El BIST Forum 2026 va reunir personal científic i representants d’institucions acadèmiques, econòmiques i socials per debatre com la recerca d’avantguarda pot contribuir a construir les indústries europees del futur. En l’esdeveniment també es van donar a conèixer els beneficiaris i beneficiàries dels programes «BIST To the Mothers of Science» i «Ignite».
La comunitat científica del BIST, que agrupa set centres de recerca d’avantguarda de Catalunya, es va reunir el 6 de març amb motiu de la seva trobada anual, el BIST Forum. L’edició d’enguany, titulada «Investigació d’avantguarda: la base per a una nova indústria», va analitzar els canvis necessaris perquè la recerca d’avantguarda contribueixi a l’autonomia estratègica i la competitivitat d’Europa, i per fomentar la creació de les indústries del futur, en consonància amb l’Informe Draghi.
El Fòrum BIST va reunir al CosmocaCaixa (Barcelona) més de 200 participants dels àmbits científic, polític, econòmic i social, entre els quals hi havia rectors universitaris, directors de centres de recerca, representants del Cercle d’Economia i de Foment del Treball, fons d’inversió i investigadors dels set centres que conformen la comunitat BIST (CRG, IBEC, ICFO, ICIQ, ICN2, IFAE i IRB Barcelona).
Segons Nadia Calviño, presidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI), «Europa és una autèntica potència. Comptem amb centres d’excel·lència en àmbits com les tecnologies quàntiques i la robòtica industrial, així com amb un ecosistema molt dinàmic de start-ups i capital risc. Si unim forces entre els sectors públic i privat, Europa té tot el potencial necessari per abordar els grans reptes del futur sense deixar de generar prosperitat i seguretat per als seus ciutadans».
Calviño també va destacar que l’actual context mundial turbulent fa que aquest sigui «el moment d’Europa: és un punt de referència de confiança per als inversors i té un enorme potencial per mobilitzar capital i canalitzar l’estalvi cap a la inversió productiva».
En la seva intervenció, el conseller d’Indústria i Turisme de Catalunya, Jordi Hereu, va destacar la recerca d’avantguarda com «la base tant per a les noves indústries que estan sorgint com per a la transformació dels sectors industrials que sustenten la nostra economia». També va subratllar la necessitat d’una «millor regulació» per accelerar la integració dels nous coneixements en la indústria.
Per a la consellera de Recerca i Universitats de Catalunya, Núria Montserrat, «Catalunya compta amb una base científica molt sòlida, però encara hem de reforçar la nostra capacitat per convertir la recerca en innovació, i la innovació en indústria. Per aconseguir-ho, necessitem estratègies compartides que facin de la transferència de coneixement un veritable motor de desenvolupament».
Finalment, la tinent d’alcalde de Barcelona, M. Eugènia Gay, es va referir a la ciutat com «un dels ecosistemes científics líders al sud d’Europa», que treballa per generar impacte «més enllà del laboratori i per respondre a reptes globals com la intel·ligència artificial, el canvi climàtic i la salut».. Les ciutats que lideraran el futur, va concloure, seran «aquelles capaces de formar, retenir i connectar el talent».
La recerca fonamental d’avantguarda com a motor de la innovació
Calviño va ser una de les participants en una taula rodona en la qual es van analitzar les condicions organitzatives, normatives i de finançament necessàries per donar suport a aquesta nova onada d’indústria disruptiva que sorgeix dels descobriments científics i les invencions tecnològiques.
Al costat de Calviño, van participar en el debat Teresa García-Milà, presidenta del Cercle d’Economia; Carolina Aguilar, directora executiva i cofundadora d’ INBRAIN Neuroelectronics, una empresa derivada de l’ICN2; i Gábor M. Lamm, director general d ‘EMBL Enterprise Management Technology Transfer GmbH. La sessió va ser moderada pel director general de BIST, Eduard Vallory.
Un dels punts clau plantejats va ser que Europa va a la saga dels Estats Units a l’hora de portar la investigació al mercat. Els participants també van fer èmfasi que, perquè la recerca generi un impacte econòmic i social tangible, la transferència de coneixements s’ha d’accelerar i comptar amb el finançament adequat. Els ponents van coincidir que «la recerca fonamental d’avantguarda és el motor de la innovació», alhora que van destacar la importància de la col·laboració entre les institucions públiques i la indústria.
Per il·lustrar la capacitat de la comunitat BIST per generar impacte, l’esdeveniment va presentar tres exemples de línies de recerca que actualment ofereixen solucions disruptives en àrees com la indústria dels semiconductors, el tractament del càncer i la descarbonització de la indústria.
La bretxa de gènere: un repte persistent que limita la innovació
El BIST Forum també va abordar la bretxa de gènere que encara persisteix en els llocs de lideratge dins de les disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). En una taula rodona en la qual van participar dues científiques que dirigeixen grups de recerca —Mara Dierssen (CRG) i Irene Marco-Rius (IBEC)—, juntament amb Denitza Denkova, actualment investigadora postdoctoral a l’ICFO i que aviat dirigirà el seu propi grup, es van debatre els factors estructurals que expliquen la disminució gradual de la proporció de dones a mesura que avancen en les seves carreres científiques, un fenomen conegut com a «leaky pipeline».
Un d’aquests factors estructurals és la maternitat. Per donar suport a les mares científiques que volen avançar en les seves carreres d’investigació, el BIST va posar en marxa el 2018 el programa «To the Mothers of Science». A través d’aquesta iniciativa, les científiques de la comunitat del BIST poden rebre una beca d’un any juntament amb assessorament en lideratge.
«Aquest programa ofereix un suport entre parells de gran valor, una sòlida xarxa professional, orientació personalitzada i ajuda econòmica en moments clau de la carrera d’una investigadora», va afirmar Marco-Rius, que va ser una de les guardonades de la segona edició del programa.
Les guardonades d’enguany es van donar a conèixer en un vídeo presentat durant el Fòrum del BIST. Tres d’elles són investigadores de l’IBEC: Silvia Pittolo, Amélie Godeau i Yolanda Castillo-Escario.
Premis BIST Ignite per promoure la recerca d’avantguarda multidisciplinària
Cap al final de l’esdeveniment, es van lliurar els premis BIST Ignite a dos projectes de recerca dirigits per investigadors de diferents centres i disciplines del BIST.
El programa BIST Ignite fomenta noves col·laboracions multidisciplinàries dins de la comunitat BIST i ajuda que les idees de recerca prometedores superin les seves etapes inicials. A través dels premis Ignite, els equips seleccionats reben 50 000 € per continuar avançant en els seus projectes conjunts durant un any més. En el Fòrum BIST, els dos equips guardonats van presentar els avanços assolits fins a la data i van exposar els seus objectius per a l’any vinent. Els projectes, MAPtoFinAD (dirigit per Amayra Hernández-Vega, de l’IBEC) i BREATHCO2, aborden dos grans reptes: comprendre les causes de la malaltia d’Alzheimer i desenvolupar noves formes de descarbonitzar la indústria mitjançant la transformació del diòxid de carboni capturat en productes químics que actualment es deriven del petroli.
Els cinc projectes seleccionats en la fase inicial del programa d’enguany també es van presentar en un vídeo projectat durant l’esdeveniment. Dos d’ells estan codirigits per investigadores de l’IBEC:
- MeCanFP: Desxifrant les empremtes mecàniques del càncer: de la mecànica de membranes a la remodelació nuclear, dirigit per Anabel-Lise Le Roux (IBEC) i Joaquim Torra (ICFO).
- MOCAChip: Una plataforma tridimensional multiorgànica per modelar la caquèxia associada al càncer, dirigida per Chiara Ninfali (IBEC) i Marc Beltrà Bach (IRB Barcelona).
