La iniciativa, que ha estat batejada amb el nom d’EVIDENCE, la dirigeix el professor Lars Kaestner de la Universitat de Saarland (Alemanya) i compta amb la col·laboració d’experts de França, Suïssa, els Països Baixos i el Regne Unit. Tots ells treballaran conjuntament durant els pròxims anys per tal de desxifrar com els glòbuls vermells es veuen afectats pel que passa a l’entorn extracel·lular.
Per a l’elaboració del projecte, al que la UE destina 4 milions d’euros, els experts faran servir models matemàtics per intentar comprendre millor com flueix la sang pel cos, el que podria servir de base per a altres estudis experimentals sobre el flux sanguini.
Entre els objectius específics del programa figuren el desenvolupament de tècniques de diagnòstic innovadores per al tractament de trastorns anèmics rars com l’anèmia falciforme o la producció de glòbuls vermells al laboratori, una cosa que per al doctor Kaestner, el cap del projecte, serà clau per augmentar les reserves de sang disponibles.
“Tot i que ja és possible produir sang artificial, el seu preu és molt elevat. Amb aquesta investigació podrem millorar el procés de producció de substituts artificials de la sang i fer-lo més rendible, el que pot ajudar a complementar les fonts naturals de sang i a adaptar els seus substituts per al tractament de les afeccions més complexes”, exposa en aquest sentit Kaestner.
Els glòbuls vermells (eritròcits) són les cèl·lules més nombroses de la sang. La seva funció és la de transportar l’oxigen a les cèl·lules que formen els músculs i els òrgans, per la qual cosa són essencials per a la vida. No obstant això, si l’organisme conté un nombre massa elevat o massa baix de glòbuls vermells, aquests poden deformar-se o fins i tot perdre la seva funció mentre flueixen, el que pot donar lloc a diferents malalties.
Per aquest motiu, comprendre com es comporten els eritròcits dins el sistema circulatori és tan important per al tractament d’aquestes afeccions. El problema és que és difícil reproduir aquest entorn al laboratori, on la sang s’acostuma a estudiar a través de portaobjectes, quan alguns eritròcits ja estan morts, i no mentre flueix.
D’aquesta manera els científics no poden veure com es comporten aquestes cèl·lules en el seu entorn real. Tanmateix, en les últimes dècades s’han dut a terme avenços importants en aquest camp. Així, per exemple, mentre fa 20 anys era impensable saber quants glòbuls vermells contenia una mostra de sang, ara és possible comptabilitzar aquestes cèl·lules i cada dia se’n coneixen més detalls.
