Javier Fernández, junt amb el director del Wyss Institute for Biologically Inspired Engineering on ara ocupa la posició de postdoc, ha desenvolupat un material prim, flexible i transparent anomenat ‘shrilk’, fet amb closques de gamba i proteïnes derivades de la seda, tan fort com l’alumini però amb la meitat de pes. En Javier va començar la seva feina amb materials basats en la quitina, un dels materials més abundants de la naturalesa, mentre feia el seu doctorat en el grup de Nanobioenginyeria de l’IBEC, on va rebre el premi a la millor tesi doctoral de la Universitat de Barcelona el 2008.
L’ invent d’en Javier, un material dur i de baix cost inspirat pels exoesquelets dels insectes, té un gran nombre d’aplicacions potencials com ara les sutures per la reparació d’hèrnies, cobertures protectores per ferides i cremades, o bastides per la regeneració de teixits. El shrilk podria fins i tot oferir una alternativa menys perjudicial pel medi ambient que el plàstic, doncs no només és biodegradable, sinó que els seus components bàsics es fan servir com fertilitzants i enriquiran el sòl.
Llegiu l’article de Scientific American de la setmana passada aquí.
Llegiu més sobre el shrilk aquí.
