Imagen: Desensamblaje del biofilm existente de P. aeruginosa añadiendo M-HA.
En un article publicat ahir a la revista PlosOne, amb el resultat d’un estudi dut a terme per investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Vall d’Hebron (VHIR) i del grup de recerca de Micobacteris del Departament de Genètica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es descriu una nova molècula que té potencial per ser un nou concepte d’agent antibacterià, ja que actua específicament en un enzim bacterià que inhibeix la reproducció de la mateixa.
Aquesta troballa, és avui en dia de rellevant importància, ja que segons un estudi realitzat per l’Agència Europea de Medicaments, a més d’una creixent resistència als agents existents, hi ha falta de nous antibiòtics en desenvolupament. D’aquí a pocs anys, llevat que es prenguin immediatament mesures coordinades globals, podríem trobar-nos amb una situació més alarmant encara. La projecció per al 2050 és de 10 milions de morts anuals (al mon), superant l’actual taxa anual de mortalitat per càncer.
“La infecció bacteriana es produeix quan aquestes es multipliquen a l’interior del cos humà replicant el seu ADN”, diu Eduard Torrents, investigador principal del grup de “Infeccions bacterianes: teràpies antimicrobianes” al IBEC. “La rèplica de l’ADN bacterià es produeix gràcies a un enzim clau que permet que això passi, si dirigim el tractament a aquest enzim clau podem inhibir el creixement de diversos tipus de bacteris indesitjables causants de malalties”.
La molècula, coneguda com M-HA, funciona inhibint l’enzim essencial per a la replicació i la reparació de l’ADN dels bacteris, la ribonucleótido reductasa (RNR) i, a més, mostra una baixa toxicitat en cèl·lules eucariotes (com les humanes), el que anuncia una gran millora pel que fa als fàrmacs existents inhibidors de RNR, que són els que s’utilitzen principalment contra el càncer o els virus que són massa tòxics per a ser utilitzats com antibacterians.
“És crucial trobar nous agents antibacterians com aquest, que funcionin d’una manera diferent dels actuals, perquè puguin reemplaçar als antibiòtics existents que s’estan veient inutilitzats a causa de la resistència bacteriana”, diu Eduard Torrents. “Aquests nous candidats a fàrmacs també han de treballar de manera que no permetin que els bacteris acumulin tal nivell de resistència.”
Els investigadors van provar la M-HA i va revelar la seva capacitat per inhibir el creixement de patògens bacterians com ara Pseudomonas o Mycobacterium, inclòs Staphylococcus aureus, Streptococcus sanguinis, Streptococcus mutans, P. aeruginosa i Burkholderia cenocepacia.
“Durant 2014, l’OMS, el primer ministre del Regne Unit David Cameron, el president Obama i el Fòrum Econòmic Mundial van fer de la Resistència als Antibiòtics el focus de diferents informes i accions que van comportar gran visibilitat. Tots ells van reconèixer el caràcter global de la crisi, van iniciar accions locals i van demanar actuacions de lideratge i coordinació internacional “, diu el Dr. Joan Gavaldà del Grup de recerca en Malalties Infeccioses del VHIR. “Es reconeix que hi ha una necessitat immediata de finançament per a la investigació per al desenvolupament de nous antibiòtics per al tractament de les infeccions multiresistents i per preservar l’eficàcia dels antibiòtics. Es necessiten amb urgència nous antibiòtics amb nous mecanismes d’acció com la M-HA, que actuïn contra els bacteris per mantenir la medicina moderna tal com la coneixem avui en dia”.
— Article de referència: Esther Julián, Aida Baelo, Joan Gavaldà & Eduard Torrents (2015). Methyl-hydroxylamine as an efficacious antibacterial agent that targets the ribonucleotide reductase enzyme. PLoS ONE 10(3): e0122049
— IBEC als Mitjans: S’ha parlat del tema a la Gaceta Médica el 23 de Març i al Diario de Terrassa el 7 d’Abril.
