El passat 17 de novembre, es va celebrar la jornada de cloenda del Pla Complementari de Biotecnologia aplicada a la Salut coordinat per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). La trobada va reunir representants institucionals, investigadors i agents clau de l’ecosistema biomèdic espanyol per posar en valor més de tres anys de treball conjunt orientat a impulsar la medicina personalitzada i de precisió a Espanya.
Durant més de tres anys, el Pla Complementari de Biotecnologia Aplicada a la Salut (PCBAS) ha promogut projectes de recerca col·laborativa, el desenvolupament d’infraestructures cientificotecnològiques i accions de transferència de coneixement, consolidant noves sinergies interterritorials per enfortir la salut pública. La jornada va servir per compartir les fites assolides, reflexionar sobre els reptes futurs i visibilitzar l’impacte d’aquesta aposta estratègica conjunta.
La jornada va ser inaugurada per Juan Cruz Cigudosa, secretari d’Estat del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, qui va destacar el valor estratègic del Pla Complementari i el seu impacte en l’ecosistema científic.
La taula rodona posterior va reunir representants institucionals de pràcticament totes les comunitats participants: Jesús M. Salvador (assessor científic de la Secretaria d’Estat del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats), Amaia Esquisabel Alegría (directora de Política Científica del País Basc), Teresa Sanchis Estruch (directora General de Recerca i Universitats de Catalunya), Carmen Cotelo (directora de l’Agència Gallega d’Innovació), Rosario Serrano Vargas (directora gerent de l’Agència d’Investigació i Innovació de Castella-la Manxa), Javier de Francisco Morcillo (secretari general de Ciència i Innovació d’Extremadura) i Loreto del Valle Cebada (directora general de Planificació de la Investigació a Andalusia).
En conjunt, els representants de les comunitats van coincidir que el Pla Complementari ha potenciat la col·laboració, tant entre territoris com dins de cada ecosistema regional, enfortint la connexió entre centres, agents i disciplines. També van destacar l’impuls al talent i la creació de noves capacitats científiques, ja sigui mitjançant plataformes, línies de recerca o incorporació de personal. A més, van subratllar l’agilitat assolida durant el seu desenvolupament i el valor estratègic del PCBAS per generar resultats tangibles que continuaran projectant-se més enllà del mateix programa.
El bloc institucional es va tancar amb la intervenció de Núria Montserrat Pulido, consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, qui va definir la ciència com a “anticipació, ambició i ànima”. En efecte, va subratllar la importància d’anticipar i ubicar fons en la investigació, i va defensar l’ambició i l’ànima com un tret inherent a la ciència i a la cultura científica.
Finalment, Montserrat va reconèixer la tasca de coordinació de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) juntament amb la resta de les comunitats autònomes, una dinàmica que, va afirmar, ha permès superar fronteres autonòmiques.
Un recorregut per les fites científiques del Pla
Després de la pausa del cafè, Josep Samitier Martí, coordinador estatal del PCBAS i director de l’IBEC, va oferir una panoràmica general del Pla, avaluant els objectius assolits i els avenços científics assolits durant els seus més de tres anys d’implementació. Durant la seva intervenció, va subratllar la col·laboració entre comunitats autònomes, centres de recerca, hospitals i universitats, consolidant un model eficient de transferència de coneixement.
Entre les principals fites, va destacar les 10 plataformes tecnològiques, que van registrar més de 400.000 hores d’ús per part de més de 200 investigadors de més de 70 grups, facilitant l’accés a infraestructures i eines avançades.
L’impacte científic del Pla ha estat notable: més de 100 participants van desenvolupar 84 projectes i accions, dels quals 45 van ser col·laboratius entre diferents comunitats autònomes, generant 150 contractes i 206 resultats d’impacte, incloent-hi publicacions científiques, patents, acords de transferència, spin-offs i llicències. A més, es va ressaltar la tasca en visibilitat i divulgació, amb més de 300 publicacions al blog, 1.130 seguidors a LinkedIn, 74.200 visualitzacions a YouTube i participació en 430 esdeveniments científics entre 2022 i 2025.
Impacte i resultats dels projectes en les diferents comunitats autònomes
El bloc dedicat al País Basc va estar moderat per Óscar Millet, qui va presentar el projecte AKRIBEA i els seus principals resultats. Iban Ubarretxena Belandia va exposar el desenvolupament de la infraestructura BREM, creada gràcies al Ministeri i al Pla Complementari i posada al servei de tota la comunitat científica espanyola. Per la seva banda, Alain Ibáñez de Opakua va abordar les línies de treball centrades en l’estudi de l’edat biològica davant l’edat cronològica.
A Catalunya, Alfonso Valencia va destacar el potencial de DADES-CAT, assenyalant que “seria una enorme riquesa per al país connectar múltiples cohorts en un àmbit federat. Així aconseguirem una base de dades única, sòlida i representativa”. Per la seva banda, Manel Juan i Hugo Calderón, de l’Hospital Clínic de Barcelona, van presentar el projecte LENTI-UP i van explicar la teràpia CAR-T, indicant com a pròxims passos ampliar col·laboracions, millorar aquestes teràpies, crear noves solucions i avançar cap al seu ús segur i econòmicament viable en pacients.
Finalment, es van realitzar presentacions flash a càrrec de Susanna Navarro, Giuseppe Battaglia i Pamela Lustig, mostrant avanços addicionals en les seves respectives línies d’investigació.
D’entre els projectes desenvolupats a Galícia, és important esmentar el de la Quimioteca Pública Espanyola, presentat per Inés Ardao i moderat per Mabel Loza, que consolida una biblioteca molecular al servei de la ciència oberta que actualment reuneix 700 compostos químics.
A Castella-la Manxa cal destacar la intervenció de Valentín Ceña, qui va presentar el projecte NANO4GLIO, centrat en el tractament del glioblastoma.
A Extremadura, Francisco M. Sánchez Margallo va compartir els resultats més rellevants de la línia 6 i va destacar com el Pla ha estat clau per impulsar, coordinar i donar visibilitat al treball científic que l’equip ha desenvolupat. Per la seva banda, Juan A. Sánchez Margallo va mostrar com la cirurgia robòtica millora l’ergonomia i redueix l’estrès, gràcies a una major estabilitat, visió 3D i menor fatiga. Finalment, Pedro M. Núñez Trujillo va exposar l’ús d’intel·ligència artificial per a la detecció precoç de càncer de mama, una línia oberta gràcies al Pla Complementari.
A Aragó, Delia Recalde va presentar la implementació i anàlisi de bases de dades de Medicina de Precisió. Olga Abián va mostrar la plataforma de cribratge de fàrmacs i l’anàlisi d’interaccions fàrmac-diana, mentre que Rosario Osta va detallar la plataforma de models animals (TAMP) per al desenvolupament de noves teràpies.
A Andalusia, Mario Delgado va destacar la creació de quatre noves plataformes gràcies al Pla, incloent-hi el catàleg BIOGENEC, un projecte dinàmic que ja compta amb 60 biomodels i eines d’edició gènica disponibles per a la comunitat científica.
Van participar a més Joaquín Dopazo, Eduardo Andrés i Javier López-Ríos, els quals van presentar avanços en eines de diagnòstic, teràpies avançades i tecnologies òmiques aplicades a medicina de precisió.
Un tancament amb la vista posada en el futur
La jornada de cloenda no només va posar en valor la feina feta, sinó que també va reforçar la voluntat de mantenir i ampliar les sinergies creades en el marc del Pla. Tant els participants com els organitzadors van subratllar la necessitat de continuar impulsant la medicina personalitzada, la cooperació interterritorial i el desenvolupament de tecnologies emergents que permetin millorar la salut de la ciutadania.
Notícia adaptada del web del Pla Complementari de Biotecnologia Aplicada a la Salut.
