Identificada una interacció essencial per l’epilèpsia
Científics de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) descriuen un gran pas vers la comprensió de l’epilèpsia en un article publicat a Molecular Biology of the Cell.
Científics de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) descriuen un gran pas vers la comprensió de l’epilèpsia en un article publicat a Molecular Biology of the Cell.
Processos com la regeneració de teixits i la metàstasi cancerosa depenen de que grups de cèl·lules recorrin grans distàncies sense perdre la seva cohesió, però com ho fan era desconegut fins ara. Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de la Universitat de Harvard han resolt el misteri i desvetllat un nou fenomen en biologia.
Pot ser que estem algunes passes més a prop d’entendre una de les majors patologies que afecten els malalts de fibrosi quística, gràcies a l’investigador sènior Eduard Torrents del grup de Biotecnologia microbiana i interacció hoste-patogen de l’IBEC.En un estudi publicat aquesta setmana en la revista Infection and Immunity de l’ American Society for Microbiology, Eduard i la seva col·laboradora a Estocolm, Britt-Marie Sjöberg, varen observar la síntesi d’ADN en la Pseudomonas aeruginosa, una infecció bacteriana que és una complicació freqüent per moltagent amb fibrosi quística, i una causa habitual de mort en aquests pacients.
El frau en el vi és un problema creixent. Els experts estimen que fins el 10% dels vins oferts als consumidors en alguns països europeus són de menor qualitat del que indica l’etiqueta.És un problema que afecta a tots, des dels col·leccionistes experts al consumidor mig, i tal és la preocupació en alguns països que s’han pres mesures dràstiques: el Cos de Carabiners italià, per exemple, ha format a 25 oficials com a sommelier.
En un estudi publicat a la prestigiosa revista PNAS, l’investigador Xavier Trepat de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, de Barcelona, i els seus col·laboradors han estat observant la migració col·lectiva de cèl·lules, que es dóna en els nostres teixits per bé o per mal: durant el desenvolupament embrionari o la cicatrització de ferides, per exemple, però també en processos cancerosos.
En un estudi publicat a Nature Nanotechnology, Ismael Díez Pérez, un investigador del grup Nanosondes i Nanocommutadors de l’IBEC, juntament amb el Prof. Nongjian Tao de la Universitat Estatal d’Arizona, descriuen com es pot dissenyar un dispositiu format per un sol contacte elèctric unimolecular que permet controlar mecànicament i de manera acurada el flux de corrent elèctric que passa a través del mateix, equivalentment al que s’aconsegueix amb dispositius electrònics estàndards.
El dolor lumbar no és només desagradable i debilitant per al 25% de la població que el pateix en algun moment de la seva vida, sinó que també té un efecte perniciós en la societat i l’economia. El problema costa a la UE 7.000 € per habitant per any, i és una de les causes més habituals de baixes laborals de llarga durada.
Es sap que el desenvolupament de malalties neuronals com l’esclerosi múltiple i la malaltia d’Alzheimer està relacionat amb els nivells de mielina –una substància aïllant que envolta les fibres nervioses- del cos, tot i que les veritables causes d’aquestes afeccions segueixen sent desconegudes.
En la seva recerca sobre la membrana cel·lular, on components preorganitzats dónen lloc a avantatges estratègiques per a la funció i senyalització cel·lular, Maria i el seu equip han estat investigant els rais lipídics – regions de la membrana que concentren proteïnes i lípids i suren lliurement – i han demostrat la seva connectivitat selectiva a una escala nanomètrica a través del colesterol.
L’aportació d’oxigen i nutrients des dels capil·lars, així com els estímuls mecànics transmesos a les cèl·lules són factors crucials que influeixen en la diferenciació de teixits. L’efecte d’aquests dos factors es pot investigar fent servir models computacionals mecanobiològics.