El 13 de maig l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya va inaugurar una exposició amb tres obres de co-creació, resultat de la primera edició de Diàlegs Oberts, un programa que connecta artistes i personal investigador de l’IBEC. Les peces aborden, des del diàleg entre art i ciència, qüestions com els biaixos de gènere en la salut, la traducció sensorial de processos cel·lulars i una reflexió sobre els paral·lelismes entre pràctiques artístiques i científiques a partir de l’experiència olfactiva.
El passat dimecres 13 de maig, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) va inaugurar, a les seves instal·lacions del Parc Científic de Barcelona (PCB), l’exposició “Diàlegs Oberts: Processos Compartits entre Art i Ciència”, una mostra que recull els resultats del seu programa de co-creació entre artistes i personal investigador.
L’acte, que va començar amb una benvinguda institucional seguida d’una presentació creativa dels tàndems participants, va reunir prop de 70 assistents entre personal científic, artistes i públic interessat en aquesta intersecció interdisciplinària. La jornada es va completar amb una visita oberta a l’exposició, que presentava tant les obres finals com materials del procés creatiu.
El programa Diàlegs Oberts, impulsat per l’IBEC amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Acreditació Severo Ochoa i el Barcelona Hub d’Art, Ciència i Tecnologia (HacTe), té com a objectiu generar espais de trobada entre disciplines aparentment allunyades per explorar noves formes de producció de coneixement. La iniciativa parteix de la idea que el diàleg entre llenguatges —artístics i científics— pot contribuir a reformular preguntes i obrir noves vies de recerca.
La connexió entre artistes i personal investigador es va iniciar en una hackathon celebrada el novembre passat, on es van formar diversos tàndems de treball. D’entre aquests, dos equips —Janet van der Graaf Mas amb Sophie Lubin, i Rohit Nautiyal amb Yolanda Uriz— van ser seleccionats per desenvolupar els seus projectes amb suport econòmic durant cinc mesos de residència i treball conjunt. Paral·lelament, el tàndem format per Elia López i Laura Torres Brunet també va decidir continuar el seu projecte més enllà de la hackathon, contribuint igualment a l’exposició final.
Durant el període de co-creació, artistes i personal investigador van compartir laboratoris, estudis i espais de reflexió, en un procés que va permetre que les idees inicials evolucionessin a través de l’intercanvi de perspectives. El resultat d’aquest treball col·laboratiu s’ha materialitzar en tres obres que exploren temàtiques diverses a partir de la recerca científica de l’institut.
Ignorades, desapercebudes, invisibles
Entre les peces exposades, Ignorades, desapercebudes, invisibles: Els fàrmacas moderns s’han desenvolupat amb les dones en ment?, de Sophie Lubin i Janet van der Graaf Mas, aborda els biaixos de gènere en la recerca i el sistema sanitari, combinant pintura i dades científiques per visibilitzar desigualtats sovint invisibilitzades.
van der Graaf i Lubin van destacar com el diàleg entre les seves pràctiques va transformar la manera de treballar de totes dues. “Com a investigadora, estic acostumada a planificar-ho tot de principi a fi abans d’actuar, però la Sophie construeix les idees mentre treballa i les deixa evolucionar durant el procés”, explicava Janet, que reconeixia que aquesta experiència la va ajudar a ser més flexible i a obrir-se a noves direccions dins del projecte. Per la seva banda, Sophie subratllava el rigor conceptual aportat per la seva companya: “La Janet tenia sempre una mirada molt clara sobre el concepte central i ens ajudava a evitar afegir elements sense sentit”. Aquesta complementarietat els va permetre trobar un equilibri entre dades, fets i experiències humanes, tot afinant la peça i apostant per textos que aportessin context sense condicionar la interpretació del públic.
Core Elements
Per la seva banda, Core Elements, de Yolanda Uriz i Rohit Nautiyal, proposar una experiència olfactiva basada en la descomposició molecular de la fragància del romaní, establint paral·lelismes entre les pràctiques artístiques i científiques a través de la percepció sensorial. Aquesta obra olfactiva s’acompanya d’imatges de les molècules individuals creades mitjançant cèl·lules vives, guiades cap a una estructura concreta, a través d’una tècnica anomenada PRIMO.
Uriz explica que el llenguatge científic li ha aportat “perseverança, exactitud i precisió en cada acció, així com el focus per assolir l’objectiu principal”. Per la seva banda, Nautiyal reflexiona sobre el valor del llenguatge artístic i la necessitat d’obrir-se al procés: “A vegades no cal donar-hi massa voltes. Deixa que la ment divagui i se sorprengui; potser et trobes amb alguna cosa bella que una mirada científica podria passar per alt. És important mantenir-se present en el procés i no precipitar-se cap al resultat, i no descartar les idees ‘ximples’, perquè poden portar-te a algun lloc inesperadament significatiu”.
Extrusió: Un murmuri del teixit
Finalment, Extrusió: Un murmuri del teixit, de Laura Torres Brunet i Elia López, presenta una instal·lació audiovisual que tradueix en so dades sobre l’extrusió cel·lular, convertint un procés microscòpic en una reflexió sobre la cura, l’exclusió i les dinàmiques dels cossos individuals i col·lectius. Durant la inauguració, la presentació del seu projecte va estar acompanyada per una lectura performativa
López i Torres van posar en valor l’encreuament entre disciplines com a espai d’aprenentatge mutu. Des de la seva experiència, destaquen que el diàleg amb el llenguatge artístic i científic els ha permès ampliar la manera d’entendre els processos: “Hem après que no sempre cal comprendre completament un fenomen perquè sigui significatiu, ja que pot evocar emocions o sensacions que, en alguns casos, comuniquen millor que les dades”. Així mateix, subratllen la dimensió estètica i generativa de la recerca científica: “Hi ha una gran bellesa en les imatges científiques que mereix ser observada, i els processos que investiguem també poden esdevenir matèria creativa en l’àmbit artístic”. En aquest sentit, apunten que deixar que ambdós llenguatges es contaminin ha estat especialment enriquidor per a totes dues.
Més enllà de les obres finals, l’exposició també va incloure rastres del procés creatiu —com quaderns de treball, proves de laboratori o esquemes— que evidencien com el diàleg entre art i ciència es construeix de manera progressiva i compartida.
Amb aquesta mostra, l’IBEC posa de manifest el potencial de la co-creació interdisciplinària per generar noves formes de comprensió i comunicació del coneixement. L’exposició no només presenta resultats, sinó que convida el públic a endinsar-se en un procés obert, on preguntes i intuïcions continuen evolucionant més enllà de l’espai expositiu.
