L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) va assistir a la inauguració de l’exposició “Animals invisibles”, una mostra que posa en valor la fauna extingida, però encara vívida i present en el col·lectiu imaginari de la població. L’exposició compta amb una secció dedicada al tigre de Tasmània, una obra d’Antoni Muntadas, en la qual l’IBEC hi ha col·laborat de la mà de Benedetta Bolognesi, investigadora principal de l’institut.
Sabem que al llarg de la història del nostre planeta han tingut lloc centenars de desaparicions d’espècies d’animals causades per canvis climàtics, caça, destrucció de l’hàbitat, entre altres. No obstant, alguns animals que biològicament ja no es troben en el nostre planeta, continuen vius i presents en el nostre imaginari col·lectiu. Llavors, quan es considera extingida una espècie? Això mateix és el que el Museu de Ciències Naturals de Barcelona vol plasmar mitjançant la seva exposició “Animals invisibles: mite, vida, extinció, desextinció”, inaugurada el 17 de maig a Barcelona, i en la qual l’IBEC ha format part mitjançant una secció dedicada al tigre de Tasmània.
L’IBEC va assistir a la taula inaugural de l’exposició, formada per el director del Museu, Carles Lalueza, Jordi Serrallonga i Daniel Martínez. Durant la presentació es destacà sobretot el caràcter interdisciplinari de l’exposició, la qual trenca les barreres artificials entre ciència i art que sovint s’ha imposat des de l’educació. Així doncs, l’exposició actual no només presenta científicament diversos animals extingits, sinó que també recull propostes d’artistes que reflecteixen gràficament la biodiversitat, convertint-la en una proposta d’avantguarda.
Entre les veus que donen la benvinguda a l’exposició hi trobem el conegut actor, Viggo Mortensen, que, parlant en català, reflexiona sobre els animals extingits, el valor d’aquesta exposició i la necessitat d’acceptar que no tot es pot veure. Ens recorda que l’exposició tracta de criatures invisibles que habiten l’imaginari, però sempre des d’un enfocament científic. Per a ell, somiar és essencial per a qualsevol bon explorador o acadèmic, i destaca la importància de respectar l’espai natural dels animals, fomentant la convivència. Cita també a John C. Sawhill, i recorda la seva cita “la societat es defineix tant per allò que crea com per allò que es nega a destruir”, una idea omnipresent en tota l’exposició.
El tigre de Tasmània, desextingit
En aquest context, i com s’ha mencionat precedentment, l’exposició compta amb una secció dedicada al tigre de Tasmània, una obra d’Antoni Muntadas, en la qual l’IBEC va col·laborar de la mà de Benedetta Bolognesi en el marc de l’Ars Electronica de l’any 2022 a Àustria. En aquesta ocasió, s’ha transportat la instal·lació a una sala dedicada exclusivament al Tigre de Tasmània i composta per tres vitrines: La primera plasma com aquest animal ha deixat empremta en la cultura popular, amb objectes com cerveses, postals o sotagots. La segona vitrina recull materials de recerca: muntatges, esbossos i documents reunits al llarg dels anys que mostren l’evolució de l’interès científic i artístic per aquesta criatura. La tercera vitrina s’endinsa en l’àmbit científic, i és aquí on l’artista va comptar amb el suport científic de Benedetta Bolognesi, investigadora principal del grup Transicions de Fase de Proteïnes en la Salut i la Malaltia a l’IBEC.
Un dels punts de partida va ser la seqüenciació del genoma d’un exemplar jove de tigre de Tasmània, conservat en etanol des de feia més de 108 anys. Aquesta seqüència va permetre construir arbres filogenètics que demostren l’elevada homologia entre el genoma d’aquest animal extint i el de diverses espècies actuals. A partir d’aquestes dades, Bolognesi va desenvolupar una adaptació visual d’alguns d’aquests arbres per il·lustrar la distribució genètica compartida amb espècies vives, així com una representació de la seqüència completa de l’ADN del tigre de Tasmània projectada en pantalla com una pluja de dades.
En aquesta tercera vitrina hi trobem fotografies del tigre, seqüències d’ADN, arbres filogenètics i documents científics que amplien el relat. A més, destaca una peça central: una holografia del tigre de Tasmània, una tecnologia gairebé en extinció en si mateixa, generada en condicions tècniques extremadament exigents. El modelatge 3D d’aquesta representació ha estat creat per Víctor Pallares, a partir d’un tigre dissecat conservat.
Aquesta combinació d’art, ciència i tecnologia fa del tigre un exemple clar del vincle que pot existir entre disciplines per fer visible allò que ja no hi és, però que encara ressona en l’imaginari col·lectiu.
L’exposició pot visitar-se al Museu de Ciències Naturals de Barcelona fins el 30 de setembre de 2025.
