Durant l'”EMBL-IBEC Winter Conference on Engineering Multicellular Systems”, que va girar entorn de la medicina del futur, es van abordar els últims avanços en camps emergents de la bioenginyeria; com la generació de models cel·lulars per a estudiar l’embriogènesi humana, els robots biològics o la derivació de miniòrgans per a aplicacions en medicina de precisió, així com la dimensió ètica d’aquests avanços i el seu impacte social.
Poques àrees de recerca són capaces de tenir un impacte en la medicina del futur com la bioenginyeria. Avanços recents en aquest camp han estat claus en el disseny i desenvolupament de tecnologies com els òrgans en un xip, els organoides − cultius tridimensionals que simulen l’arquitectura i funció dels nostres òrgans−, i altres models cel·lulars que capturen les primeres etapes de la formació de l’embrió humà. Aquests abordatges ajuden els investigadors a entendre el funcionament dels nostres teixits, i plantegen, al mateix temps, preguntes relacionades amb les malalties humanes i l’envelliment. Un altre dels aspectes clau de la bioenginyeria és identificar els possibles riscos ètics i l’impacte social d’aquestes noves tecnologies en la medicina del futur.
La conferència va comptar amb 20 experts convidats del camp de la bioenginyeria, entre els quals cal destacar la presència de la professora Magdalena Zernicka-Goetz (Caltech, els EUA), una de les referents mundials en desenvolupament embrionari; el Professor Roger Kamm (MIT, els EUA), pioner en desenvolupaments tecnològics en òrgans-en-un-xip; Danijela Vignjevic (Institut Curie, França), experta en la derivació de miniòrgans i Wei Sun (Tsinghua University, la Xina), un dels líders en bioimpressió i generació de teixit artificial per a aplicacions biomèdiques. Amb la finalitat d’abordar la dimensió ètica i social d’aquests temes, la conferència va comptar amb la participació del Dr. Insoo Hyun (Harvard, els EUA) expert mundial en l’àrea de l’ètica de les cèl·lules mare, embrions i quimeres.
Ada Colau va destacar en la seva intervenció la necessitat d’augmentar la despesa pública destinada a la recerca per a abordar les oportunitats que plantegen els avanços científics i tecnològics en camps com la bioenginyeria. A més, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena en ciència, celebrat l’11 de febrer, l’alcaldessa va reclamar l’eliminació de les barreres socioculturals que fan difícil que les dones facin carrera científica i va reivindicar la necessitat que hi hagi més dones i joves en el món de la ciència.
La conferència neix d’un acord de col·laboració entre el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i va estar liderada pels investigadors Xavier Trepat, Núria Montserrat i Josep Samitier de l’IBEC, i James Sharpe, Miki Ebisuya i Vikas Trivedi de l’EMBL Barcelona. Totes dues institucions duen a terme recerca d’excel·lència i responsable, desenvolupant tecnologia per a la medicina de precisió i coneixement fonamental per a millorar la salut de les persones.
Podeu veure el resum de premsa aquí
