L’Ángel Raya, que dirigeix el grup Control de la Potència de Cèl·lules Mare de l’IBEC, i col·laboradors seus d’Itàlia y els EUA han estudiat un important gen, la dardarina, les mutacions del qual s’han identificat com la causa més comuna del Parkinson familiar. Tot i així, la funció normal de la dardarina – anomenada així per la paraula basca “dardara”, tremolor – o com les seves mutacions porten a la malaltia fa molt de temps que intriguen els científics.
A l’article publicat avui a Nature Neuroscience, els investigadors revelen el seu descobriment de que la dardarina es degrada mitjançant un procés de neteja anomenat autofàgia, que permet el reciclatge d’aminoacids de proteïnes i elimina les que presenten anomalies o danys. Però la dardarina fa servir un tipus d’autofàgia molt específic, que fa servir d’una forma molt peculiar, de forma que les seves mutacions també poden afectar a la pròpia autofàgia i reduir la seva eficiència.
Per si amb això no n’hi hagués prou, aquest mecanisme també afecta a un altre procés crucial que pot causar el Parkinson: l’acumulació d’una proteïna anomenada α-sinucleïna. Habitualment l’α-sinucleïnatambé es degrada per autofàgia; però quan l’autofàgia es veu afectada per la dardarina, l’α-sinucleïna es pot acumular.
Aquest “doble atac” que inhibeix l’autofàgia podria ser la base de la toxicitat en la malaltia de Parkinson. “En altres paraules, dos trets dominants que causen el Parkinson convergeixen al mateix punt,” explica l’Ángel.
Aquest nou descobriment – que ha estat possible gràcies a l’ús de cèl·lules mare pluripotents induïdes provinents de pacients, la qual cosa prova que és aplicable als humans – pot ajudar a descobrir estratègies específiques per tractar o fins i tot prevenir aquesta malaltia degenerativa. “Com a resultat, les intervencions dirigides a augmentar l’activitat autofàgica o prevenir la seva disminució causada per algunes patologies o per l’edat poden acabar resultant de gran valoro,” diu l’Àngel. “Això no només és aplicable al tractament del Parkinson, sinó que també pot ser relevant per altres malalties relacionades amb l’envelliment causades per les alteracions en l’autorregulació cel·lular.”
—
S J Orenstein, S Kuo, I Tasset, E Arias, H Koga, I Fernandez-Carasa, E Cortes, L S Honig, W Dauer, A Consiglio, A Raya, D Sulzer & A M Cuervo (2013). “Interplay of LRRK2 with chaperone-mediated autophagy“, Nat Neuroscience.