La nova presidenta ha manifestat la seva voluntat de “continuar treballant per al reconeixement de la ciència espanyola com una de les prioritats polítiques i econòmiques d’aquest país”. Acompanyaran a Blasco des de les vicepresidències Mª José Sanz, directora del Basque Centre for Climate Change (BC3), i Antonio Molina, director del Centro de Biotecnología y Genómica de Plantas (CBGP-UPM-INIA).
L’aliança Severo Ochoa – Maria de Maeztu reuneix a més de 50 entitats de recerca espanyoles punteres amb més
de 8.500 investigadors, va fer el seu llançament oficial des del CRG el 18 d’octubre de 2017 amb el recolzament de
la aleshores Secretaria de Estado de Investigación del Ministerio de Economía com a una iniciativa per a visibilitzar
la ciència espanyola reconeguda amb les mencions d’excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu del Plan Estatal
de I+D+I.
Les acreditacions d’excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu són el més alt reconeixement institucional per a
la recerca a Espanya. Els acreditats, seleccionats per un comitè d’avaluació internacional, cobreixen pràcticament
totes les àrees del coneixement, des de la física i les matemàtiques fins al medi ambient i la biomedicina, passant
per les humanitats. Un reflex de l’excel·lència dels centres i unitats SOMMa és el fet de que també son les
institucions que ocupen les primeres posicions als rànkings científics internacionals.
La llei de contractes del sector públic del 2017 va fer saltar totes les alarmes entre la comunitat investigadora
espanyola. Aquest fet va marcar l’inici d’una intensa labor en política científica de SOMMa, que va aconseguir
convertir-se en un actor a tenir en compte a l’escena científica espanyola. Els intercanvis entre els equips directius
dels membres de l’aliança van aportar una àmplia perspectiva i noves vies de comunicació amb nombroses
societats científiques, associacions d’investigadors i empreses actives en R+D+I, amb les quals s’ha llençat i s’ha
participat de nombroses accions i posicionaments en defensa de la ciència.
Durant els últims anys s’han succeït iniciatives legislatives estatals en l’àmbit de la recerca, com el “Real Decreto
de medidas urgentes para la ciencia” (febrer de 2019), el “Plan de choque para la ciencia española” (juliol 2020),
l’ampliació dels límits de despesa per incrementar el pressupost de ciència a Espanya (setembre de 2020), i la
recent aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, amb un increment substancial dels fons per a la recerca.
Al febrer de 2019 es va aprovar per unanimitat al Congrés un paquet de mesures urgents per a la ciència que va
eliminar la intervenció prèvia dels pagaments per part d’Hisenda i va revertir la baixada del límit econòmic a partir
del qual es requereix convocar un concurs públic. Des de la presidència sortint de l’aliança aquest fet es considera
una de les majors fites aconseguides en resposta al greu perjudici que hagués suposat per la recerca l’aplicació de
la mencionada llei de contractació pública per a la recerca a Espanya.
“No podem dir que la situació actual de la ciència a Espanya sigui bona, però sí que hem vist millores. Hem de
continuar insistint en aconseguir una major seguretat jurídica, millores administratives i llimar els aspectes menys
clars o inaplicables del marc normatiu. Això permetrà maximitzar l’impacte dels recursos disponibles. És una
incògnita si a Espanya la inversió en ciència es consolidarà en un futur o decreixerà un cop es retirin les aportacions
europees extraordinàries. Es requereixen grans consensos, en teoria ja existents, però falta que la ciència es vegi,
de veritat, al més alt nivell, com una prioritat de país.”
El rellevant i imprescindible paper de la ciència per a la resolució de nous reptes
“Després d’aquests complicats mesos de pandèmia mundial, hem vist com la societat prenia consciència més que
mai de la rellevància i l’imprescindible paper de la ciència per a la resolució dels problemes i reptes nous que ens
portin les noves malalties o el creixement i envelliment de la població mundial.”, reflexiona Maria A. Blasco.
“Potser aquest sigui el moment d’obrir un nou debat sobre les fortaleses i debilitats de la política científica al nostre
país, empoderant, a més, als diferents actors socials en matèria de ciència que des de les seves organitzacions
desenvolupen una autèntica tasca d’excel·lència, amb resultats transcendentals per a la nostra societat”. La nova
presidenta ha ressaltat, a més, “la necessitat de promoure mesures, tant a nivell social com polític, destinades a
impulsar l’impacte econòmic i social de la recerca espanyola, millorar el seu marc legislatiu i afavorir la seva
estabilitat financera”.
El final del mandat de Luis Serrano s’esdevé després de la recent campanya conjunta d’ASEICA, AseBio i SOMMa
en favor de la R+D+I, recolzada per gairebé 50 entitats. Altres fites destacables han estat el ferm recolzament
declarat pel Ministre Duque al programa Severo Ochoa (gener de 2020), el primer posicionament en política
científica de SOMMa amb l’Informe SOMMa: Acciones necesarias para salvaguardar la competitividad de la
ciencia (març de 2018), i l’establiment d’un fòrum de diàleg en comú entre els equips directius dels centres Severo
Ochoa i les unitats de recerca María de Maeztu.
Finalitza Serrano al tancament de la seva presidència dient: “El diàleg franc, constant i constructiu entre qui fa la
recerca i qui administra el sistema de ciència és la manera de fer coincidir les possibles acciones amb les necessitats
reals: tant les urgents, com les de llarg termini. Hem de construir sobre les nostres fortaleses i encerts i no
renunciar a corregir els erros del nostre sistema. Tant de bo que es materialitzi un 2030 amb un 2,5 % d’inversió
en R+D+I. La sostenibilitat de l’estat del benestar dependrà de la capacitat de generar alt valor afegit i, per tant,
de sectors i indústries basats en el coneixement.”
Font: SOMM Excellence Alliance
