DONATE

Ciència i Art

Seguint el nostre objectiu de promoure la recerca transdisciplinar, participem en diferents projectes en els quals incorporem la visió artística a la creació i difusió del coneixement científic que es realitza en l’IBEC.

Ens complau oferir una convocatòria oberta de manera permanent per a artistes, brindant una oportunitat única per a col·laborar amb els nostres investigadors i explorar la intersecció entre l’art i la ciència.

Si ets un artista que busca expandir els límits de la teva pràctica, envia’ns la teva sol·licitud a ibeccommunications@ibecbarcelona.eu.

T’esperem per aprofundir en la sinergia entre l’art i la Bioenginyeria.

TESS MARSCHNER

We are delighted to welcome Tess Marschner as our artist-in-residence in 2023/24. The residency is funded by the Art Foundation of the Free State of Saxony (KDFS Germany) work scholarship.

Reading from the essay “Don´t take my breath away” published in “When the atmosphere is less than perfect” @ Rotorbooks Leipzig 2022, Photo : Anna Perepechai.

Tess Marschner was born in East Berlin in 1989. She did a training as a photo designer at Lette-Verein Berlin, from 2016 she studied in the class of Tina Bara for “Photography and moving image“ at the Academy of Fine Arts in Leipzig (HGB). In 2020 she spend one semster in the Video & Photo Department at UNARTE Bucharest. In February 2023, she completed her diploma studies with the solo show “Animal Reminder” at Fetti Amore Leipzig.

In her work, Tess M. examines the ways in which scientific and theoretical knowledge shape and shift social relations. Her focus is on feminist, non-human and animal actors. She mainly works with texts and videos, but also with project-related materials. In her videos, she interweaves research materials and found footage with subjective sources. She sees herself as a storyteller and curator of these materials. Tess M. regularly works together with groups of artists and experiments with different forms of expression. With the artist collective HAZY BORDERS, she staged several performances, a thetatre play and a radio piece. The collaborative book project “When The Atmosphere Is Less Than Perfect” was presented at the Museum of Fine Arts in Leipzig (MDBK).

Fibers And Furs, 2023, Video, 12’59” (eng) presented at the group show “When the atmosphere is less than perfect” @ Mzin, MDBK Leipzig 2023, Exhibition view: Felix Pacholleck.

Tess M.´s artistic practice focuses on the interweaving of humans, animals, plants and other agents through cultural and social processes. In the cell culture laboratory this interweaving takes place on a material level. In the project with the current title “Mythology of Cell Culture” she wants to approach this bioscientific phenomenon from a posthuman perspective and develop an understanding of its means, origins and potentials.

Life forms that are unbodied, partially immortal and only survive in the laboratory environment are distinctive for cell cultures. In the cell culture laboratory, cells from dog kidneys or mouse lymphs live an undefined existence; genetic cell chimeras are created from humans and mice or humans and pigs, which are reminiscent of the multiform intermediate beings of ancient mythology. These formations and fusions of human, animal and plant cells question existing categories of the living such as the division between the human and the non-human. To what extent does this technology change our society and the idea of what is human?

The term of mythology serves as a methodological concept itself: mythology is a science that deals with collecting, telling and analysing (fictional) stories. Tess M. regards the cell culture laboratory as a concrete physical, but also utopian space for experimentation and storytelling. She will develop an installation with videos and objects to imagine cell culture laboratory as part of a posthuman mythology.

Follow on Instagram @tess.marschner

“Frank Popper inscribed the term technoscience into the artificial word techno-science-art in a striking way, thus utilising a term that was developed by both Bruno Latour and Donna Haraway […] … Read more

#t̴̋͜e̴̫̒c̵͙̑͟h̵̢̹̐n̴͍̰͊ǒ̵͎s̸̺͇̿͝c̵̨̋̒i̷̫͋̆e̷̠̚n̸͉̲̆͡c̶̼͗̉͟e̴͎̍̀

“Frank Popper inscribed the term technoscience into the artificial word techno-science-art in a striking way, thus utilising a term that was developed by both Bruno Latour and Donna Haraway […] … Read more

CENTENARI ANTONI TÀPIES

Gaudim de l’oportunitat de participar en l’exposició inaugural en commemoració del centenari del naixement d’Antoni Tàpies.

“A=A, B=B” és una exposició que s’inspira en el llibre “La nueva visión del mundo” (1954), una obra que ha deixat una empremta significativa en les creacions d’Antoni Tàpies. L’exposició pretén traslladar les reflexions d’aquest llibre al present, més de setanta anys després de la seva publicació. Enfocant-se en temes transcendentals com l’esperit del mètode científic, les motivacions que impulsen la recerca científica i el profund significat de la ciència en la nostra relació amb nosaltres mateixos i amb l’art, l’exposició busca establir un diàleg entre el passat i el present.

Dins d’aquesta exhibició, trobem obres d’una àmplia gamma d’artistes, destacant la contribució de l’investigador de l’IBEC, Nimesh Ramesh Chahare, membre del grup de recerca “Integrative Cell and Tissue Dynamics,” sota la direcció del Professor Xavier Trepat.

A més, l’exposició oferirà una experiència inèdita mitjançant la connectivitat en directe amb alguns dels nostres laboratoris, permetent als visitants explorar conceptualment els espais on es gesta la recerca pionera del nostre centre.

Amb aquesta col·laboració, l’IBEC aspira a aportar al diàleg entre l’art i la ciència, creant connexions entre disciplines per abordar preguntes fonamentals sobre la condició humana.

ROSER CUSSÓ

Durant el 2022 vam acollir a Roser Cussó com a primera artista resident. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el seu projecte “Laboratori de Paisatges Humans” va culminar amb una exposició al març de 2023. L’exposició va mostrar 14 il·lustracions originals i un quadern que documentava el viatge creatiu de Cussó durant la seva residència.

“El projecte Laboratori de paisatges humans vol posar la mirada sobre els entorns humans que la ciència encara no ha acabat de definir i els quals encara resten allunyats del coneixement racional.

La imaginació i la ficció, com a eines d’investigació, ens poden ajudar a acabar a construir espais ficticis per dibuixar el que és invisible. A través d’aquesta investigació artística es volen trobar nous punts de partida sobre els quals es puguin construir noves narratives.”

Notícies relacionades


https://ibecbarcelona.eu/ca/roser-cusso-ens-obre-el-seu-laboratori-de-paisatges-humans/

https://ibecbarcelona.eu/ca/la-ciencia-de-ibec-es-fa-art-a-l-exposicio-laboratori-de-paisatges-humans


Àrea personal de Roser Cussó

En aquest espai, la il·lustradora en residència de l’IBEC Roser Cussó compartirà les seves impressions durant les diferents fases creatives del projecte Laboratori de Paisatges Humans.

Aquestes primeres setmanes estic entrevistant investigadors, tot fent un treball de camp per les instal·lacions del centre. La meva recerca vol descobrir quins entorns i espais geogràfics del nostre cos investiguen els científics de l’IBEC. S’assemblen als paisatges que tenim a la terra o a planetes llunyans?

Començo la residència artística a l’IBEC

Aquestes primeres setmanes estic entrevistant investigadors, tot fent un treball de camp per les instal·lacions del centre. La meva recerca vol descobrir quins entorns i espais geogràfics del nostre cos investiguen els científics de l’IBEC. S’assemblen als paisatges que tenim a la terra o a planetes llunyans?

El nombre de reunions amb els científics va augmentant. Ara mateix és molt necessària una bona orientació per trobar els laboratoris i despatxos dels grups de recerca en els llargs passadissos de l’IBEC. Toca familiaritzar-se amb el vocabulari científic específic de cada grup i entendre els processos de treball que utilitzen

Passadissos/laboratoris/trobades

El nombre de reunions amb els científics va augmentant. Ara mateix és molt necessària una bona orientació per trobar els laboratoris i despatxos dels grups de recerca en els llargs passadissos de l’IBEC. Toca familiaritzar-se amb el vocabulari científic específic de cada grup i entendre els processos de treball que utilitzen

El dimecres 19 d’octubre vaig assistir al 15è Simposi de Bioenginyeria de l’IBEC. Va ser una bona ocasió per posar cara a moltes persones amb qui ens hem conegut virtualment i a les quals tenim trobades pendents. Moltes de les presentacions van descobrir-me projectes encara desconeguts per a mi a l’IBEC. Va ser el moment de decidir d’acotar el marc d’estudi del treball de camp i ser conscient que no puc arribar a conèixer en profunditat tots els grups de recerca. Cal prioritzar la recerca i no anar a la deriva.

Simposi a l’Hotel Alimara

El dimecres 19 d’octubre vaig assistir al 15è Simposi de Bioenginyeria de l’IBEC. Va ser una bona ocasió per posar cara a moltes persones amb qui ens hem conegut virtualment i a les quals tenim trobades pendents. Moltes de les presentacions van descobrir-me projectes encara desconeguts per a mi a l’IBEC. Va ser el moment de decidir d’acotar el marc d’estudi del treball de camp i ser conscient que no puc arribar a conèixer en profunditat tots els grups de recerca. Cal prioritzar la recerca i no anar a la deriva.

Després de nombroses trobades amb investigadors per conèixer la seva tasca i objectes d’estudi, comença l’etapa de la recerca artística. Aquesta fase es nodreix de les trobades, converses i anàlisis del material relatiu a les àrees d’investigació dels científics.

Recerca artística

Després de nombroses trobades amb investigadors per conèixer la seva tasca i objectes d’estudi, comença l’etapa de la recerca artística. Aquesta fase es nodreix de les trobades, converses i anàlisis del material relatiu a les àrees d’investigació dels científics.

La recerca artística avança i esdevé una mirada que desperta mons especulatius, la gran majoria creats artificialment als laboratoris i a escala micra. En el meu laboratori també treballo en format petit, de moment, a cada paper hi concentro variacions d’un mateix punt de partida. Les formes i els colors en diferents posicions esdevenen mirades d’un mateix espai.

Entorns artificials

La recerca artística avança i esdevé una mirada que desperta mons especulatius, la gran majoria creats artificialment als laboratoris i a escala micra. En el meu laboratori també treballo en format petit, de moment, a cada paper hi concentro variacions d’un mateix punt de partida. Les formes i els colors en diferents posicions esdevenen mirades d’un mateix espai.

Petits organismes habiten els cultius dels laboratoris. Estructures singulars que es passegen en els seus hàbitats sense saber que són observats. La seva esperança de vida pot ser variada dins del laboratori (hores o dies) però en aquesta imatge queden plasmades per una eternitat.

Vides artificials

Petits organismes habiten els cultius dels laboratoris. Estructures singulars que es passegen en els seus hàbitats sense saber que són observats. La seva esperança de vida pot ser variada dins del laboratori (hores o dies) però en aquesta imatge queden plasmades per una eternitat.

Durant un dia he dut a terme dos tallers amb científics de l’IBEC. Hem seguit els mateixos passos que en la meva recerca artística. Els conceptes treballs amb els científics serviran per ampliar el vocabulari de la mirada artística per tal de trobar noves solucions sobre el material científic.

Tallers amb la comunitat científica

Durant un dia he dut a terme dos tallers amb científics de l’IBEC. Hem seguit els mateixos passos que en la meva recerca artística. Els conceptes treballs amb els científics serviran per ampliar el vocabulari de la mirada artística per tal de trobar noves solucions sobre el material científic.

“Frank Popper inscribed the term technoscience into the artificial word techno-science-art in a striking way, thus utilising a term that was developed by both Bruno Latour and Donna Haraway […] … Read more

#t̴̋͜e̴̫̒c̵͙̑͟h̵̢̹̐n̴͍̰͊ǒ̵͎s̸̺͇̿͝c̵̨̋̒i̷̫͋̆e̷̠̚n̸͉̲̆͡c̶̼͗̉͟e̴͎̍̀

“Frank Popper inscribed the term technoscience into the artificial word techno-science-art in a striking way, thus utilising a term that was developed by both Bruno Latour and Donna Haraway […] … Read more

ANTONI MUNTADES

En col·laboració amb Benedetta Bolognesi de l’IBEC, el reconegut artista Antoni Muntadas va presentar una obra que incitava a la reflexió sobre el tigre de Tasmania a l’Ars Electronica de Linz, Àustria. La seva exposició, “Benvinguts al planeta B. Una vida diferent és possible, però com?”, va generar converses fonamentals sobre l’extinció.

Notícies relacionades


https://ibecbarcelona.eu/ca/ibec-col%C2%B7labora-en-una-obra-antoni-muntadas-a-ars-electronica-2022