Avui s’ha celebrat la 4a Jornada Anual del Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS), que enguany ha comptat amb la col·laboració de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). L’esdeveniment, que ha acollit més de 150 assistents de l’àmbit clínic, acadèmic, institucional i tecnològic, busca enfortir la col·laboració interdisciplinària i fomentar la innovació en salut.
Avui s’ha celebrat la 4a Jornada Anual del Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS), organitzada en col·laboració amb l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), a l’Auditori Antoni Caparrós del Parc Científic de Barcelona (PCB). Sota el lema “Recerca translacional en tecnologia i salut”, l’esdeveniment ha reunit de forma presencial i virtual més de 150 professionals de l’àmbit clínic, acadèmic, institucional i tecnològic, amb l’objectiu d’enfortir la col·laboració interdisciplinària i fomentar la innovació en salut.
La jornada ha estat inaugurada per Josep Samitier, director de l’IBEC, i Elvira Bisbe, presidenta de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), els quals han subratllat la importància de crear ponts entre l’entorn clínic i el cientificotecnològic. Clara Prats, presidenta del GIPS, ha presentat la tasca de l’associació en aquest context.
Si volem accelerar l’arribada al pacient de noves tecnologies i enfocaments terapèutics necessitem avançar en un model d’innovació oberta, creant un espai compartit entre investigadors, enginyers i personal sanitari i fomentant un marc de relacions amb clínics i empreses biotecnològiques.
Teresa Sanchis
Un dels moments més rellevants de la jornada ha estat la presència institucional de la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Núria Montserrat, qui ha clausurat l’acte juntament amb Clara Prats, reforçant el compromís del govern català amb la recerca translacional i la innovació en salut.
Durant l’esdeveniment, Teresa Sanchis, responsable d’estratègia de l’IBEC, ha ofert una conferència sobre com fomentar la investigació translacional en bioenginyeria, destacant el paper clau dels centres d’investigació en la generació de coneixement amb impacte real en el sistema sanitari. “Si volem accelerar l’arribada al pacient de noves tecnologies i enfocaments terapèutics necessitem avançar en un model d’innovació oberta, creant un espai compartit entre investigadors, enginyers i personal sanitari i fomentant un marc de relacions amb clínics i empreses biotecnològiques”, ha afirmat.
La jornada ha estat també una mostra del ferm compromís de l’IBEC amb el sector salut, no només a través d’aquesta col·laboració amb el GIPS, el CoMB i el Departament de Salut, sinó també mitjançant aliances consolidades amb institucions com el Banc de Sang i Teixits, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l‘Hospital Sant Joan de Déu. Aquestes col·laboracions inclouen programes de doctorat conjunt, projectes de recerca aplicada i activitats educatives orientades a la transferència de coneixement.
Entre els casos d’èxit presentats destaquen iniciatives com el simulador quirúrgic pediàtric 3DSurgHelp, la plataforma EVBrainTarget, el projecte LENTI-UP, els organoides hepàtics personalitzats B-ORG, l’aplicació de realitat virtual en vacunació pediàtrica i el desenvolupament d’un exoesquelet robòtic per a rehabilitació. Tots ells evidencien el potencial de la col·laboració entre ciència, enginyeria i medicina per donar resposta a necessitats clíniques reals. Les taules de debat van abordar, d’una banda, com potenciar la investigació bàsica i clínica, i de l’altra, les iniciatives europees per impulsar la translació. Hi van participar representants d’institucions com el Parc Taulí, l’Institut Català de la Salut (ICS), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), Eurecat, i el PERTE Salut de Vanguardia, aportant una visió integral sobre els reptes i oportunitats de l’ecosistema innovador en salut.
Tot i els avenços en anàlisi i prevenció encara hi ha reptes importants en la translació mèdica, com la col·laboració intersectorial, la interdisciplinarietat i la participació activa de pacients i ciutadania en la recerca.
Josep Samitier
En aquest context, Josep Samitier va posar l’accent en la necessitat que Europa sigui autosuficient en l’àmbit biomèdic, una lliçó clau extreta de la pandèmia, i va destacar que, per avançar en innovació, cal reforçar la capacitat pròpia i evitar la dependència de països externs. També va assenyalar que, tot i els avenços en anàlisi i prevenció, «encara hi ha reptes importants en la translació mèdica, com la col·laboració intersectorial, la interdisciplinarietat i la participació activa de pacients i ciutadania en la recerca».
Per la seva part, el director general de Recerca i Innovació del departament de Salut, Antoni Plasència, ha subratllat que el sistema de salut és tant l’inici com la finalitat de la recerca, centrant-se en els pacients i la població com a motor i objectiu de les solucions innovadores dins d’un sistema públic just i equitatiu. També ha remarcat la importància d’integrar el sector privat i industrial en aquest ecosistema i ha conclòs destacant l’objectiu de la sessió: compartir experiències directes amb professionals del sector.
La jornada va concloure amb activitats de networking, l’Assemblea General de socis del GIPS i una visita guiada als laboratoris del PCB. La iniciativa ha comptat amb el suport d’entitats com la Universitat de Barcelona (UB), NANOMED Spain, la UPC, Xartec Salut, la Universitat Pompeu Fabra (UPF), FENIN, el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, Bioinformatics Barcelona i l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB.
