Actualment ja hi ha tècniques per detectar la isquèmia, però són cares i sovint aporten falsos positius, a més que poden ser molt invasives. Per aquest motiu molts metges les han deixat de fer servir i han tornat als mètodes tradicionals, és a dir, avaluar el color i la temperatura per decidir si dur a terme una vascularització.
Però aquest mètode no és suficient per avaluar una microvascularització. Es tracta d’un procediment del segle XXI dut a terme amb tècniques de supervisió del segle XX. L’aplicació d’una intervenció tan complexa no s’hauria de basar en criteris subjectius. Per això hem desenvolupat un microsensor de fàcil implantació que pot detectar aquestes vascularitzacions anòmales.
Es pot fer servir per supervisar la vascularització de teixit que no sigui del pacient?
Sí, de fet, el que supervisem és la perfusió en la vascularització de dos teixits, per això l’origen dels teixits no és rellevant. Si la perfusió entre els dos teixits no és l’adequada, el teixit trasplantat es podria degradar en un o dos dies. En el cas de trasplantament d’òrgans, es podria produir una insuficiència de l’òrgan trasplantat, per això és tan important que funcioni.
Com es farà servir aquesta tecnologia?
S’ha dissenyat per a l’ús postoperatori en hospitals, ja que aquests problemes solen sorgir en les primeres hores després de la cirurgia. El microsensor s’insereix mitjançant una agulla, que pot extreure per a més comoditat al pacient, i quan acaba la revisió s’extreu fàcilment de la roba.
Què va aportar CaixaImpulse al projecte?
Va ser una plataforma excel·lent per millorar la nostra tecnologia. Però crec que el millor d’aquesta beca és el que pots aprendre. T’aporten molt coneixement sobre negocis i inversors, i t’ajuden a construir una xarxa forta.
Font: CaixaCiencia
