta amb l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona centrada en malalties minoritàries i pediàtriques. Quant a l’impacte, Salmeron va destacar dues noves spin-offs, AEGISOME BIO i Eyelumina; la presència de l’IBEC en esdeveniments d’innovació en salut com el MWC 2026, i els 1.681 impactes als mitjans de comunicació durant l’últim any. Finalment, va repassar les celebracions del 20è aniversari, entre les quals el Premi Manel Xifra i Boada que l’IBEC va rebre el 2025 i els actes IBEC Day i IBEC Alumni, que van reunir unes 300 persones.
«Espero que tinguem un simposi molt reeixit i científicament inspirador.»
Manuel Salmeron
Conferències plenàries
Aquest any, dos investigadors de reconeixement internacional van impartir les conferències plenàries.
La primera a intervenir va ser Molly Stevens, John Black Professor of Bionanoscience a la Universitat d’Oxford (Regne Unit) i directora adjunta del Kavli Institute for Nanoscience Discovery. En la seva conferència, «Designing and translating next generation biomaterials for disease detection and therapeutics», va oferir una visió general de la feina del seu grup en materials per a l’alliberament de fàrmacs i la biodetecció, des de sondes basades en nanopartícules per al diagnòstic de malalties fins a eines d’espectroscòpia Raman per caracteritzar nanomedicaments. Va posar un èmfasi especial en la creació de vies per portar aquestes innovacions a la clínica. Un exemple és un gel dissenyat per prevenir la fibrosi tissular, desenvolupat per l’empresa TYBR Health, que aquest any s’ha utilitzat clínicament per primera vegada als Estats Units en cirurgia complexa de tendons de la mà.
«Hem passat d’una feina realment fonamental a una cosa que ara té l’aprovació de l’FDA per al seu ús en pacients.»
Molly Stevens
Després de la conferència de Stevens, un vídeo va presentar Revelant l’invisible, una exposició que reinterpreta imatges científiques de la recerca de l’IBEC en forma de cianotípies, còpies fetes amb aquesta tècnica fotogràfica del segle XIX en els seus característics tons de blau. Els assistents van poder visitar l’exposició durant les pauses del simposi. Hi ha més informació al web de l’exposició.
La sessió de la tarda la va obrir Li Tang, professor associat de l’Institut de Bioenginyeria de l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL, Suïssa). La seva conferència, «Multidimensional immunoengineering to advance cancer immunotherapy: the journey from bench to bedside and back», es va centrar en com l’enginyeria de les interaccions entre el sistema immunitari i els tumors pot donar lloc a noves teràpies contra el càncer. Tang va explicar que les cèl·lules immunitàries perceben les propietats mecàniques del seu entorn i hi responen, i que la tovor de les cèl·lules canceroses, que es correlaciona amb la malignitat i la metàstasi, actua com un «punt de control immunitari mecànic». El seu grup també ha descobert que els receptors d’antigen quimèrics (CAR) que s’utilitzen en les teràpies amb cèl·lules CAR-T són, al seu torn, mecanosensibles. A continuació va qüestionar el paradigma actual de la immunoteràpia del càncer, centrat en les respostes immunitàries de tipus 1: un estudi multiòmic retrospectiu de mostres de pacients amb deu anys de seguiment va suggerir que la immunitat de tipus 2 s’associa a remissions de més de vuit anys. A partir d’aquesta idea, el seu equip ha desenvolupat un nou tipus de cèl·lula CAR-T, que ara s’està avaluant en assajos clínics inicials amb pacients amb càncers de la sang.
«Aquest camí del laboratori al llit del pacient no seria possible sense una àmplia cooperació internacional.»
Li Tang
La recerca de l’IBEC en cinc minuts
Per commemorar l’aniversari, els grups de recerca de l’IBEC van presentar la seva feina en 26 presentacions flash de cinc minuts, repartides en tres sessions al llarg del dia. La primera sessió, moderada per Elena Garreta, líder del grup de Pluripotència per a la Regeneració d’Òrgans, es va centrar principalment en microscòpia avançada i anàlisi intel·ligent de dades; la segona, moderada per Javier G. Fernández, líder del grup de Materials i Enginyeria Biointegrats, en biomodels i enginyeria de teixits, i la tercera, moderada per Daniel Gonzalez-Carter, investigador sènior del grup de Biònica Molecular, en sistemes terapèutics avançats i mecanobiologia.
A la tarda també hi va haver una sessió sobre les Thematic Networks de l’IBEC, una iniciativa interna per promoure la col·laboració entre els grups de recerca de l’institut, moderada per Pere Roca-Cusachs, director adjunt del programa científic intramural de l’IBEC. Roca-Cusachs va presentar breument la iniciativa i en va compartir algunes xifres: durant els dos primers anys del programa, les seves activitats han reunit un total de 1.027 participants, 877 en tallers i 150 en el retir, i han comptat amb 66 ponents externs, 20 dels quals de l’estranger i un 44 % dones. Després, els coordinadors de cadascuna de les cinc xarxes van presentar breument la seva feina. Roca-Cusachs també va anunciar una nova edició del programa per al 2027–2028, que finançarà tres xarxes amb 25.000 euros cadascuna.
A continuació, Ece Kutukcu va presentar la feina del PhD Student Committee de l’IBEC, incloent-hi les iniciatives que organitza, i va recordar als assistents que qualsevol estudiant de doctorat de l’institut s’hi pot unir.
Reconeixements i premis
Abans de dinar, Luisa Camerin, del grup de Nanosondes i Nanocommutadors, que va rebre un certificat d’excel·lència doctoral en el simposi de l’any passat, va fer una xerrada sobre la seva tesi, «Development of photoswitchable compounds for the modulation of neuronal activity», en què va presentar els tres articles que en van resultar i un quart que està a punt d’enllestir.
A la cerimònia de cloenda, el director de l’IBEC, Manuel Salmeron, va lliurar els certificats d’excel·lència doctoral a tres investigadores en reconeixement del seu rendiment i els seus èxits durant el doctorat a l’IBEC: Ainhoa Ferret Miñana, del grup de Biosensors per a Bioenginyeria, la tesi de la qual es va centrar en el desenvolupament d’un fetge humà bioenginyeritzat en 3D per modelitzar malalties hepàtiques i provar fàrmacs; Ainoa Tejedera Villafranca, del mateix grup, la tesi de la qual es va centrar en el desenvolupament de models preclínics in vitro de la distròfia muscular de Duchenne mitjançant enginyeria de teixits i tecnologies organ-on-a-chip, i Melika Parchehbaf Kashani, del grup de Sistemes Biomimètics per a l’Enginyeria Cel·lular, la tesi de la qual es va centrar en sistemes microfluídics d’hidrogels bioimpresos que reprodueixen el microentorn específic de cada pacient en la metàstasi tumoral.
Tejedera Villafranca y Cameroin també van rebre el Premi Doctoral de l’IBEC, en reconeixement al millor rendiment i els millors èxits durant els estudis de doctorat a l’IBEC.
També a la cerimònia de cloenda, la coordinadora d’Estratègia de l’IBEC, Cristina Arimany, va lliurar el premi a la millor presentació flash a David Bartolomé Català, del grup de Sistemes Biomimètics per a l’Enginyeria Cel·lular, liderat per Elena Martínez, per la presentació «Microphysiological reconstruction of the colonic tumor microenvironment for T cell migration studies».
El director de l’IBEC, Manuel Salmeron, va tancar la jornada agraint a Josep Samitier els seus tretze anys com a director de l’IBEC (2013–2025). Samitier va rebre un ram de flors i una cianotípia emmarcada de l’exposició Revelant l’invisible que mostra un xip de microfluídica desenvolupat pel seu grup de Nanobioenginyeria.
«Moltes gràcies pel suport durant tots aquests anys. Això és una tasca col·laborativa de moltes i moltes persones.»
Josep Samitier
La jornada va acabar amb un brindis i cupcakes a la Sala Port Vell per celebrar el 20è aniversari de l’IBEC. Els assistents van cantar «Per molts anys» mentre Salmeron i Samitier bufaven dues espelmes en forma de 2 i de 0.
Sessió de pòsters a Sant Pau
El matí del divendres 23 d’octubre, el Recinte Modernista de Sant Pau va acollir la sessió de pòsters, una de les activitats que formen part del simposi des dels seus inicis i que afavoreix el debat i el networking entre investigadors. Es van presentar un total de 131 pòsters, organitzats en cinc àrees temàtiques: microscòpia avançada, sistemes terapèutics avançats, biomodels i enginyeria de teixits, mecanobiologia i anàlisi intel·ligent de dades. El Comitè de Sostenibilitat de l’IBEC també va presentar un pòster sobre la seva feina per promoure pràctiques de recerca sostenibles a l’institut.
Els dos premis al millor pòster van ser per a Elia López Serrano, del grup de Dinàmica Integrativa de Cèl·lules i Teixits, pel pòster «DNA-based phantom cells for local mechanochemical control of intestinal organoids homeostasis», i per a Francisco Manuel Sáez González, del grup de Biomaterials per a la Regeneració Neural, pel pòster «From Organoids to Assembloids: Modeling Neurovascular Dynamics in Spinal Cord Injury».
Amb aquesta edició especial, l’IBEC va celebrar dues dècades de recerca interdisciplinària en bioenginyeria i va reafirmar el seu compromís amb la col·laboració, l’excel·lència científica i l’apropament dels seus descobriments als pacients i a la societat.
