Un any més, experts en nanomedicina de diferents camps s’han reunit a Barcelona amb motiu del Dia mundial Contra el Càncer. La reunió ha estat una oportunitat per donar a conèixer les últimes innovacions en matèria de nanomedicina contra el càncer, amb temes que van des del diagnòstic precoç, l’alliberament controlat de fàrmacs o la radioteràpia amb nanopartícules.
Un any més, experts en nanomedicina de diferents camps s’han reunit amb motiu del Dia mundial Contra el Càncer. L’edició d’aquest any s’ha celebrat a la seu de l’Associació Espanyola Contra el Càncer a Barcelona.
El Nanodia Mundial Contra el Càncer és un esdeveniment organitzat per la plataforma NANOMED Spain, coordinada per l’IBEC, amb la col·laboració de l’Associació Espanyola Contra el Càncer. La reunió ha estat una oportunitat per donar a conèixer les últimes innovacions en matèria de nanomedicina contra el càncer.
Josep Samitier, director de l’IBEC i coordinador científic de NANOMED Spain y Ángela Sánchez, directora gerente de la Asociación Española contra el Cáncer en Barcelona han estat els encarregats de donar la benvinguda als assistents. Josep Samitier ha destacat que “la col·laboració entre la institució pública i privada és essencial perquè els descobriments científics i els nous fàrmacs es puguin produir, incorporar i que arribin al pacient per fer avenços nous en medicina”. A més, ha inaugurat la sèrie de xerrades, parlant sobre nanomedicina i càncer.
A continuació, va ser el torn de Pilar Rivera, de la Universitat Pompeu Fabra, qui va presentar NanoTarg una eina per al diagnòstic i tractament del carcinoma ductal de pàncrees, un dels tipus més freqüents de càncer de pàncrees. En concret, el projecte d’investigació busca desenvolupar una nanomedicina que encapsuli un fàrmac quimioterapèutic per tractar aquest tipus de càncer.
La següent xerrada va anar a càrrec de Samuel Sánchez, professor de recerca ICREA i investigador principal de l’IBEC, on va compartir el seu coneixement i extensa experiència en el camp de la recerca amb nanorobots i la seva potencial aplicació en el tractament del càncer de bufeta. Va destacar una investigació recent que va liderar, on van dissenyar nanorobots propulsats per urea que van aconseguir reduir en un 90% la mida de tumors de bufeta en ratolins. A més, va abordar el desafiant però vital pas de portar innovacions des de la investigació fins a la pràctica clínica, compartint la seva valuosa perspectiva des de la seva experiència com a director científic i fundador de Nanobots Therapeutics, spin-off de l’IBEC i ICREA.
Després d’una breu pausa per a cafè, Toni Pérez, director mèdic de Cebiotex, va continuar amb la temàtica del pas del laboratori a la clínica. Pérez va presentar les últimes innovacions en nanofibres aplicades al tractament del càncer que estan duent a terme a Cebiotex, spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona (HSJD). L’empresa treballa en el desenvolupament del fàrmac CEB-01, que es troba en Fase Clínica 1, amb l’objectiu d’abordar necessitats mèdiques no cobertes en oncologia, i assegurar a cirurgians i pacients que la zona operada ha quedat lliure de cèl·lules canceroses.
Rosario María Sánchez Martín, investigadora principal del GENYO Research Center de la Universitat de Granada, va parlar sobre NanoCARE 2.0, una xarxa d’investigació en nanomedicina destinada a avançar en el diagnòstic i tractament de malalties d’alt impacte social, com el càncer, l’atereosclerosi o les infeccions.
La jornada va concloure amb la participació de Javier García, representant de la Fundació Científica de l’Associació Espanyola contra el Càncer, qui va destacar la importància del suport de l’Associació Espanyola contra el Càncer en la promoció de la innovació en nanotecnologia contra el càncer.
El simposi deixa clar el progrés que genera la nanomedicina en el camp de la salut, creant noves oportunitats en el diagnòstic i el tractament del càncer. Així mateix, ressalta la importància de la col·laboració entre els diferents actors implicats – investigadors, empresaris, metges oncòlegs, pacients, etc.- i com aquests poden contribuir en millorar la supervivència als cinc anys després de l’aparició del càncer.
