El passat divendres es va presentar el videoassaig «HeLa et al.», que és el resultat del procés creatiu dut a terme per l’artista visual Tess Marschner durant la seva estada de recerca artística a l’IBEC. La seva obra serveix com una reflexió sobre els cossos femenins i reproductius dins de les tecnociències. L’obra estarà oberta al públic fins al 25 de maig.
El passat divendres es va presentar el videoassaig «HeLa et al.» de l’artista visual Tess Marschner. L’obra serveix com una reflexió sobre els cossos femenins i reproductius dins de les tecnociències que ha estat el resultat del procés creatiu de l’artista alemanya durant la seva estada a l’IBEC. L’espai de la presentació va acollir personal de l’IBEC i d’altres centres del PCB que van poder gaudir de l’art de Marschner.
Teresa Sanchis, responsable de la Unitat d’Iniciatives Estratègiques de l’IBEC, va inaugurar l’acte destacant la importància de dur a terme aquest tipus d’iniciatives que promouen la recerca transdisciplinària i incorporen la visió artística a la creació i difusió del coneixement científic que es realitza a l’institut. A més, Sanchis va ressaltar la importància d’integrar la perspectiva de gènere en la investigació científica, subratllant com la nostra identitat de gènere emmotlla la nostra aproximació a la ciència: “És important emfatitzar l’impacte de les experiències personals de les dones en la ciència i l’art pot ser una eina valuosa en aquest procés. En aquest sentit, agraïm especialment a Tess per abordar aquests temes durant la seva residència a l’IBEC.”
A continuació, Tess Maschner va presentar el seu videoassaig, que ha estat el resultat d’una estada total de 5 mesos a l’IBEC durant els quals ha pogut visitar diferents laboratoris i entrevistar el personal investigador. L’experiència li ha servit per conèixer la tasca i objectes d’estudi dels científics i científiques i així nodrir la seva pròpia recerca artística. El resultat ha estat l’obra que ara s’exposarà de manera itinerant en diverses zones el Parc Científic de Barcelona (PCB), de forma oberta al públic, fins al 25 de maig. A més, es presentarà també durant l’exposició de posters prèvia a la Conferència EMB-IBEC, a tall d’activitat satèl·lit.
L’interès inicial que va portar l’artista fins a l’IBEC va ser l’exploració històrica i fictícia de les tècniques que possibiliten el treball amb cultius cel·lulars: “La possibilitat de cultivar matèria viva fora del cos, modificant-la i hibridant-la amb materials corporals d’altres espècies irrita el concepte d’un cos + ment coherent i exclusivament humà. Aquestes reflexions em porten al terme “posthumanisme”.”, destaca Maschner.
La possibilitat de cultivar matèria viva fora del cos, modificant-la i hibridant-la amb materials corporals d’altres espècies irrita el concepte d’un cos + ment coherent i exclusivament humà. Aquestes reflexions em porten al terme “posthumanisme”.
Tess Marschner
A l’obra, la línia cel·lular immortal de Henrietta Lacks (HeLa), l’ovella clonada Dolly, els úters, els òvuls i els ratolins apareixen tant com a components tècnics de l’àmbit científic com entitats que desafien la noció de l’humà, plantejant consideracions ètiques.
Després de la seva experiència a l’IBEC, Maschner confirmava que, per a ella, la vida modificada i el contingut tecno-modificat són els temes més interessants al voltant de la recerca que es duu a terme a l’IBEC.
Després de la projecció del vídeo, es va dur a terme una taula rodona en la qual van participar diverses investigadores de l’IBEC, com Ona Baguer Colomer, Ainhoa Ferret Miñana, Marija Matejcic i Ainoa Tejedera Villafranca, juntament amb Tess, on van reflexionar sobre aspectes relacionats amb el gènere en la producció científica. Aquesta interessant discussió va sorgir arran del seu intercanvi multidisciplinari i també s’hi van sumar reflexions del públic present.
Finalment, Josep Samitier, director de l’IBEC, va tancar l’acte assenyalant que la ciència, com qualsevol altra creació humana, també està subjecta a biaixos i defectes. No obstant això, el seu gran avantatge rau en el que constantment s’analitzen i reavaluen les teories per millorar-les. Va finalitzar agraint a Marschner pel seu treball: “És fonamental comptar amb noves idees, noves opcions per fusionar creativitat, crítica i diverses perspectives al cor d’IBEC. Ens mantenim oberts a paradigmes i noves formes.”, va concloure.
Aquesta residència ha estat possible gràcies al finançament de la beca de treball de la Fundació d’Art de l’Estat Lliure de Sajonia (Kulturstiftung des Freistaates Sachsen -KDFS), a Alemanya.
