DONATE

Una alternativa als ratolins per a assajos de toxicitat

Eduard Torrents i el seu equip presenten una alternativa a l’experimentació amb ratolins. La investigació planteja l’ús de larves de l’arna de la cera per avaluar la toxicitat de nanopartícules, que a més resulta més barat i ètic. Aquests insectes ens permeten modelitzar la seva possible nanotoxicitat en un organisme viu.

Els investigadors de l’IBEC proposen un model més barat i ètic per als estudis toxicològics

Un nou estudi dels grups de l’IBEC: Infeccions Bacterianes: Teràpies Antimicrobianes i Neurobiotecnologia Molecular i Cel·lular mostren que les larves de Galleria mellonella poden ser eficaces per provar la toxicitat de les nanopartícules. Aquest treball prepara el camí cap a un nou model animal per als estudis de toxicitat que representa una alternativa econòmica i més ètica a les proves de rosegadors.

Identificat un mecanisme que explica la recurrència de moltes infeccions pulmonars

Un equip d’investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) descobreix que les soques del bacteri Pseudomonas aeruginosa aïllades a partir dels pacients són més persistents que les soques de laboratori i proposa un mecanisme molecular per explicar la supervivència intracel·lular.

L’estudi publicat a la revista Virulence, descobreix que l’enzim ribonucleòtid reductasa (RNR) de classe II juga un paper clau a les freqüents reinfeccions pulmonars que es donen, per exemple, en els pacients amb fibrosi quística.

Més a prop del tractament d’ algunes malalties pulmonars cròniques

Un grup d’investigadors de l’IBEC ha aconseguit recrear les condicions de cultiu i ambientals que permeten el creixement simultani i estable de les bactèries Pseudomonas aeruginosa i Staphylococcus aureus, que són especialment freqüents en malalties pulmonars cròniques com la EPOC o la Fibrosis Quística.

Gran part de les infeccions que són cròniques es produeixen degut a la capacitat inherent d’algunes bactèries de crear biopel·lícules. Aquestes infeccions associades a biofilms s’han convertit en una amenaça global, si bé encara se’n coneixen pocs detalls.

Investigadors de l’IBEC desxifren com els patògens s’adapten als canvis d’oxigen

El grup de ‘Infeccions Bacterianes: Teràpies Antimicrobianes’ de l’IBEC, liderat per Eduard Torrents, ha desenvolupat un sistema capaç d’investigar com s’adapten els patògens als canvis d’oxigen.

Utilitzant aquesta tècnica, han descobert que els bacteris E. coli i Pseudomonas aeruginosa poden adaptar-se als canvis ambientals a través de diferents mecanismes, la qual cosa obre la porta a un millor coneixement i tractament de les infeccions.

El projecte BioVac liderat per l’IBEC i l’ICN2 premiat en els BIST Ignite Awards 2020

BioVac, un projecte liderat conjuntament per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) ha estat guardonat amb els BIST Ignite Awards 2020.

L’objectiu d’aquesta col·laboració és funcionalitzar nanopartícules amb antígens per a crear una nova generació de vacunes contra les infeccions sense tractament i els bacteris multiresistents. La cerimònia de lliurament dels BIST Ignite Awards 2020 se celebrarà el dia 11 de març a l’Auditori de la Pedrera.

La junta directiva de l’Associació Catalana de Fibrosi Quística visita l’IBEC

Representants de la junta directiva de l’Associació Catalana de Fibrosi quística (ACFQ) ha visitat recentment els laboratoris de l’IBEC per a comentar els últims avenços en matèria de resistència bacteriana amb el Dr. Eduard Torrents, investigador principal a l’IBEC del grup d’Infeccions bacterianes: Teràpies antimicrobianes.

Eduard torrents, amb el suport de l’ACFQ des de 2009, està investigant diferents estratègies antimicrobianes per a erradicar les infeccions associades a aquesta malaltia. Com en anteriors ocasions, va obrir el seu laboratori als representants de l’associació i va compartir amb ells els últims avenços en les diferents línies que està desenvolupant. “Començar a treballar amb l’associació de pacients em va fer canviar la meva manera d’investigar, vull trobar solucions”, comenta Eduard.

Per la seva banda, l’Associació Catalana de Fibrosi Quística, que des que es va fundar l’any 1988, dóna suport a la tasca assistencial i investigadora, dedica gran part dels seus recursos econòmics per aconseguir avançar en el tractament i la recerca, dotant de millores materials a diferents grups de recerca.