DONATE

El primer fàrmac controlat per llum que podria millorar l’audició de les persones amb implants coclears

Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), i del Centre Mèdic Universitari de Göttingen a Alemanya han aconseguit, per primera vegada, l’estimulació auditiva in vivo activada per llum sense necessitat de manipulació genètica. Aquest nou fàrmac controlat per llum i capaç d’activar les vies neuronals implicades en l’audició, pot contribuir a millorar la resolució espectral dels implants coclears utilitzats per persones amb pèrdua auditiva profunda o sordesa.

Controlen les oscil·lacions cerebrals amb llum 

Un estudi dirigit per investigadors de l’IBEC i de l’IDIBAPS aconsegueixen, per primera vegada, controlar les transicions de l’estat cerebral utilitzant una molècula sensible a la llum, anomenada PAI. Els resultats no només obren el camí per actuar sobre l’activitat dels patrons cerebrals i entendre la seva connexió amb la cognició i el comportament, sinó que també podrien conduir al desenvolupament de medicaments fotomodulats per al tractament de lesions cerebrals o malalties com la depressió, els trastorns bipolars o les malalties de Parkinson o Alzheimer. 

Noves molècules permeten activar i desactivar circuits neuronals utilitzant llum

Investigadors de l’IBEC, en col·laboració amb un equip internacional, descriuen les primeres molècules capaces de regular els receptors de glicina amb llum: Glyght i Azo-NZ1. Una manera d’estudiar els circuits neuronals, desenvolupar fototeràpies basades en fàrmacs de forma no invasiva, i comprendre els trastorns neurològics relacionats amb el funcionament incorrecte dels receptors de glicina.

IBEC participa en el Projecte Europeu de desenvolupament de noves tecnologies per a l’estudi i tractament de malalties neurològiques

Pau Gorostiza i el seu equip a l’IBEC participen en el projecte DEEPER que té com a objectiu crear noves eines per accedir al cervell profund, amb una precisió sense precedents, per a l’estudi i tractament de malalties neurològiques. El projecte involucra a 12 socis en 8 països, i ha estat finançat per la Unió Europea amb aproximadament 5,7 milions d’euros per als propers 4 anys.

Noves molècules desenvolupades en IBEC permeten dilatar la pupil·la amb llum

Un estudi liderat per investigadors del Grup ‘Nanoprobes i Nanoswitches’ de l’Institut de Bioingeniería de Catalunya (IBEC) mostra, per primera vegada, que les proteïnes receptores que controlen processos com la reacció de la pupil·la poden regular-se amb llum i nous compostos químics denominats “Adrenoswitches”.

Llums, Cèl·lules, Acció! L’IBEC desenvolupa petites molècules capaces de controlar l’endocitosi amb llum

El grup de recerca de l’IBEC “Nanoprobes and nanoswitches” crea un sistema basat en la llum per inhibir l’endocitosi i controlar la seva dinàmica espacio-temporal. Les molècules inhibidores d´aquest procés (anomenades dynazos) són sensibles a la llum, solubles en aigua, permeables a les cèl·lules, i permeten la inhibició ràpida de l’endocitosi. Aquesta tecnologia permetrà estudis més precisos i controlats on l’endocitosi és crucial, com en el creixement cel·lular, la diferenciació i la mobilitat.

Nous blocs químics de “lego” per a solucions de salut

Investigadors de l’IBEC desenvolupen noves molècules de resposta múltiple capaces d’autoassemblar-se en l’aigua formant estructures fibroses. Les anomenades molècules discòtiques mostren sensibilitat a la temperatura, la llum, el pH i la força iònica i poden mostrar un gran potencial per a aplicacions mèdiques com sistemes d’administració de medicaments, diagnòstic o enginyeria de teixits.

Edgar Fuentes és un estudiant de doctorat al grup de Nanoscopia per a la Nanomedicina dirigit per Lorenzo Albertazzi a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Dins d’aquest grup, Edgar i els seus col·legues se centren en la síntesi de nous materials supramoleculars intel·ligents per a l’administració de medicaments.

Més a prop de l’atles funcional del cervell

Científics de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya desenvolupen una tècnica que permet saber quina és la funció específica d’un receptor neuronal segons la seva localització en el cervell. L’estudi, publicat a PNAS, es basa en l’activació de fàrmacs fotocommutables amb una precisió micromètrica i ofereix noves oportunitats en neurobiologia.

Esquizofrènia, depressió, miastènia… Un gran nombre de malalties neurològiques s’originen en el mal funcionament d’un receptor neuronal. Aquestes proteïnes, també conegudes com a neuroreceptors, són les encarregades de detectar els neurotransmissors, substàncies químiques que permeten la comunicació entre neurones.

Una nova tècnica permet focalitzar l’acció de fàrmacs mitjançant llum infraroja

Un equip científic liderat per l’IBEC i la UAB ha aconseguit activar amb una gran eficiència molècules localitzades a l’interior de teixits cel·lulars fent ús de l’estimulació de dos fotons amb làsers de llum infraroja. Els resultats de l’estudi s’han publicat a revista Nature Communications.

Tenir el control absolut de l’activitat d’una molècula en un organisme. Decidir quan, on i com s’activa un fàrmac. Aquestes són algunes de les metes que s’espera assolir amb les anomenades molècules fotocommutables, uns compostos que, en presència de determinades ones de llum, canvien les seves propietats. Avui, gràcies als resultats d’una recerca liderada per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la comunitat científica és més a prop d’aconseguir-ho.