El sistema consta d’un software i una càmera que registra els moviments i posició, i els pacients treballen en diferents escenaris i situacions. Els pacients amb afectacions motores, agafen objectes i l’equipament de realitat virtual enregistra els moviments. En el cas dels pacients que han patit afàsia, treballen dos pacients alhora i intenten comunicar-se entre ells mitjançant dos ordinadors que els estimulen a realitzar diferents accions. Els pacients que han patit afàsia, perden capacitats comunicatives, gràcies a la realitat virtual, s’ha observat una millora a nivell comunicatiu i en la seva vida quotidiana, i mantenen les millores en totes les proves al cap de 8 setmanes. Els pacients poden jugar de manera autònoma i només amb la supervisió d’un terapeuta poden arribar a canvis significatius. Aquesta eina és un complement de treball i per tant, no es pot deixar de banda el treball convencional amb el logopeda, ja que és un treball de persona a persona i s’ha de deixar com a base.
El següent pas per a la millora del sistema és la simplificació del material de treball perquè la teràpia es pugui realitzar des de qualsevol lloc. “Tenim ulleres de realitat virtual i els “controlers” que ens faciliten la interacció amb els objectes virtuals, només amb aquestes dues coses es pot realitzar la teràpia des de casa, des del sofà” afegeix Klaudia Grechuta, investigadora del grup de SPECS a l’IBEC.
Segons l’estudi, utilitzar el llenguatge amb un objectiu a través del joc i estimular la part motora són els principals factors per a la millora i efectivitat del tractament.
