DONATE

Notícies de recerca

Nanomotors propulsats amb urea, un tractament prometedor per al càncer de bufeta

El grup Smart Nano-Bio Devices de l’IBEC ha publicat un article que descriu com els nanomotors ataquen els esferoides 3D del càncer de bufeta in vitro.

Els nanomotors transporten l’anti-FGFR3 en la seva superfície exterior, un anticòs que no només permet identificar les cèl·lules canceroses de forma específica, sinó que també inhibeix la via de senyalització del factor de creixement del fibroblast, suprimint el creixement tumoral. Bàsicament, el combustible que permet als nanomotors desplaçar-se de forma autònoma és la urea, que es troba en la bufeta en elevades concentracions, convertint a aquests nanomotors en particular, en una via prometedora per a aquest tipus de càncer.

Investigadors de l’IBEC generen mini-ronyons vascularitzats a partir de cèl·lules mare humanes

Investigadors de l’IBEC han creat per primer cop cultius tridimensionals -organoides- a partir de cèl·lules mare pluripotents, que s’assemblen al teixit embrionari de ronyó humà durant el segon trimestre de gestació.

Mitjançant l’ús de biomaterials que mimetitzen el micro ambient embrionari els investigadors també han aconseguit que aquests mini ronyons presentin característiques rellevants per al seu ús immediat en el modelatge de patologies renals.
En un estudi publicat ahir en la revista Nature Materials es descriu com investigadors de l’IBEC han generat organoides, o mini òrgans, que s’assemblen al ronyó embrionari humà durant el segon trimestre de gestació,

Nou avanç en el coneixement sobre el canvi de flux d’actina en la migració cel·lular

La migració cel·lular és un procés biològic essencial que condueix la formació de teixits i òrgans durant el desenvolupament embrional que també ajuda a protegir el cos a través de la resposta immunitària i els mecanismes de cicatrització de ferides. Els canvis en la forma necessaris per a la migració cel·lular depèn de l’organització dinàmica i la generació de forces del citoesquelet d’actomiosina intern de la cèl·lula, que està format per filaments d’actina estructurals y proteïnes motores contràctils de miosina.

La reorganització d’aquests components permet dos mecanismes de migració cel·lular.

Investigadors de l’IBEC creen bio-robots amb teixit muscular viu generat a partir de la impressió en 3D

El grup de Nanodispositius intel·ligents, experts en micro i nanorobots a l’IBEC, ha aconseguit crear robots híbrids en els quals s’ha combinat material sintètic amb teixit muscular viu generat a partir de la bioimpressió 3D.

Aquests dispositius robòtics tous, creats amb teixit biològic i de grandària mil·limètrica, a causa de la seva naturalesa ofereixen molts avantatges –en termes de moviment i rendiment– respecte als sistemes actuals que utilitzen únicament materials artificials.

La robòtica amb dispositius tous d’inspiració biològica és una nova disciplina que pot ajudar-nos a superar les limitacions dels sistemes robòtics convencionals, com per exemple la flexibilitat, la capacitat de reacció o l’adaptabilitat”, comenta Samuel Sánchez,  investigador principal a l’IBEC i professor d’investigació ICREA.

Dues vies prometedores en la lluita contra la resistència als antibiòtics

El grup Infeccions bacterianes: teràpies antimicrobianes de l’IBEC ha publicat dos articles en què ofereix noves esperances per a la recerca urgent d’antimicrobians.

“Necessitem antimicrobians desesperadament”, afirma l’investigador principal del grup, Eduard Torrents. “La resistència als antibiòtics és una de les amenaces actuals més importants per a la salut humana, i ja s’acosta el moment en què tota una sèrie de procediments rutinaris poden tornar-se molt més arriscats”. No només algunes infeccions o malalties comunes s’han tornar resistents als antibiòtics que habitualment s’usaven per tractar-les, sinó que ara s’hi afegeix un problema mèdic altament urgent: el ràpid augment dels anomenats “superbacteris” o bacteris multi resistents, que són immunes a pràcticament tots els antibiòtics que tenim actualment al nostre abast.

Les proteïnes poden transferir electrons a distància

Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han publicat un estudi a la revista Nature Communications que revela que la transferència d’electrons pot tenir lloc mentre la proteïna s’apropa a la seva proteïna complementaria, i no només quan aquestes ja hi estan unides, com es pensava fins ara.

Aquests resultats obren la porta a una nova forma de considerar com interactuen les proteïnes i pot tenir implicacions per entendre millor molts altres processos, com ara la fotosíntesi, la respiració o la desintoxicació, en els quals la transferència d’electrons juga un paper important.
La reubicació d’un electró des d’una entitat química a una altra —la transferència d’electrons (TE)—, no té lloc de forma passiva, sinó que els electrons són transportats de forma individual per les proteïnes redox.

L’enfocament ascendent és suficient per entendre tot un sistema?

El responsable del grup de l’IBEC, Xavier Trepat, ha publicat un article d’opinió a la secció News and Views (Notícies i Opinió) del darrer número de la revista Nature, dedicat a la «Biologia ascendent».

En el seu article «Bottom does not explain top» («El nivell inferior no explica el nivell superior»), Xavier argumenta que entendre com es construeixen les estructures biològiques complexes —o fins i tot les cèl·lules com un tot—, només aporta una certa idea de com funcionen els sistemes biològics en nivells superiors d’organització. Hi ha moltes variables, com ara la densitat, o fins i tot les patologies que pot patir un subjecte, que afecten el comportament cel·lular a nivell de mesoescala, és a dir, a més llarg termini, a una escala més sistèmica que la dels components individuals d’un organisme.

L’IBEC celebra el Dia Mundial de la MPOC amb nous avenços sobre la malaltia

El grup de Processament i Interpretació de Senyals Biomèdics (BIOSPIN) de l’IBEC ha publicat un article conjuntament amb el King’s College de Londres en el qual es presenten noves tècniques per al monitoratge de pacients amb MPOC mitjançant mètodes no invasius.

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una malaltia pulmonar progressiva sense cura en la qual s’estrenyen les vies respiratòries del pacient. Juntament amb altres alteracions mecàniques, aquesta obstrucció de les vies respiratòries augmenta la càrrega dels músculs respiratoris. Aquest fet, en combinació amb la debilitat dels músculs respiratoris en pacients amb MPOC, incrementa el desequilibri de la capacitat de càrrega i contribueix a la presència de dificultat respiratòria. A l’article del grup de l’IBEC es presenta una nova forma d’avaluar la funció muscular inspiratòria, s’utilitza la mecanomiografia, una tècnica no invasiva per mesurar la vibració muscular associada a la contracció muscular, conjuntament amb l’electromiografia de superfície.

Els investigadors de l’IBEC revelen una estratègia per reduir els efectes secundaris de la quimioteràpia

Investigadors de l’IBEC i d’IDIBELL han desenvolupat una molècula regulada amb llum que podria millorar els tractaments de quimioteràpia en controlar l’activitat dels agents anticàncer.

La quimioteràpia (l’ús d’agents citotòxics per matar ràpidament les cèl·lules que proliferen en els tumors) és una de les armes principals en la lluita contra el càncer. Malgrat això, la seva efectivitat i la tolerància del cos a aquesta tècnica sovint estan enormement limitades: a banda de les àrees canceroses, també pot afectar àrees sanes i provocar efectes secundaris.

Investigadors descobreixen cèl·lules superdeformables

Una de les habilitats més envejables dels superherois és la seva capacitat per estirar els seus cossos més enllà dels límits imaginables.

En un estudi publicat avui a la revista Nature, científics han descobert el mecanisme que explica com les nostres cèl·lules poden fer precisament això: deformar-se de forma extrema sense trencar-se.

La investigació de l’IBEC, impulsada per la Fundació Bancària “la Caixa”, i la UPC presenten una nova propietat física de les cèl·lules, que denominen superelasticitat activa, que explica la seva capacitat inusual per suportar deformacions extremes.