Seguint el nostre objectiu de promoure la recerca transdisciplinar, participem en diferents projectes en els quals incorporem la visió artística a la creació i difusió del coneixement científic que es realitza en l’IBEC.
Programa artista en residència de l’IBEC
Ens complau oferir una convocatòria oberta de manera permanent per a artistes, brindant una oportunitat única per a col·laborar amb els nostres investigadors i explorar la intersecció entre l’art i la ciència.
Si ets un artista que busca expandir els límits de la teva pràctica, envia’ns la teva sol·licitud a ibeccommunications@ibecbarcelona.eu.
T’esperem per aprofundir en la sinergia entre l’art i la Bioenginyeria.
Descobreix les nostres col·laboracions!
DIA A DIA EN CIÈNCIA
IBEC mostra la ciència del dia a dia al 43è Comic Barcelona
L’IBEC presenta l’exposició ‘DIA A DIA EN CIÈNCIA. Què fem els científics?’ en el 43è Còmic Barcelona, una iniciativa que desenvolupem juntament amb Ficomic i que ha estat liderada per la nostra investigadora Aurora Dols Pérez. A través de 15 il·lustracions creades per reconeguts artistes gràfics, oferim una visió propera, realista i diversa del treball científic, trencant estereotips i mostrant tot allò que implica la investigació més enllà del laboratori. A més, organitzem xerrades i tallers que ens permeten apropar la nostra recerca a públics de totes les edats de forma creativa i participativa.
Notícies relacionades
MIREIA CASANYES
Estem il·lusionades d’acollir la Mireia Casanyes en una residència poètica intensiva a l’IBEC.
En el marc del programa cultural Ciència Radical, amb col·laboració amb el CCCB, la poeta i investigadora, Mireia Casanyes, qui ha cursat Estudis Literaris i germanística i ha publicat el poemari L’ombra forana (Edicions Món de llibres, 2021), guardonat amb el premi Ciutat de Manacor de poesia Miquel Àngel Riera, va començar la seva residència el passat mes de març del 2025 a l’IBEC amb l’objectiu de desenvolupar poemes basats en la investigació del nostre centre.
Durant la seva residència a l’IBEC, la poeta Mireia Casanyes va tenir l’oportunitat de dialogar amb tretze investigadores i investigadors, submergint-se en un entorn científic que va acollir amb generositat la mirada literària. La seva col·laboració més estreta va ser amb els grups d’Integrative Cell and Tissue Dynamics i Cellular and Molecular Mechanobiology, atreta sobretot pel seu interès transversal per estendre ponts entre ciència i art. Segons la jove poeta, la seva estada a l’IBEC va ser una experiència transformadora, una manera d’acostar-se a la ciència des de dins, entenent-ne els ritmes, el llenguatge i els desafiaments, i demostrant que el coneixement, quan es comparteix des de la curiositat i el respecte, pot ser també un acte de creació conjunta.
El que va sorgir no només va ser una cruïlla de disciplines, sinó un veritable espai d’escolta mútua: mentre els equips compartien els processos complexos que investiguen —membranes, nuclis, teixits en moviment—, jo tornava una lectura poètica d’aquests fenòmens – Mireia Casanyes
Finalment i, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, celebrem un seminari especial a l’IBEC que va incloure un recital conjunt de Mireia Casanyes i el poeta Joan Duran, posant veu a aquest diàleg entre dos mons que, lluny de ser aliens, es reconeixen com a complementaris.
CIÈNCIA RADICAL
IBEC col·labora amb el CCCB al projecte cultural ‘Ciència Radical’ per reflexionar sobre el futur de la investigació
Ens unim al CCCB amb el projecte cultural ‘Ciència Radical’, que s’inaugurarà el 20 de gener de 2025. Aquesta iniciativa combina ciència, art i humanitats per explorar com la investigació del segle XXI està transformant el nostre món. A través de temes com la biotecnologia, la física quàntica o l’exploració de l’univers, busquem obrir un espai de reflexió sobre el paper de la ciència a la societat actual i futura. Al costat de destacades veus científiques i artístiques, volem apropar el coneixement a la ciutadania des d’una mirada creativa, crítica i transformadora.
Notícies relacionades
S+T+ARTS SYMPOSIUM
El Simposi S+T+ARTS, celebrat els dies 29 i 30 d’octubre del 2024, va ser un espai per reflexionar sobre com l’art, la ciència, la tecnologia i la societat poden unir-se per generar un canvi significatiu.
Des de l’IBEC presentem el nostre programa d’art i ciència com a exemple d’aquesta connexió creativa entre disciplines. Va ser una oportunitat única per compartir la nostra experiència i reafirmar el valor d’integrar la creativitat a la investigació científica!
Notícies relacionades
BEAUTY IN SCIENCE
Els nostres científics i científiques van participar, mitjançant diverses imatges i fotografies, a l’exposició “Beauty in Science”, una iniciativa organitzada pels estudiants de màster del MMRES en col·laboració amb la comunitat de BIST.
L’esdeveniment va tenir lloc el 23 de febrer de 2024 al Pavelló Garbí, Recinte Maternitat, Barcelona. L’objectiu era crear un ambient informal que fomentés la trobada de persones diverses, l’intercanvi d’idees i l’apreciació de la creació artística i científica, desafiant així la concepció errònia que la ciència és “avorrida”.
A més, Tess Marschner, artista resident de l’IBEC durant el període 2023-2024, va participar en el panell d’experts. Va compartir perspectives i va debatre idees amb la Dra. Clara Borràs, artista i investigadora postdoctoral a l’IRB, i Isa Loureiro, il·lustradora de la plataforma de formació digital ‘Ilustraciencia’.
L’esdeveniment va culminar amb una cerimònia de premis, on els assistents van votar per la seva obra d’art preferida.
Va ser una oportunitat única per a l’IBEC de celebrar la fusió entre l’art i la ciència i de mostrar no només els avenços científics, sinó també la bellesa artística i la inspiració que hi ha darrere de la nostra recerca científica.
TESS MARSCHNER
Estem encantats de donar la benvinguda a Tess Marschner com a artista resident durant el curs 2023/24. La residència està finançada per la beca de treball de la Fundació d’Art de l’Estat Lliure de Saxònia (KDFS Alemanya).
Tess Marschner va néixer a Berlín Est el 1989. Va fer una formació com a dissenyadora fotogràfica a Lette-Verein Berlin, i a partir del 2016 va estudiar a la classe de Tina Bara per a “Fotografia i imatge en moviment” a l’Acadèmia de Belles Arts de Leipzig (HGB). El 2020 va passar un semestre al Departament de Vídeo i Fotografia d’UNARTE Bucarest. El febrer del 2023, va completar els seus estudis de diploma amb l’exposició individual “Animal Reminder” a Fetti Amore Leipzig.
En la seva obra, Tess M. examina les maneres en què el coneixement científic i teòric configuren i canvien les relacions socials. Se centra en actors feministes, no humans i animals. Treballa principalment amb textos i vídeos, però també amb materials relacionats amb projectes. En els seus vídeos, entrellaça materials de recerca i metratge trobat amb fonts subjectives. Es veu a si mateixa com a narradora i comissària d’aquests materials. Tess M. treballa regularment amb grups d’artistes i experimenta amb diferents formes d’expressió. Amb el col·lectiu d’artistes HAZY BORDERS, va muntar diverses performances, una obra de teatre i una peça radiofònica. El projecte de llibre col·laboratiu “When The Atmosphere Is Less Than Perfect” es va presentar al Museu de Belles Arts de Leipzig (MDBK).
La pràctica artística de Tess M. se centra en l’entrellaçament d’humans, animals, plantes i altres agents a través de processos culturals i socials. Al laboratori de cultius cel·lulars, aquest entrellaçament té lloc a nivell material. En el projecte amb el títol actual “Mitologia del cultiu cel·lular”, vol abordar aquest fenomen biocientífic des d’una perspectiva posthumana i desenvolupar una comprensió dels seus mitjans, orígens i potencials.
Les formes de vida que no tenen cos, són parcialment immortals i només sobreviuen en l’entorn del laboratori són distintives dels cultius cel·lulars. Al laboratori de cultius cel·lulars, les cèl·lules dels ronyons de gos o les limfes de ratolí viuen una existència indefinida; les quimeres cel·lulars genètiques es creen a partir d’humans i ratolins o humans i porcs, que recorden els éssers intermedis multiformes de la mitologia antiga. Aquestes formacions i fusions de cèl·lules humanes, animals i vegetals qüestionen les categories existents del vi, com ara la divisió entre l’humà i el no humà. Fins a quin punt aquesta tecnologia canvia la nostra societat i la idea del que és humà?
El terme mitologia serveix com a concepte metodològic en si mateix: la mitologia és una ciència que tracta de recopilar, explicar i analitzar històries (fictícies). Tess M. considera el laboratori de cultiu cel·lular com un espai físic concret, però també utòpic, per a l’experimentació i la narració. Desenvoluparà una instal·lació amb vídeos i objectes per imaginar el laboratori de cultiu cel·lular com a part d’una mitologia posthumana.
Follow on Instagram @tess.marschner
Notícies relacionades
Área personal de Tess Marschner
En aquest espai, l’artista en residència Tess Marschner compartirà les impressions durant les diferents fases creatives del projecte Hela et al
#s1C54
The following weeks I´m gonna share my research and working process with you. In case you are interested to meet me hang around or share thoughts, write me a pm!
#▄︻デɮɨօʄǟӄȶɛ══━一
~ The primary aim of introducing the term was to avoid unquestioningly subsuming biotechnological products under nature and equating nature with life. Biofacts show the traces of culture and technology. … Read more
#t̴̋͜e̴̫̒c̵͙̑͟h̵̢̹̐n̴͍̰͊ǒ̵͎s̸̺͇̿͝c̵̨̋̒i̷̫͋̆e̷̠̚n̸͉̲̆͡c̶̼͗̉͟e̴͎̍̀
“Frank Popper inscribed the term technoscience into the artificial word techno-science-art in a striking way, thus utilising a term that was developed by both Bruno Latour and Donna Haraway […] … Read more
@ Transversal Skills January 12th
On January 12th I introduced me & my work @ Transversal Skills.I presented my artistic work with regard to the connecting themes of human-animal studies, posthumanism and queer studies and … Read more
#workinprogress
I usually use videos as containers for different materials, that´s why I am collecting texts, images and videos from my environment. I will create my visual material mainly via Ibec, … Read more
#cell_culture&一═デ︻ ρσѕтнυмαηιѕм ︻デ═一.
My initial interest was in the historical and fictional exploration of the techniques made possible by working in cell culture lab. The possibility of cultivating living matter outside the body, … Read more
@ beautyinscience February 23th
Last week I showed a teaser of my video. Far from being finished, it was meant to share a current state of my work and to get into the mood … Read more
#08/03/24
As part of my research, I’ve only just started reading “Reflections on Gender and Science” and my heart is beating faster. In 9 essays Evelyn Fox Keller examines how the … Read more
#research
I deeply regret that this adorable book is so unappealingly designed. My mindset for my current research was particularly inspired by it. I have tried my best to present it … Read more
Presentation: HeLa et al.
I am excited to share the video essay which I have produced during my artistic residency at IBEC Barclelona. Fortunately, my work was facilitated by the working scholarship by Kulturstiftung … Read more
CENTENARI ANTONI TÀPIES
Gaudim de l’oportunitat de participar en l’exposició inaugural en commemoració del centenari del naixement d’Antoni Tàpies.
“A=A, B=B” és una exposició que s’inspira en el llibre “La nueva visión del mundo” (1954), una obra que ha deixat una empremta significativa en les creacions d’Antoni Tàpies. L’exposició pretén traslladar les reflexions d’aquest llibre al present, més de setanta anys després de la seva publicació. Enfocant-se en temes transcendentals com l’esperit del mètode científic, les motivacions que impulsen la recerca científica i el profund significat de la ciència en la nostra relació amb nosaltres mateixos i amb l’art, l’exposició busca establir un diàleg entre el passat i el present.
Dins d’aquesta exhibició, trobem obres d’una àmplia gamma d’artistes, destacant la contribució de l’investigador de l’IBEC, Nimesh Ramesh Chahare, membre del grup de recerca “Integrative Cell and Tissue Dynamics,” sota la direcció del Professor Xavier Trepat.
A més, l’exposició oferirà una experiència inèdita mitjançant la connectivitat en directe amb alguns dels nostres laboratoris, permetent als visitants explorar conceptualment els espais on es gesta la recerca pionera del nostre centre.
Amb aquesta col·laboració, l’IBEC aspira a aportar al diàleg entre l’art i la ciència, creant connexions entre disciplines per abordar preguntes fonamentals sobre la condició humana.
ROSER CUSSÓ
Durant el 2022 vam acollir a Roser Cussó com a primera artista resident. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el seu projecte “Laboratori de Paisatges Humans” va culminar amb una exposició al març de 2023. L’exposició va mostrar 14 il·lustracions originals i un quadern que documentava el viatge creatiu de Cussó durant la seva residència.
“El projecte Laboratori de paisatges humans vol posar la mirada sobre els entorns humans que la ciència encara no ha acabat de definir i els quals encara resten allunyats del coneixement racional.
La imaginació i la ficció, com a eines d’investigació, ens poden ajudar a acabar a construir espais ficticis per dibuixar el que és invisible. A través d’aquesta investigació artística es volen trobar nous punts de partida sobre els quals es puguin construir noves narratives.”
Notícies relacionades
https://ibecbarcelona.eu/ca/roser-cusso-ens-obre-el-seu-laboratori-de-paisatges-humans/
Àrea personal de Roser Cussó
En aquest espai, la il·lustradora en residència de l’IBEC Roser Cussó compartirà les seves impressions durant les diferents fases creatives del projecte Laboratori de Paisatges Humans.
Començo la residència artística a l’IBEC
Aquestes primeres setmanes estic entrevistant investigadors, tot fent un treball de camp per les instal·lacions del centre. La meva recerca vol descobrir quins entorns i espais geogràfics del nostre cos investiguen els científics de l’IBEC. S’assemblen als paisatges que tenim a la terra o a planetes llunyans?
Passadissos/laboratoris/trobades
El nombre de reunions amb els científics va augmentant. Ara mateix és molt necessària una bona orientació per trobar els laboratoris i despatxos dels grups de recerca en els llargs passadissos de l’IBEC. Toca familiaritzar-se amb el vocabulari científic específic de cada grup i entendre els processos de treball que utilitzen
Simposi a l’Hotel Alimara
El dimecres 19 d’octubre vaig assistir al 15è Simposi de Bioenginyeria de l’IBEC. Va ser una bona ocasió per posar cara a moltes persones amb qui ens hem conegut virtualment i a les quals tenim trobades pendents. Moltes de les presentacions van descobrir-me projectes encara desconeguts per a mi a l’IBEC. Va ser el moment de decidir d’acotar el marc d’estudi del treball de camp i ser conscient que no puc arribar a conèixer en profunditat tots els grups de recerca. Cal prioritzar la recerca i no anar a la deriva.
Recerca artística
Després de nombroses trobades amb investigadors per conèixer la seva tasca i objectes d’estudi, comença l’etapa de la recerca artística. Aquesta fase es nodreix de les trobades, converses i anàlisis del material relatiu a les àrees d’investigació dels científics.
Entorns artificials
La recerca artística avança i esdevé una mirada que desperta mons especulatius, la gran majoria creats artificialment als laboratoris i a escala micra. En el meu laboratori també treballo en format petit, de moment, a cada paper hi concentro variacions d’un mateix punt de partida. Les formes i els colors en diferents posicions esdevenen mirades d’un mateix espai.
Vides artificials
Petits organismes habiten els cultius dels laboratoris. Estructures singulars que es passegen en els seus hàbitats sense saber que són observats. La seva esperança de vida pot ser variada dins del laboratori (hores o dies) però en aquesta imatge queden plasmades per una eternitat.
Tallers amb la comunitat científica
Durant un dia he dut a terme dos tallers amb científics de l’IBEC. Hem seguit els mateixos passos que en la meva recerca artística. Els conceptes treballs amb els científics serviran per ampliar el vocabulari de la mirada artística per tal de trobar noves solucions sobre el material científic.
#s1C54
The following weeks I´m gonna share my research and working process with you. In case you are interested to meet me hang around or share thoughts, write me a pm!
#▄︻デɮɨօʄǟӄȶɛ══━一
~ The primary aim of introducing the term was to avoid unquestioningly subsuming biotechnological products under nature and equating nature with life. Biofacts show the traces of culture and technology. … Read more
#t̴̋͜e̴̫̒c̵͙̑͟h̵̢̹̐n̴͍̰͊ǒ̵͎s̸̺͇̿͝c̵̨̋̒i̷̫͋̆e̷̠̚n̸͉̲̆͡c̶̼͗̉͟e̴͎̍̀
“Frank Popper inscribed the term technoscience into the artificial word techno-science-art in a striking way, thus utilising a term that was developed by both Bruno Latour and Donna Haraway […] … Read more
@ Transversal Skills January 12th
On January 12th I introduced me & my work @ Transversal Skills.I presented my artistic work with regard to the connecting themes of human-animal studies, posthumanism and queer studies and … Read more
#workinprogress
I usually use videos as containers for different materials, that´s why I am collecting texts, images and videos from my environment. I will create my visual material mainly via Ibec, … Read more
ANTONI MUNTADES
En col·laboració amb Benedetta Bolognesi de l’IBEC, el reconegut artista Antoni Muntadas va presentar una obra que incitava a la reflexió sobre el tigre de Tasmania a l’Ars Electronica de Linz, Àustria. La seva exposició, “Benvinguts al planeta B. Una vida diferent és possible, però com?”, va generar converses fonamentals sobre l’extinció.
Notícies relacionades
https://ibecbarcelona.eu/ca/ibec-col%C2%B7labora-en-una-obra-antoni-muntadas-a-ars-electronica-2022