El passat 18 de juny, al CCCB, va tenir lloc l’acte de clausura de Ciència Radical, un programa que, durant cinc mesos ha ofert una intensa agenda de debats, activitats artístiques i trobades obertes a tota la ciutadania per imaginar com la ciència transformarà el món les pròximes dècades.
Amb una sessió de clausura multidisciplinària el passat 18 de juny al CCCB, el programa Ciència Radical ha posat punt final a una edició que ha combinat amb èxit la ciència d’avantguarda amb les humanitats i les arts. El projecte, coorganitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i quatre dels principals centres de recerca de Catalunya — l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i el Sincrotró ALBA – ha ofert, des del gener, una intensa agenda de debats, activitats artístiques i trobades obertes a tota la ciutadania per imaginar com la ciència transformarà el món les pròximes dècades.
L’IBEC ha tingut un paper destacat al llarg del programa, coordinant les activitats vinculades al Pla Complementari de Biotecnologia Aplicada a la Salut, un dels quatre Plans Complementaris liderats des de Catalunya que col·laboren a Ciència Radical. Dins del marc del programa, l’IBEC ha impulsat debats clau com Editar la humanitat: enginyeria genètica i medicina personalitzada, i ha acollit Mireia Casanyes dins el programa de residències poètiques als quatre centres de recerca que ha donat lloc al poemari Magmes.
Un diàleg final entre ciència i literatura
L’última sessió de debat va tenir lloc el passat dijous i va reunir Josep Samitier, director de l’IBEC i coordinador científic del Pla Complementari de Biotecnologia Aplicada a la Salut, i l’escriptor Jorge Volpi. El diàleg va girar al voltant dels avenços en medicina de precisió, neurociència i biotecnologia, i del seu impacte en la salut mental, la identitat personal i les desigualtats socials. Samitier va destacar que “la medicina personalitzada ens permet entendre millor les causes d’una malaltia i oferir un tractament específic per a cada persona”, mentre que Volpi va reivindicar el retorn a una medicina centrada en la singularitat del pacient.
Tots dos van coincidir que el futur de la salut no pot desvincular-se del medi ambient. Samitier va defensar l’enfocament One Health, que entén que la salut humana depèn també de la salut del planeta, i que qualsevol alteració ecològica repercuteix en el benestar col·lectiu. Varen emfatitzar, a més, en la necessitat de garantir un accés equitatiu a la biotecnologia i van plantejar interrogants ètics sobre el futur de la medicina: es tracta només de curar o també de millorar, allargar la vida, o fins i tot buscar la immortalitat?
Enlace al vídeo: https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/josep-samitier-i-jorge-volpi/248128
El cicle havia arrencat setmanes abans amb un primer debat sobre teràpia gènica, en el qual van participar la metgessa i investigadora Katherine A. High, pionera en aquesta tècnica, i el científic i divulgador Salvador Macip, catedràtic de la Universitat de Leicester. Moderat per la periodista Núria Jar, la trobada va permetre reflexionar sobre el present i el futur de l’edició genètica. High va repassar els assoliments aconseguits des de la primera intervenció amb teràpia gènica en humans en 1990 fins als tractaments actuals per a malalties com la ceguesa hereditària o la talassèmia. “És una intervenció que es realitza una vegada i canvia per complet la situació del pacient, reduint la seva dependència del sistema sanitari”, va destacar.
Per part seva, Macip va destacar com eines com CRISPR han democratitzat l’accés a l’edició genètica i va subratllar la importància d’abordar les seves implicacions ètiques i socials: “La tecnologia mai és bona o dolenta per si mateixa, tot depèn de com s’utilitzi”, va afirmar.
Una cloenda per a tots els sentits
La sessió de clausura, celebrada el dimecres 18 de juny, va combinar ciència, art i poesia. Es va estrenar l’audiovisual Ciència Radical, dirigit per Hamill Industries amb música original de Maria Arnal, un viatge visual i sonor des de l’univers macroscòpic fins als mons subatòmics, basat en imatges reals filmades als centres de recerca participants.
Seguidament, la historiadora de la ciència Naomi Oreskes (Universitat Harvard) va oferir una conferència sobre el valor de la ciència en un món marcat per la desinformació. “La ciència incomoda al poder”, va afirmar, i va advertir que “les mentides es propaguen més ràpidament que la veritat, per això necessitem científics que comuniquin millor i ciutadans més informats”. Oreskes va defensar el paper actiu de la ciència contra la manipulació informativa i va destacar la importància d’institucions com els museus per fomentar una ciutadania crítica.
La jornada va finalitzar amb una lectura poètica a càrrec dels quatre artistes que han dut a terme la seva residència poètica en sengles centres de recerca: Mireia Casanyes, Anna Aguilar-Amat, Lluís Calvo i Pol Vouillamoz, acompanyats de la música de Nara is Neus. La col·lecció de poemes Al món d’illes vibrants inspirada en l’estada de Casanyes a l’IBEC, recull textos que dialoguen amb conceptes biològics com organoides, lisosomes o micel·les de Janus, entre d’altres.
Una aposta per la cultura científica
Durant cinc mesos, Ciència Radical ha generat un espai de trobada entre científics, creadors i pensadors per reflexionar sobre els grans reptes del segle XXI. Ha estat una aposta clara per obrir la ciència a la societat, des de perspectives innovadores i inclusives. Amb la seva participació, l’IBEC reafirma el seu compromís amb la divulgació i amb la construcció d’una cultura científica oberta, crítica i transformadora.
Aquest programa de debats, comissariat pel físic i periodista científic Toni Pou, ha estat acompanyat i en diàleg amb Magmes, un programa de residències poètiques comissariat pel científic i poeta Joan Duran, un programa de propostes artístiques comissariat per la investigadora i productora cultural Irma Vilà i Òdena i xerrades per a estudiants de secundària.
Accedeix a tots els continguts de Ciència Radical a: https://www.cccb.org/ca/multimedia/llistes-reproduccio/ciencia-radical/rel-projecte/246732
Aquest projecte, integrat en el marc del PERTE per a la Salut de Vanguardia, ha estat cofinançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats amb fons de la Unió Europea NextGenerationEU, del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR-C17. I1) i de la Comunitat Autònoma de Catalunya a través de l'ICFO, el Sincrotró ALBA, l'IBEC i l'IFAE.
