Imatge: Gràfic que mostra la intensitat respiratoria als dos costats del pacient amb paràlisis unilateral, amb el costat paralitzat a l’esquerra.
La paràlisi diafragmàtica consisteix en el cessament, total o parcial, de l’activitat motora del diafragma. La principal causa d’aquesta disfunció és el dany del nervi frènic que innerva el diafragma, habitualment degut a la presencia de tumors que oprimeixen el nervi o com a conseqüència d’intervencions quirúrgiques toràciques (el 20% de les operacions a cor obert). Els efectes de la paràlisi diafragmàtica són molt variables, segons si el cessament de l’activitat motora és total o parcial i afecta als dos o a un hemidiafragma. En qualsevol cas, tots els pacients presenten certa limitació de la capacitat respiratòria.
Entre les tècniques tradicionals emprades pel diagnòstic de la paràlisis diafragmàtica destaquen la radiografia toràcica, l’estimulació del nervi frènic, la fluoroscòpia i la ultrasonografía. Però aquestes tècniques depenen de la subjectivitat de l’expert que les du a terme i, algunes d’elles, són invasives. A més a més cap d’aquestes tècniques aporta informació sobre l’estat de la funció pulmonar dels pacients, cosa que si fa l’anàlisi dels sons respiratoris.
El flux d’aire respiratori està correlacionat positivament amb la intensitat dels sons pulmonars; és a dir que a major flux d’aire major intensitat dels sons. Aquesta condició no solament es dona en els sons respiratoris normals de les persones sanes sinó també en el cas dels pacients amb paràlisi diafragmàtica unilateral. No obstant, en persones sanes la diferència entre la intensitat dels sons del hemitorax esquerre i el dret és mínima. D’altra banda, en pacients amb paràlisi diafragmàtica unilateral la diferència és molt més gran degut a la disminució de la ventilació en el costat afectat. Precisament aquesta diferència d’intensitat dels sons respiratoris és la que es mesura mitjançant uns micròfons de contacte col•locats a l’esquena del pacient.
“Tradicionalment s’ha buscat la presència de sons anormals, propis de patologies obstructives (asma, EPOC..). Amb aquest nou mètode es proposa un escenari alternatiu: avaluar els sons respiratoris normals per valorar indirectament la funció pulmonar” explica en Raimón Jané, investigador principal del grup de Processament i Interpretació se Senyals Biomèdiques del IBEC. “SI el diafragma no s’activa adequadament la intensitat dels sons respiratoris normals disminuirà”.
Aquest mètode, en combinació amb l’espirometría convencional, proporciona una informació complementaria i rellevant pel diagnòstic de la paràlisis diafragmàtica unilateral, ja que quant menors són els paràmetres espiromètrics major és la diferència d’intensitat dels sons respiratoris.
“L’anàlisi acústic de la intensitat dels sons respiratoris proporciona una alternativa no invasiva per diagnosticar d’una manera més precisa a aquests pacients” comenta en Raimon Jané. “Es tracta d’un anàlisi quantificable (en decibels) que permet valorar aquests pacients de forma molt més objectiva. A més a més, entre les principals aplicacions d’interès, està la monitorització dels pacients per poder fer un seguiment a llarg termini i avaluar el grau de millora de la funció pulmonar després de la rehabilitació.” L’anàlisi de la intensitat dels sons pulmonars representa un pas cap a endavant en el diagnòstic de les persones amb paràlisi frènica unilateral ja que és una tècnica no invasiva, més objectiva, senzilla i més econòmica.
Referència: Fiz, J.A., Jané, R., Lozano, M., Gómez, R., Ruiz, J. (2014). Detecting Unilateral Phrenic Paralysis by Acoustic Respiratory Analysis. PLoS ONE 9(4): e93595
