Investigadors, clínics i experts en innovació s’han reunit avui en una jornada organitzada per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) en el marc de la Barcelona Health Innovation Week 2026, enfocada a accelerar la transferència de resultats cap a una medicina del futur més personalitzada, preventiva i sostenible. La sessió ha destacat el paper de l’ecosistema biomèdic català i els avenços del Pla Complementari de Biotecnologia Aplicada a la Salut a Catalunya, posant de manifest la importància de reforçar aliances interdisciplinàries per portar els avenços científics abans del pacient.
Avui ha tingut lloc a Barcelona la jornada “Innovació científica i tecnològica en salut: transferència de resultats per a la medicina del futur”, en el marc de la quarta edició de la Barcelona Health Innovation Week. Del 16 al 20 de febrer, l’esdeveniment convertirà la ciutat en punt de trobada per a startups, hospitals, centres de recerca i inversors del sector salut. La jornada, dedicada a impulsar la transferència de coneixement en biomedicina, ha comptat amb la participació de representants d’hospitals, centres de recerca, entitats tecnològiques i d’òrgans del govern, que han compartit experiències i estratègies per accelerar l’impacte clínic de la ciència.
El Pla Complementari de Biotecnologia Aplicada a la Salut ha demostrat que la col·laboració entre recerca bàsica i clínica, unint institucions científiques, hospitals, empreses i administracions és essencial perquè la innovació biomèdica arribi abans a la societat.
Josep Samitier
La trobada ha reunit institucions clau del sistema sanitari i científic català amb l’objectiu de fomentar sinergies i avançar cap a un model d’innovació més àgil, cooperatiu i orientat al pacient. A més, l’esdeveniment també ha marcat la clausura oficial del Pla Complementari de Biotecnologia Aplicada a la Salut a Catalunya, que durant tres anys ha impulsat el desenvolupament de tecnologies innovadores en diagnòstic, pronòstic i teràpies avançades.
En la inauguració, Josep Samitier, coordinador científic a escala estatal del Pla i adjunt a la direcció de l’IBEC, va destacar que aquesta primera edició “ha demostrat que la col·laboració entre recerca bàsica i clínica, unint institucions científiques, hospitals, empreses i administracions és essencial perquè la innovació biomèdica arribi abans a la societat”.
La jornada va incloure breus ponències d’investigadors participants en diferents línies d’actuació del Pla Complementari a Catalunya.
Línia d’Actuació 6 — Teràpies avançades, formació quirúrgica i robòtica mèdica
Manel Juan (FRCB-IDIBAPS) va presentar avenços en l’escalat de producció de vectors lentivirals per millorar l’accés a teràpies gèniques com les CAR-T, amb impacte directe en el nombre de pacients que podran beneficiar-se d’aquests tractaments.
Robert Teixidó (IQS) va exposar els progressos del projecte Biomod, desenvolupat juntament amb l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD), centrat en empelts alveolars personalitzats per a fissura labiopalatina. Gràcies a l’anàlisi de bancs d’imatges i models biomecànics, han elaborat una biblioteca de casos i un mapa de tensions que permet predir amb més precisió la integració de l’empelt. L’equip ha enviat ja un primer article i prepara un segon, i s’han iniciat noves col·laboracions en IA i cirurgia personalitzada.
Pamela Lustig (HSJD) va presentar simuladors quirúrgics 3D i eines de realitat virtual per a intervencions complexes en càncer infantil, com neuroblastoma o tumor de Wilms. Cirurgies han destacat que aquestes tecnologies redueixen temps quirúrgics, disminueixen l’estrès i milloren la presa de decisions, contribuint a una recuperació més ràpida dels pacients.
Línia d’Actuació 4 — Models biològics per a cribratge i estudi terapèutic
Pau Sancho-Bru (FRCB-IDIBAPS) va mostrar avenços en models personalitzats de la malaltia hepàtica MASLD mitjançant organoides derivats de biòpsies de pacients, que reprodueixen amb fidelitat l’heterogeneïtat cel·lular del fetge i permeten estudiar metabolisme i progressió de la malaltia.
Stefan Hummer (VHIR) va presentar resultats d’investigació en fosforilació i mal pronòstic en càncer, amb la creació d’una spin-off prevista per al 2026.
Julián Cerón (IDIBELL) va explicar com, utilitzant C. elegans i tècniques CRISPR, han aconseguit avaluar l’impacte de mutacions en el gen PTEN i entendre per quins tumors genèticament idèntics poden comportar-se de forma diferent.
Antoni Caimari (EURECAT) va exposar un model preclínic per estudiar la connexió microbiota–intestí–cervell en malaltia d’Alzheimer, demostrant que el trasplantament de microbiota de pacients a ratolins sans altera significativament el comportament cognitiu, generant resultats molt prometedors.
Línia d’Actuació 3 — Cribratge de fàrmacs i anàlisi d’interaccions
Marc Torrent (UAB) va presentar el disseny de “smart antibiòtics” personalitzats que eviten afectar la microbiota. Després d’un cribratge de més de 100.000 compostos se n’han identificat 16 amb activitat antimicrobiana i dos candidats prioritaris en fase de finançament per al seu desenvolupament avançat.
Jordi Surrallés (HSCSP) va detallar estratègies de quimioprevenció per a pacients amb anèmia de Fanconi, centrades a reactivar rutes de reparació de l’ADN mitjançant reposicionament de fàrmacs.
Begoña Cánovas (IRB Barcelona) va abordar noves opcions contra l’osteosarcoma metastàsic mitjançant un cribratge fenotípic en models derivats de pacients. Han identificat un fàrmac reposicionable amb potencial terapèutic.
Kevin Aguilar (IRB Barcelona) va mostrar avenços en malalties mitocondrials rares com COXPD1, amb un cribratge de 150.000 compostos que ha produït 15 candidats, i estudis de teràpia gènica en models animals que han revertit alteracions bioquímiques, obrint noves vies terapèutiques.
Línia d’Actuació 2 — Bases de dades i integració computacional per a medicina de precisió
Lorena Alonso (BSC-CNS) va presentar models predictius de diabetis tipus 2 basats en dades de més de 442.000 persones, integrant factors genètics, clínics i ambientals. L’equip ha identificat 184 gens associats a subgrups de risc i ha generat noves dades epigenètiques per a estratègies preventives.
Salvador Capella (BSC-CNS) va explicar el projecte Dades-CAT, centrat en interoperabilitat, visibilitat i ús de cohorts poblacionals, clau per a l’avanç de models translacionals.
Ester Ballana (IrsiCaixa) va abordar la immunomodulació en càncer de mama metastàsic, responsable del 20% dels casos avançats en dones, i la necessitat de nous abordatges terapèutics.
Luciano di Croce (CRG) va presentar avenços en organoides cerebrals i models in vivo per estudiar el glioma difús de la línia mitjana (DMG), un càncer pediàtric devastador i sense cura.
Taula rodona: reptes i oportunitats per accelerar la innovació
La jornada va comptar també amb una taula rodona en la qual representants de l’àmbit regulatori, clínic, empresarial, governamental i d’inversió van analitzar les barreres que encara dificulten que la innovació arribi al sistema de salut: Raquel Yotti (Comisionada PERTE Salud de Vanguardia, Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades), Javier Selva (Director General de Transferència i Societat del Coneixement, Generalitat de Catalunya), Clara Campàs (Cofundadora d’Asabys Partners), Joaquín Bonelli (Responsable del departament de Projectes i Innovació, IRB-LLEIDA) i Clara Prats Presidenta de la Junta Directiva de l’Associació Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS).
Els participants van coincidir que persisteixen desajustos entre els temps i prioritats de la ciència, la indústria, la regulació i el finançament, la qual cosa alenteix la transició dels resultats de l’R+D cap a aplicacions clíniques reals. També es va destacar que els processos regulatoris continuen sent un coll d’ampolla i que cal dotar el sistema sanitari de més incentius per adoptar noves tecnologies.
Un altre tema central va ser la necessitat d’integrar perfils multidisciplinaris —com enginyers, biotecnòlegs i experts en dades— per facilitar la implementació de la innovació als hospitals. Així mateix, es va subratllar la importància de comptar amb finançament estable i a llarg termini perquè els projectes amb potencial transformador puguin consolidar-se. Els ponents van insistir també en la rellevància d’incloure pacients i ciutadania en el desenvolupament de solucions, com a part essencial per garantir equitat i orientar la innovació cap a necessitats reals.
En el tancament de la taula rodona, els experts van coincidir que el futur de la biomedicina dependrà no només de la investigació i la tecnologia, sinó també de la capacitat de l’ecosistema per coordinar-se, col·laborar i atreure talent que sostingui aquestes transformacions.
Línia d’Actuació 2 — Bases de dades i integració computacional per a medicina de precisió
Maria Macías (IRB Barcelona) va centrar la seva presentació en les proteïnes SMADs i en noves vies per al tractament de malalties que actualment manquen de teràpies efectives, com alguns tipus de tumors i la síndrome de Myhre. Les SMADs són components claus de la senyalització cel·lular, però amb freqüència s’alteren en processos patològics.
Alexandre Calon (IMIM) va presentar els últims resultats del projecte TMETherapy, que proposa utilitzar models de càncer colorectal derivats de pacients (mini-tumors) que presenten resistència al tractament induïda pel microambient tumoral, juntament amb un enfocament de cribratge per a trobar nous fàrmacs.
Alejandro Vaquero (IJC) i Eduardo Domínguez (USC) van abordar la identificació de moduladors de l’activitat ADP-ribosiltransferasa de Sirtuinas, enzims que exerceixen un paper clau en la resposta a l’estrès, amb potencial ús terapèutic en leucèmies.
Marina Bataller (VHIR) va mostrar els avanços en el projecte ANTCARES que se centra en una nova teràpia basada en degradadors moleculars per a sensibilitzar cèl·lules tumorals de cap i coll (HNSCC) resistents a teràpies convencionals.
Miguel Martín (UB) va finalitzar la jornada detallant la seva recerca enfocada en la utilització de mètodes de cribratge massiu per a identificar noves molècules capaces d’inhibir l’activitat d’enzims que actuen en la lipidació de proteïnes, per a tractar la metàstasi en models preclínics, amb l’objectiu d’acostar-les a la clínica.
La jornada ha conclòs amb una crida comuna a enfortir l’ecosistema d’innovació biomèdica català mitjançant la cooperació, l’excel·lència científica i la voluntat col·lectiva de transformar el coneixement en solucions reals per a millorar la qualitat de vida dels pacients.
El Pla Complementari de Biotecnologia Aplicada a la Salut ha estat cofinançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats amb fons de la Unió Europea NextGenerationEU, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR‑C17.I1).
