Sarah Moreira 
Avui, 30 d’abril, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya va celebrar la dotzena edició de reSEARCH4TALENT, una jornada adreçada a estudiants de grau i màster interessats a iniciar una carrera en recerca. L’esdeveniment ha reunit prop de 50 persones que han pogut conèixer de prop el dia a dia a l’institut, conversar amb investigadors i investigadores i visitar els laboratoris.
Un equipo internacional liderado por investigadores del Instituto de Bioingeniería de Cataluña ha conseguido algo que hasta ahora solo se había imaginado en la ciencia ficción, crear tejidos vivos que son capaces de cambiar de manera programada. La clave está en controlar la orientación de las células. Declaraciones de Xavier Trepat, Investigador del Instituto de Bioingeniería Cataluña; Pau Guillamat, investigador Instituto de Bioingenieria de Cataluña.
Científics de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i del King’s College de Londres han descobert que les cèl·lules no només detecten les forces mecàniques, sinó que també mesuren quant temps duren abans de respondre-hi. Els resultats, publicats en Nature Materials, revelen un mecanisme temporal que permet a les cèl·lules ignorar el soroll mecànic breu i reaccionar davant canvis sostinguts, un procés crucial en malalties com el càncer i la fibrosi.
L’IBEC destaca a TERMIS EU 2026, el congrés europeu de referència en enginyeria de teixits i medicina regenerativa, celebrat del 21 al 24 d’abril de 2026 al Palau de Congressos de Palma (Mallorca), amb una participació molt rellevant en un esdeveniment que ha reunit més de 1.600 investigadores i investigadors.
Investigadores españoles logran dirigir las fuerzas mecánicas de las células para que adopten la forma tridimensional que ellos quieran. El trabajo, publicado en ‘Science’, podría aplicarse a la generación de órganos o en robótica biohíbrida.
Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) ) i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE) han desenvolupat una nova estratègia per «programar» la forma de teixits biològics in vitro. El treball, publicat a la revista Science, demostra per primera vegada que és possible guiar les forces i forma final d’un teixit viu controlant l’orientació de les seves cèl·lules. La recerca obre la porta a noves aplicacions en enginyeria de teixits, robòtica biohíbrida i el disseny de materials vius intel·ligents.
La sala d’actes de Camprodon ha acollit una xerrada sobre els debats ètics de la salut. L’acte neix de la iniciativa ‘Ciència al territori’, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya.
Un estudi de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) crea un atles mutacional de l’hormona amilina, l’agregació de la qual pot danyar les cèl·lules pancreàtiques i desembocar en diabetis tipus 2. L’equip va analitzar 1.916 variants de la proteïna i va comparar els resultats d’aquest mapa mutacional amb dades genètiques i clíniques de 500.000 persones. El treball, publicat a Nature Communications, obre noves vies per entendre el paper de la genètica en la diabetis i per dissenyar fàrmacs més segurs i eficaços.
La investigació de l’IBEC desenvolupada per Samuel Sánchez i el seu equip ha impulsat una nova generació de nanorobots terapèutics capaços de desplaçar-se pel cos, assolir tumors i alliberar fàrmacs amb gran precisió. Aquests nanobots, que ja han aconseguit reduir tumors de bufeta fins a un 90% en models preclínics i que s’estan explorant per a altres malalties, es van mostrar al públic en el MWC26 mitjançant una experiència immersiva que il·lustra com aquesta tecnologia transformarà els tractaments del futur.
El Parc Científic de la Universitat de Barcelona (PCB-UB) ha desplegat el seu primer Pla de Desplaçament d’Empresa (PDE), una iniciativa conjunta de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), Biocat, els Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB) i el mateix PCB amb l’objectiu de millorar la mobilitat laboral i reduir l’impacte ambiental dels desplaçaments diaris.