Durant la segona edició de l’”EMBL-IBEC Conference on Engineering Multicellular Systems”, que va girar al voltant de la medicina del futur, es van abordar els darrers avenços en camps emergents de la bioenginyeria; com els assajos amb òrgans en xip, la bioimpressió 3D, la mecanobiologia cel·lular, els biorrobots, la biologia de cèl·lules mare, i com tots aquests avenços han revolucionat la nostra capacitat per dissenyar i acoblar sistemes vius multicel·lulars; des d’organoides, fins a embrions.
Aquesta biennal, que s’està consolidant a Barcelona com a referent internacional, s’ha focalitzat com l’enginyeria de sistemes vius multicel·lulars està impulsant la nostra comprensió de la funció de teixits i òrgans, amb aplicacions en el modelatge de malalties, la detecció de fàrmacs i l’enginyeria de teixits, i les seves aplicacions a la medicina del futur.
Poques àrees de recerca són capaces de tenir un impacte a la medicina del futur com la bioenginyeria. Avanços recents en aquest camp han estat claus en el disseny i desenvolupament de diverses tecnologies. Aquests abordatges ajuden els investigadors a entendre el funcionament dels nostres teixits, i plantegen, alhora, preguntes relacionades amb les malalties humanes i l’envelliment.
Un altre dels aspectes clau de la bioenginyeria és identificar els possibles riscos ètics i l’impacte social que puguin tenir aquestes noves tecnologies a la medicina del futur, aspectes que també s’han tractat en aquesta biennal, que va comptar amb la participació destacada de Matthew Sample, Leibniz Universität Hannover i Amy Hinterberger, King’s College London.
La conferència va comptar amb 19 experts convidats del camp de la bioenginyeria, Karen Alim, Technical University of Munic; Cristina Barrias, i3S – Institut d’Investigação i Inovação em Saúde; Talya Dayton, Hubrecht Institute; Morgan Delarue, Laboratoire d’analyse et d’architecture des systèmes; Mina Gouti, Max-Delbruck Center for Molecular Medicine (MDC); Jacob Hanna, Weizmann Institute of Science; Anna Herland, KTH Royal Institute of Technology; Meritxell Huch, Max Planck Institute of Molecular Cell Biology an d Genetics; Roger Kamm, Massachusetts Institute of Technology; Kinneret Keren, Technion – Israel Institute of Technology; Pierre François Lenne, Institut de biologie du développement de Marseille; Prisca Liberali, Friedrich Miescher Institute for Biomedical Research; Sasha Mendjan, Institute of Molecular Biotechnology; Aurélien Roux, Université de Genève; Selman Sakar, École polytechnique fédérale de Lausanne(EPFL); Samuel Sanchez, Institute for Bioengineering of Catalonia; Marta Shahbazi, MRC Laboratory of Molecular Biology; Vikas Trivedi, European Molecular Biology Laboratory; Jochen Wittbrodt, Universität Heidelberg, Germany.
Com a element innovador, aquesta segona edició també va incorporar una activitat de ciència ciutadana realitzada en col·laboració amb el MIT de Boston, on es va plantejar un diàleg amb estudiants de 1r de batxillerat sobre els nous sistemes biològics, que tenia com a objectiu respondre preguntes sobre la definició de ser viu, els beneficis que aquests nous sistemes ens poden aportar i les implicacions ètiques que comporta la seva creació i ús.
La conferència neix d’un acord de col·laboració entre el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i va estar liderada pels investigadors Xavier Trepat, Núria Montserrat i Josep Samitier de l’IBEC, i James Sharpe, Miki Ebisuia i Vikas Trivedi de l’EMBL Barcelona. Ambdues institucions fan recerca d’excel·lència i responsable, desenvolupant tecnologia per a la medicina de precisió i coneixement fonamental per millorar la salut de les persones.
